Es diu que el 2050 hi haurà ja més plàstics que peixos en el mar. Una afirmació preocupant però que comença a calar entre la societat i també entre les empreses. Iniciatives com Ecoalf, que fabrica peces de roba i sabates amb productes reciclats i plàstics recollits del mar, o Back to Eco, una associació que li dóna una nova vida als texans, marquen la diferència. Ecodisseny i economia circular per allargar la vida útil dels materials que emprem. Tant temps com sigui possible, fins a l’infinit. Ara bé, salvar el planeta no és només cosa de petites iniciatives, sinó que ha de ser cosa de tots: els consumidors, les grans empreses i l’administració pública. I en aquesta equació, hi ha algunes variables que encara fallen.
“La indústria està preparada per a una fabricació més sostenible. Però estan disposades les grans empreses a reduir la producció i vendre més car productes sostenibles? Estan preparats els consumidors per pagar un preu més elevat?”. Aquesta ha estat una de les reflexions que ha fet Carolina Blazquez, directora d’innovació i sostenibilitat d’Ecoalf i que ha marcat la jornada Des de Palo Alto: Disseny i sostenibilitat... Transicions cap a una economia circular, celebrada en el marc de la Barcelona Design Week i organitzada per la Fundació Palo Alto. Falta conscienciació, tant per part del consumidor com de les grans empreses amb capacitat i recursos per innovar.
La CEO de Back to Eco, Núria Nubiola, explica com a la seva botiga a vegades ha sentit comentaris de “producte reciclat i amb el mateix preu que Zara, hauria de ser més barat”. Un problema de conscienciació ecològica de la societat. “Tenim molt enfocada la sensibilització cap al consumidor, però les empreses també poden comprar millor, emprar materials sostenibles i fer una producció responsable, i no ho fan”, afegeix Marta Escamilla, responsable de la divisió de sostenibilitat de Leitat. “Com més gran, més conservador ets i per això aquí estem petites i mitjanes empreses innovant amb sostenibilitat i arriscant-nos”, destaca Àlex Jiménez, dissenyador i soci de Nutcreatives. I és que precisament les grans companyies amb més capacitat d’invertir en sostenibilitat són les que menys ho fan.
Colom: "Si l'administració pública no té una sensibilitat per l'ecodisseny i l'economia circular, no arribarem enlloc"
Empreses, consumidors i... administracions. La tercera pota de l’equació l’ha de marcar l’administració pública, apostant per empreses que tinguin una producció responsable. De fet, des de fa anys la Generalitat atorga el Premi Catalunya d’Ecodisseny, que reconeix productes en el mercat i en desenvolupaments que millorin el comportament ambiental al llarg del seu cicle de vida. Però amb això no n’hi ha prou. Tots els participants a taula rodona coincideixen que a l’administració pública local encara li costa apostar per productes més sostenibles. Com és en el cas de licitacions públiques per a mobiliari urbà. “Si l’administració pública no té una sensibilitat per a l’ecodisseny i l’economia circular, no arribarem enlloc”, assenyala la responsable de màrqueting de Grisverd, Asun Colom.
La roba elegant amb material reciclat és possible
Tot i que el camí és llarg i tancar el cercle de l’economia circular és complicat, hi ha iniciatives que cada dia posen el seu granet de sorra per a una producció més responsable amb el medi ambient. En el cas de la indústria tèxtil, Ecoalf i Back to Eco aposten per roba amb materials reciclats amb l’objectiu de donar una segona vida a productes que ja no volem.
“Ecoalf som una marca que intenta posar solució al drama de la indústria de la moda”, afirma Blazquez. L’empresa va néixer fa ja 10 anys amb l’objectiu de deixar de consumir productes naturals de manera indiscriminada. Però amb els anys es van anar adonant de la gran quantitat de residus que generem i que molts acabaven al mar. Així que es van reinventar per incloure el concepte de neteja del mar com a principal objectiu. D’aquesta manera, Ecoalf fabrica peces de roba amb materials reciclats, com cotó reciclat, que permet reduir considerablement la quantitat d’aigua en el procés de producció. Així mateix, també ha creat una vamba cosida amb fil fet de plàstic del mar. Tot per intentar reduir els 500.000 milions de bosses de plàstic que cada any arriben als oceans. És per això que a l’Estat espanyol treballen amb més de 3.000 pescadors voluntaris que cada dia recullen el plàstic que es queda enganxat a les seves xarxes de pesca. Un plàstic que després es transforma en fil per a cosir.
Blazquez: "Hi ha una sèrie d'externalitats que ni consumidors ni empreses estan disposats a pagar, i aquest és el preu del futur del planeta"
I de roba feta amb plàstic a donar una segona vida als texans. “Treballem amb la cultura d’allargar el cicle de vida del tèxtil, principalment el denim”, explica Nubiola. Back to Eco, una associació amb només tres anys de vida, recull texans que la gent ja no vol i el transforma en nous productes en un taller propi. I després el venen a través d’Internet o diferents botigues físiques. “En el temps que portem operant ja hem convertit 10 tones de texans”, detalla Nubiola. Però, a més, es van adonar que durant el procés de transformació del texà també es generaven molts residus, per la qual cosa han creat un fil amb el qual teixir camisetes o peces de roba de punt. La vocació de Nubiola i el seu equip és poder crear productes 100% sostenibles, però reconeix que és difícil: “Venem bosses de tela i la gent ve a la botiga a dir-nos que li posem una cremallera per tancar-la”, explica. L’objectiu és arribar a aconseguir sistemes de tancament o botons o qualsevol cosa que pugui fer-se amb material reciclat.
Imatge de la taula rodona sobre ecodisseny i economia circular | Cedida
La sostenibilitat està en el disseny
“Fer les coses bé no hauria de suposar un cost superior”, afirma el moderador de la taula i cap del departament de prevenció de l’Agencia de Residus de Catalunya, Alfred Vara. Però la realitat no és aquesta, almenys no en totes les empreses. “Es diu que en la fase de disseny es poden determinar gairebé el 80% dels impactes del producte, sobretot l’ambiental”, destaca Jiménez. Nutcreatives ha dissenyat des de mobiliari urbà amb residus de la construcció, envasos per a líquids que són més eficients que el vidre o la creació d’una línia de mobles propis, un projecte que ara està agafant impuls. Precisament en la part de mobiliari urbà, Nutcreatives ha col·laborat amb Grisverd, una empresa provinent del sector del metall i l’acer i fabricant de carrosseria per a camions que després de la crisi va fer un gir de 180 graus en el seu model de negoci. La companyia es va reinventar cap al mobiliari urbà sostenible.
Jiménez: "En la fase de disseny es poden determinar gairebé el 80% dels impactes del producte, sobretot l'ambiental"
I és que en el sector de la construcció, per molt que pugui semblar molt tradicional, també hi ha empreses que porten anys apostant per la sostenibilitat. És el cas de Breinco, una constructora de paviments, murs, façanes o mobiliari urbà de formigó. De fet, la companyia ha portat a terme el paviment de la zona de La Défense de París, un projecte que l’administració pública parisenca va exigir que fos amb un 20% d’àrid reciclat. “Una condició que aquí mai ens han demanat”, apunta la directora tècnica de Breinco, Gemma Pagès.
Aquests només són cinc exemples d’empreses que s’han adonat de la importància de tenir cura del medi ambient i que han apostat amb força per la sostenibilitat. Ara bé, n’hi ha d’altres que són conscients però no saben com fer-ho. És per això que el centre tecnològic Leitat ajuda a companyies a fer projectes de recerca i desenvolupament. Un dels últims que té en marxa és l’Scrap Store 22@, juntament amb l’associació 22@Network, un punt de trobada que arrencarà a finals d’any perquè les empreses del districte puguin dipositar taules, cadires o qualsevol material que no necessitin.
"Fer les coses bé té un cost i si no l'assumeixen ni les empreses ni els consumidors vol dir que hi ha una sèrie d'externalitats per les quals ningú està disposat a pagar, i aquest és el preu del futur del planeta", sentència Blazquez. I si no actuem ara per salvar aquest món, aviat no hi haurà res a salvar.