La descongestió del trànsit mercantil barceloní

Podem aconseguir que el transport de mercaderies en nuclis urbans sigui més eficaç i sostenible?

Cristian Bardají, director del área de movilidad del Racc; Josep Mateu, president del Racc; i Joan Sabartés, director d'operacions de BonPreu | Cedida Cristian Bardají, director del área de movilidad del Racc; Josep Mateu, president del Racc; i Joan Sabartés, director d'operacions de BonPreu | Cedida

Les ciutats estan plenes de moviment. Avui dia, moure's per una ciutat acaba sent una Odissea i per aquest motiu moltíssimes persones utilitzen el transport públic en comptes del privat. Tot i això, i encara que no tingui un gran impacte, el transport de mercaderies també és un factor negatiu pel trànsit de les ciutats, especialment a Barcelona. El Racc presenta l'estudi Repartiment urbà de mercaderies i última milla a Barcelona en col·laboració amb BonPreu per informar, recordar i observar com el transport de mercaderies s'està convertint en un problema i, per això, s'ha de modernitzar. 

"És un tema preocupant", recorda el president del Racc, Josep Mateu. I és que diàriament es realitzen a la ciutat de Barcelona uns 500.000 desplaçaments relacionats amb el repartiment de mercaderies i d'última milla, que suposen al voltant del 20% del trànsit i del 40% de les emissions derivades de la circulació.
En aquest sentit, amb aquesta col·laboració d'entitats, s'han realitzat 4.043 observacions als estacionaments de la DUM (Distribució Urbana de Mercaderies) als 10 districtes de Barcelona, s'ha analitzat el funcionament de les dues microplataformes que existeixen a Barcelona i s'han fet 400 enquestes als responsables de diferents establiments comercials i 600 enquestes a transportistes en diferents vehicles comercials.

La distribució de mercaderies no ha deixat de créixer en els darrers anys, entre altres motius per l'increment de les compres per Internet, un sector econòmic que representa l'1,5% del PIB català. Si bé aquest fenomen ha augmentat considerablement durant la pandèmia, el seu efecte sobre la fluïdesa del trànsit ha estat menor del que caldria esperar, en bona part, a causa de la limitació de la mobilitat durant el confinament més estricte i altres factors com el teletreball.

D'aquesta manera, ens trobem davant de tres problemàtiques que comparteixen tots els enquestats, tant transportistes com comerciants. "Vehicles mig plens, repartiments molt freqüents i pocs aparcaments de càrrega i descàrrega", explica Mateu. De fet, tal com indica l'estudi, el 49% dels transportistes estacionen en doble filera perquè no troben plaça de càrrega i descàrrega, fet que contribueix a l'increment de la congestió de trànsit. El 13% estaciona en carrils bici o voreres, espais reservats per als usuaris més vulnerables (ciclistes i vianants). A més, la pèrdua de temps dels transportistes buscant aparcament incideix en la productivitat del sistema (si valorem el kg de mercaderia per km desplaçat) restant-li eficiència.

La pèrdua de temps dels transportistes buscant aparcament incideix en la productivitat del sistema, segons l'estudi del Racc i BonPreu

Pel que fa al transport de mercaderies, l'estudi del Racc afirma que la meitat dels vehicles comercials circulen per la ciutat amb el 50% de la seva capacitat en buit. Aquesta mala praxi provoca que els camions no puguin aprofitar el màxim el seu espai i hagin de moure's molt més, contribuint així a la congestió del trànsit barceloní i contaminant encara més.

I per altra banda, també es necessita una millora en els horaris de desplaçament, ja que l'hora punta d'una ciutat pot acabar convertint-se en quelcom perillós a causa que tots els transports surten a la mateixa hora. Davant d'aquesta qüestió, els transportistes que van participar en l'estudi afirmen que ells transportarien les mercaderies en altres hores i no els importaria, tot i això, molts també afirmaven que eren els comerciants els que demanaven l'entrega a hora punta. D'aquesta manera i segons estimen el Racc i BonPreu, una bona manera de descongestionar les hores puntes a la capital catalana seria aconseguir que els comerciants s'adaptessin a altres horaris, un fet que alguns dels enquestats va deixar clar que no seria un problema.

Alternatives de millora 

L'estudi demostra les febleses del model mercantil, però no per això el deixa desemparat. A partir de les conclusions extretes de les enquestes i les observacions, el Racc i BonPreu troben les alternatives i solucions per a millorar la situació, tant a curt com a llarg termini. Entre les propostes hi ha la millora de la gestió les places regulades a través de la innovació tecnològica, o flexibilitzar i facilitar el temps de repartiment en hores baixes de trànsit urbà.

Per a solucionar la creixent complexitat de la Distribució Urbana de Mercaderies, el Racc proposa millorar el diàleg entre comerciants i transportistes, flexibilitzar els horaris, promocionar l'entrega de nit a les grans superfícies, crear places de càrrega i descàrrega de microdurada (5 minuts), implementar els carrils multiús en les zones de Barcelona amb més demanda i potenciar les microplataformes.

A part, també creuen que seria beneficiós potenciar la distribució de mercaderies a través de les microplataformes o altres sistemes Click&Collect per evitar els desplaçaments en hora punta, ja que fer la distribució a través de microplataformes facilitaria el lliurament al 67% dels transportistes. I és que, la rapidesa i la sostenibilitat són els dos punts forts que els comerciants valoren de les microplataformes. Tot i això, els comerciants encara són reticents a aquestes noves tecnologies i, per aquest motiu, el 49% dels comerciants consideren que el model de microplataformes no ajudaria a millorar les vendes.

Més informació
L'automòbil rebaixa un 17,2% el tràfic de mercaderies al Port
El Port de Barcelona garanteix el tràfic de mercaderies i productes bàsics
Avui et destaquem
El més llegit