L’impacte acumulat del dèficit d’inversions de l’Estat va restar al PIB català 9,8 punts en el període 2002 2017 | Cedida

inversions

El dèficit d'inversions de l'Estat resta un 9,8% al PIB català

Si entre el 2002 i 2017 l’Estat hagués invertit el que correspon, el cost d’oportunitat acumulat arribaria als 23.820 milions d'euros

L’impacte acumulat del dèficit d’inversions de l’Estat ha restat al PIB català 9,8 punts en el període 2002-2017, xifra que es tradueix en 23.820 milions d'euros, en valors de l’any 2018. Així ho conclou un estudi elaborat conjuntament per la Generalitat i AQR-Lab (Universitat de Barcelona), que busca mesurar un doble impacte: el de la baixa execució de les inversions pressupostades per l’Estat a Catalunya i el de la gran distància entre la inversió pressupostada i el pes econòmic de Catalunya sobre el conjunt de l’Estat.

Per avaluar els efectes de la inversió pública en infraestructures sobre l’economia catalana, s’analitza la inversió del grup Foment a Catalunya, que suposa el gruix de les inversions efectuades pel conjunt del sector públic estatal. L’estudi utilitza una eina de simulació de polítiques econòmiques desenvolupada per la Comissió Europea, el model QUEST-CT adaptat a l’economia catalana, que no només permet estimar l’impacte de les inversions addicionals sobre el PIB en termes agregats sinó també l’efecte sobre els seus components (com el consum o la inversió privada) i l’ocupació.

A més, si durant el període 2002-2017 l’Estat hagués invertit a Catalunya el que li pertoca segons el seu pes econòmic (15.476 milions d'euros addicionals), el 2017 el PIB hagués estat un 1,1% superior a l’observat. Aquest resultat s’explica no només per l’efecte directe d’un augment de la inversió pública sobre el PIB, sinó també per un augment de la inversió privada (efecte crowding-in) i de les exportacions. L’anàlisi també mostra que el fet que la inversió pública estatal estigui tan lluny de les propostes simulades té efectes sobre l’ocupació. En concret, durant el període 2002-2017 s’haurien deixat de crear entre uns 29.500 i uns 113.000 llocs de treball, segons  l’escenari analitzat.

A partir d’aquí, l’estudi conclou que el cost d'oportunitat acumulat en el conjunt del període 2002-2017 és econòmicament rellevant: 2,6 punts de PIB en l’escenari 1; 5,4 punts PIB en l’escenari 2; i 9,8 punts de PIB en l’escenari 3. Aquestes xifres es tradueixen (en euros del 2018) en 6.319 milions d'euros, 13.146 milions d'euros i 23.820 milions d'euros, respectivament.