El luxe de viure a Barcelona

El mercat immobiliari d'alt 'standing' a la capital catalana s'anima de la mà dels compradors estrangers

"Les cases de luxe es compren per viure, per buscar una rendibilitat és molt més fàcil comprar 10 pisos de 400.000 euros que una casa de 4 milions". Artur Stabinski, consultor d'habitatge de luxe de Coldwell Banker, evidencia les diferències del mercat immobiliari a Barcelona. En un moment on el preu dels lloguers s'enfila fins a la bogeria i en el que es compren pisos al comptat buscant la rendibilitat d'una inversió que torna a veure's com a segura; l'habitatge de luxe viu en el seu món paral·lel.

Les cases de Pedralbes, els pisos del Passeig de Gràcia o els àtics al Turó Park no tenen pressa. Com que l'oferta és escassa, els propietaris acostumen a demanar preus molt elevats. "Això fa que els processos de venda s'allarguin. Vendre una casa de luxe pot significar un any o un any i mig de feina", assegura Stabinski. Encara més, fins a tres anys, ha trigat l'estira-i-arronssa del magnat rus Vadim Sukharev per comprar la finca de Cal Governador d'Alella, concretada aquest dilluns. Amb més extensió que el Parc de la Ciutadella, es convertirà en un hotel de luxe

Una altra de les firmes que treballa habitualment amb aquest tipus d'habitatges és Amat Immobiliaris. "El temps que triga una venda depèn molt del preu de sortida. Com més a prop del preu de mercat estiguis, més ràpid vendràs", constata Guifré Homedes Amat. Ara bé, "de mitjana almenys sis mesos fan falta. En pisos de més d'un milió d'euros no hi ha tanta demanda, sempre costa més trobar compradors", afegeix.

Una ciutat atractiva pel comprador estranger
"Barcelona és una ciutat molt atractiva que sempre genera interès als inversors i compradors estrangers", relata Artur Stabinski. El responsable de Coldwell Banker assenyala com a principals clients "compradors que busquen un caprici en forma d'habitatge. Poden venir de Suïssa, d'Austràlia, dels Estats Units o dels països àrabs".

Des d'Amat Immobiliaris també asseguren que el mercat d'alt standing "ja fa anys que va tirant basat en compradors estrangers i molt localitzat en determinats barris de Barcelona". Guifré Homedes Amat revela que, en el seu cas, venen molt a "egipcis, europeus i cada cop més a xinesos".

Però com arriben fins aquí? "Hi ha dos camins: el primer és la marca, que ens dóna accés a una gran base de dades de clients", expliquen des de Coldwell Banker. El segon són "els contactes personals tant de l'empresa com dels assessors que porten anys dedicant-s'hi. Coneixen el possible comprador o a algú que el pot conèixer", diu Artur Stabinski. En aquest sector, indica, "la majoria de les vendes acaben arribant a través de diferents contactes directes o indirectes".

En el cas d'una empresa familiar com Amat Immobiliaris, Guifré Homedes reivindica el seu "treball de formiguetes". Cada any viatgen per tot el món per establir relacions amb diferents agents immobiliaris, assessors d'inversions o banca privada; que són els que els acaben enviant clients. "La majoria de vendes vénen per col·laboracions. Es tracta de viatjar, obrir portes i convertir-te en una referència a Barcelona. Que quan algú tingui un client que vol un habitatge a Barcelona, pensi en la teva empresa".

Sigui com sigui, el fet de dirigir-se a un públic molt limitat implica una comercialització diferent de l'habitual en el sector. "No vens una casa de luxe posant un anunci als diaris", exemplifica Stabinski. "Has d'intentar arribar directament a aquest públic, que està acostumat a rebre cada dia diverses ofertes". Per tant, cal anar molt a poc a poc amb la dificultat afegida que molts venedors també demanen màxima confidencialitat. "És doblement difícil: has de donar a conèixer la casa però alhora mantenir la confidencialitat", exposa el consultor de Coldwell Banker.

Com és un habitatge de luxe?
Els factors que impulsen un habitatge a considerar-se de luxe són, en bona part, la ubicació i els acabats. "Alguns preferiran terres de marbre i altres de fusta noble o tropical; però sempre parlem d'un nivell d'acabats molt alt", diu Stabinski. "Influeix molt la qualitat dels acabats, la ubicació o serveis com un porter que els resolgui moltes coses i s'hagin de preocupar de poca cosa", rebla Homedes Amat.

Tot plegat, per descomptat, sense obviar el preu. "Al Passeig de Gràcia un pis es mou en els 10.000 euros per metre quadrat, i un àtic pot arribar a 12.000 o 13.000 euros", diuen des de Coldwell Banker. "A les cases d'Avinguda Pearson cal valorar tant els metres de l'habitatge com els de terreny de la parcel·la, però també se'n va als 10.000 euros per metre quadrat de construcció", afegeix.

Guifré Homedes hi afegeix la zona de Diagonal Mar, on "nosaltres hi veiem pegues i els estrangers veuen la platja, el mar i un skyline diferent". Un espai on pots pagar uns 6.000 euros el metre quadrat en una planta 10, però on l'àtic a la planta 20 del mateix edifici se'n pot anar als 10.000 euros per metre quadrat. Pel responsable d'Amat Immobiliaris, "a Barcelona poques vendes reals es fan a més de 12.000 euros el metre quadrat".

El perfil
No fa falta assenyalar que aquest nivell de preus no està a l'abast de tothom. "parlem d'empresaris i alts executius. També de gent que ha venut les seves empreses i es jubilen a Barcelona", indica Artur Stabinski. El consultor de Coldwell Banker també explica que "els últims anys hem vist diversos joves empresaris d'entre 30 i 40 anys que han fet molts diners amb noves tecnologies i estan invertint en habitatges a Barcelona".

Per Homedes Amat, "normalment són famílies amb fills que busquen una segona residència. Hi vénen alguns mesos i la resta de l'any potser la lloguen a alguns coneguts". Això sí, el més habitual és que siguin "alts directius, gent que té bones feines".
Avui et destaquem
El més llegit