La ideologia és part essencial del concepte cooperativa. Però, hi ha manca de pragmatisme en les organitzacions d’economia social? Poden competir amb les grans corporacions centrant-se més en la puresa del terme que en les necessitats específiques de cada moment? Hi ha un cert consens en el sector: les cooperatives han de ser més pragmàtiques sense deixar de banda la ideologia de base. Així, podran arribar a competir amb les multinacionals.
Ho expliquen diversos membres del món cooperativista en la jornada “Cap a un món més sostenible. El paper de les cooperatives”, que ha organitzat la Caixa d’Enginyers per primer cop en motiu del Dia Internacional de les Cooperatives. Un dels ponents de la conferència, que aquesta vegada s’ha fet virtualment a causa del coronavirus, ha estat Eloi Serrano, director de la Càtedra d’Economia Social de l’Escola Superior de Ciències Socials i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra. Ha assegurat que “el cooperativisme no pot quedar d’esquenes al món que ens envolta si vol ser una eina transformadora”.
En la mateixa línia, Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives, considera que “el cooperativisme ha d’adaptar-se per sobreviure i ser més fort”. En la seva intervenció durant la cloenda de l’acte, ha recordat que aquest tipus d’organitzacions no formen part de l’economia global, ja que “són una alternativa a l’economia del capital”. Tot i així, com que hi conviuen, han d’adoptar part de les seves regles per poder-hi competir.
La jornada, dirigida i moderada pel director de VIA Empresa, Víctor Costa, ha comptat amb la presència del director general de Caixa d’Enginyers, Joan Cavallé, que també ha fet una crida al món cooperativista en el mateix sentit: “El sector ha d’aterrar en el pragmatisme, perquè les empreses fan un esforç important per esdevenir més socials”. Així com les corporacions tendeixen a donar més importància i visibilitat al seu vessant social, les cooperatives han de superar una de les que Cavallé considera les seves principals debilitats, precisament la manca de pragmatisme. Això, permetria “competir amb les mateixes eines”.
Unir forces
Durant el debat, també s’ha posat de manifest la necessitat d’unir forces per créixer. Els ponents han coincidit en la importància de deixar enrere l’atomització: “Ens costa construir estructures molt més grans que sobrepassin la cooperativa individual, però si ho fem podrem competir amb les multinacionals”, ha assegurat David Cos, president del Grup Clade.
"El sector ha d'aterrar al pragmatisme, perquè les empreses fan un esforç important per esdevenir més socials"
Per la seva banda, Quim Sicília, membre de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, ha indicat que el teixit del sector té una facturació d’uns 5.000 milions d’euros i compta amb uns 2,6 milions de socis, consumidors, productors i treballadors. Aquest volum té més valor unit que separat, defensa Sicília: “Les aliances i la intercooperació han de ser elements bàsics”. En aquest camí, considera que “la ideologia i el pragmatisme han d’anar de la mà en tot moment”.
La crisi de la covid-19 ha servit per posar sobre la taula la construcció d’un nou model socioeconòmic. Han de liderar aquest canvi les cooperatives? Cristina Freijanes, secretària general de la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit (UNACC), assegura que “la resposta ha de venir de les persones”. En aquest sentit, recorda que les cooperatives posen les persones per davant del capital i que, per tant, són una bona eina. A més, destaca la capacitat que tenen de captar provisions en temps de bonança i, per tant, el múscul del qual disposen per fer front a la crisi actual.
Cos considera que la crisi actual va més enllà de l’economia: “Estem en una crisi ecològica i de consciència humana, ens plantegem com ens entenem a nosaltres mateixos i la nostra relació amb el món. El cooperativisme hauria d’estar ben posicionat aquí i em sobta veure que no ho està”. Però per a Serrano no és positiu per al sector que només se’l tingui en compte en moments com aquest. Creu que “el cooperativisme i l’economia social agafen més volada en períodes de crisi, però no hauria de ser una eina per quan les coses van malament, sinó una manera de veure el món”.
"Som marques netes i cada vegada es parla millor de l'economia social; hi ha cert prestigi"
Manca de referents
Tots els participants a la jornada s’han mostrat d’acord amb les paraules inicials de Cavallé: “Hi ha tendències que comencem a notar: les empreses amb criteris mediambientals i socials han tingut una evolució molt positiva; hem d’avançar en la cooperació i la recerca de respostes globals”. En aquesta línia, Cos assegura que “som marques netes i cada vegada es parla millor de l’economia social; hi ha cert prestigi”. Però també hi ha deures pendents. Quins referents tenen els joves?
Serrano fa èmfasi en la poca activitat acadèmica en aquest àmbit. “L’economia social representa un 10% del PIB català, més o menys, però hi ha molt poca producció científica al seu voltant”, denuncia. I afegeix que “molts alumnes d’Economia o ADE acaben la carrera sense haver-ne sentit a parlar mai”. Cos ho resumeix així: “El teixit empresarial i la consciència del consumidor s’ha anat impregnant dels valors del cooperativisme, però encara estem en un moment molt tímid; són molt importants la formació i els referents en el món acadèmic”.