"Els espanyols perdem el temps a la feina"

Ignasi Buqueras, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols demana el canvi d'horari al meridià de Greenwich

L'Estat espanyol és un dels països que més hores treballa de tota la Unió Europea. Un cúmul de feina que després no es tradueix en producció, ja que a l'hora de la veritat Espanya es troba a la cua dels rànquings de productivitat. Una paradoxa que està a l'ordre del dia després que el Congrés dels Diputats hagi creat una subcomissió d'Igualtat per estudiar l'horari dels espanyols i avaluar l'opció de canviar el fus horari com a primer pas cap a la racionalització. Ignasi Buqueras, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols, desgrana les claus dels horaris dels treballadors espanyols.

"Espanya hauria de canviar al meridià de Greenwich"
El debat està sobre la taula i el president de la Comissió Nacional ho té clar: "Considerem molt important que Espanya tingui l'horari del meridià de Greenwich". Un horari que faria que l'Estat retardés una hora el temps actual per assimilar-se a les Canàries, la Gran Bretanya i Portugal.

"El canvi d'hora seria positiu per a les empreses"
 Passar a tenir una hora menys faria que Espanya deixés de tenir la mateixa hora que bona part dels tòtems polítics i econòmics de la Unió Europea, com França i Alemanya. No obstant això, Buqueras creu que no afectaria la nostra economia: "Ara, per hora, entrem a treballar una mica més tard que els nostres veïns europeus, en cas de passar a l'horari del meridià de Greenwich entraríem una mica més d'hora. En línies generals seria positiu". En tot cas, el president de la Comissió demana que les mesures governamentals no es quedin aquí: "Un canvi de fus horari és interessant però insuficient. La racionalització dels horaris laborals i, conseqüentment, personals i familiars ha d'anar més enllà".

"Treballem moltes hores però amb molt baixa productivitat"
A Espanya es treballen més de 40 hores setmanals, una mitjana que situa el país entre els que més hores laborals fa a tota la Unió Europea, segons confirma Ignasi Buqueras: "Som un dels líders europeus amb més hores de feina i, simultàniament, som un dels estats amb menor productivitat". "És un tema que hauria de preocupar molt a la societat i als agents econòmics i polítics, no podem seguir així", insisteix.

"Hem de treballar menys hores i optimitzar-les"
Davant d'aquesta problemàtica, Buqueras defensa que s'ha de fer un esforç per optimitzar les hores de feina: "Hem d'optimitzar el temps, és bàsic. Les empreses han de tenir jornades més curtes, però més intenses". El problema ve de fons i té arrels culturals: "En línies generals la gent no sap valorar i gestionar el temps. Som un país sense puntualitat i molt poc eficaç en la gestió del temps". En aquest sentit, Ignasi Buqueras troba molt positiu que escoles de negoci com Esade o Iese hagin començat a treballar la gestió eficient del temps com a matèria.

"No vivim per treballar, treballem per viure"
La popular regla dels tres vuits defineix una divisió exacte dels dies en vuit hores per a treballar, vuit hores per a l'oci i la família i vuit més per a dormir. Una patró que, segons Buqueras, "malauradament es compleix poc". "Si ens allunyem molt d'aquesta regla vol dir que alguna cosa no estem fent bé. No som màquines, si treballem en excés, si no dormim el necessari, el rendiment baixa molt".

"L'horari ideal acaba a les 17h"
Segons el president la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols, "la majoria d'empreses d'Europa acaben la jornada laboral al voltant de les 17.00h, moltes pleguen a les 16.00h, algunes com a màxim a les 18.00h. Aquí lamentablement hi ha llocs que encara estan actius a les 20.00h-21.00h i fins i tot les 22.00h". Davant d'això, Ignasi Buqueras planteja un model ideal que faria arrencar la jornada laboral a les 7.30h-9.00h i baixar la persiana a les 16.30-18.00h a molt estirar.

"No totes les feines es poden adaptar a aquest horari"
Malgrat tot, és evident que cada feina és un món i no sempre es pot conciliar un horari que deixi la tarda-vespre lliure als treballadors. La Comissió xifra en un 80% el nombre de la població treballadora que es podria acollir a aquest horari. En queden exempts alguns sectors com "els hospitals, l'ordre públic, els mitjans de comunicació, la restauració, els hotels i els alts forns, entre d'altres, que en molts casos han de comptar amb efectius permanents",

"Som els qui dormim menys i això ens afecta a la feina"
"Som el país que menys dorm de la Unió Europea, dormim 53 minuts menys que la mitjana perquè tenim uns horaris no racionalitzats". Una mancança de descans que després es tradueix en "menys productivitat, més estrès, major sinistralitat laboral, més fracàs escolar i un absentisme més elevat".

"La cultura del 'presentisme' és tercermundista"
Un dels problemes més reiterats i greus que analitza Ignasi Buqueras és el que denomina com a presentisme: "A moltíssimes empreses els treballadors no marxen fins que el cap, president, director, gerent o ministre no se'n va. Aquesta cultura del presentisme és tercermundista, no té cap sentit perquè molts treballadors segueixen a la feina encara que no hagin de fer res i perdent el temps fins que el cap marxa".

"Perdem el temps a la feina"
En resum, Ignasi Buqueras conclou que el treballador mig espanyol no optimitza el temps de la feina com a conseqüència d'uns horaris gens racionalitzats: "Els espanyols perdem el temps a la feina, les jornades estan molt partides per esmorzars massa llargs –de fins a 45 minuts– pauses per dinar eternes –que poden arribar a dues hores– i el ja comentat presentisme".

Racionalitzar l'horari laboral dóna resultats
El president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols posa exemples de companyies que han fet un pas endavant en aquest sentit: "Iberdrola va ser la primera empresa de l'Íbex-35 que va racionalitzar els horaris, l'any 2007. La majoria de la plantilla va canviar a un horari de 7.30h a 15.30h i des de llavors la companyia elèctrica ha augmentat la productivitat, ha disminuït els costos productius –aigua, llum, aire condicionat, calefacció, etc– i, en tercer lloc i més important, ha elevat la satisfacció laboral dels seus empleats. El capital humà està content i llavors treballa més i millor".
Avui et destaquem
El més llegit