La crisi de la pandèmia ha deixat a les empreses soles davant un mar de dubtes. Entre els tancaments, el confinament i els ERTO, les empreses s'han trobat en una posició molt vulnerable. Tot i això, sembla que cada cop més hi ha una llum al final d'aquest túnel, i és que la pandèmia està retrocedint, la vacunació comença a ser efectiva i la societat comença a recuperar-se. En aquest context, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, organitza una sessió virtual titulada Situació empresarial post covid que convida a economistes i experts a parlar de la recuperació de les empreses, la seva importància i quins són els següents passos.
“La crisi ha deteriorat la situació financera de moltes empreses, situant-les en una posició de major vulnerabilitat i amb unes majors necessitats de liquiditat”, afirma Enric Fernández, economista en cap de CaixaBank. En aquest sentit, el ponent recorda que tot i que les xifres generals d'endeutament no han estat tan alarmants com en crisis passades, és la primera vegada que "per decret", les empreses han de tancar. En aquest sentit, Fernández assegura que “en aquesta crisi, les empreses han suportat una part important de l'ajust econòmic” i afegeix que “tot i que a nivell agregat, el deteriorament del balanç empresarial ha estat limitat i ha estat més centrat en la caiguda dels beneficis que en l'augment de l'endeutament, determinats sectors han patit un deteriorament molt rellevant”.
Però no totes les empreses han patit igual durant la pandèmia. “El deteriorament ha estat més evident en les pimes, especialment dels sectors més afectats per les restriccions imposades per les autoritats”, confirma Fernández, una opinió que també comparteix Núria Mas, professora de l'IESE i consellera del Banc d'Espanya, qui a més, recorda que “ens hem enfrontat així a una crisi amb un clar impacte asimètric en l'àmbit sectorial, on activitats com el turisme o el transport de passatgers s'han vist especialment castigades”.
Les ajudes del Govern
D'ençà que la pandèmia va començar a tancar a tothom a casa, el Govern va contraatacar amb mesures per tal d'intentar salvar el teixit empresarial de la millor manera possible. Una acció que els ponents han coincidit en destacar com a "fonamental per contenir l'impacte econòmic, financer i social de la crisi". Segons Toni Roldán, director del Centre de Polítiques Econòmiques EsadeEcPol "aquestes mesures es van centrar en evitar la materialització dels riscos de liquiditat i ho van fer amb eficàcia". D'aquesta manera, opina que resulta positiu que s'hagin establert ajudes directes, encara que hagin arribat més tard que als principals països europeus i la seva quantia hagi estat menor (7.000 milions d’euros).
Tot i això, Roldán també recorda que “en els mesos vinents, la intervenció pública hauria de centrar-se en evitar la destrossa del teixit productiu, reforçant i agilitzant el suport a les pimes viables”. Una opinió que comparteix l’economista en cap de CaixaBank, afirmant que “les ajudes directes són la via més adequada per resoldre els problemes en el balanç empresarial derivats de la falta temporal d'ingressos” i afegeix que “és molt important que els fons es reparteixin amb celeritat i que els mecanismes de repartiment siguin simples i transparents”.
Mas: “Cal oferir temps perquè l'economia consolidi la seva recuperació i els diferents sectors puguin desenvolupar la seva activitat amb normalitat”
Però, quins són els següents passos a seguir per a la recuperació? Els ponents afirmen que el Govern té molta importància, igual que els Fons Europeus Next Generation, ja que col·laboraran monetàriament a aquesta reconciliació amb el teixit productiu. Mas apunta que “cal oferir temps perquè l'economia consolidi la seva recuperació i els diferents sectors puguin desenvolupar la seva activitat amb normalitat” i destaca que “cal facilitar al màxim que les empreses viables continuïn operant”.
En la mateixa línia, Sofía Rodríguez, economista en cap del Banc Sabadell i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya afegeix que “en la retirada de les mesures d'estímul s'hauria de tenir en compte l’asimetria en els impactes d'aquesta crisi per als diferents sectors i empreses”. Tal com remarca Roldán en referència a l'eliminació de les barreres reguladores que frenen el creixement empresarial: “És important recordar que les nostres empreses són igual de productives que les alemanyes, però el problema és que són molt més petites”.