Creixement econòmic, més creixement de població, igual a creixement energètic. Molt simplificada, aquesta és la maleïda equació que fa preveure un futur mediambiental absolutament complicat. Quan es comparen els gràfics d'augment de població i de consum d'energia des de l'any –posem per cas– 1970 fins al 2014, s'observa un paral·lelisme total. Dues línies totalment diagonals i ascendents. Si fa 45 anys, hi havia 3.400 milions d'habitants a la Terra, cinc anys enrere ja érem 7.200 milions i, ara, 7.600. L'augment del consum energètic és encara més radical, ja que s'ha triplicat des del 1970 (1.200 kWh per càpita) fins els nostres dies (3.132 kWh per càpita). En aquest context, substituir les energies fòssils per renovables per tal de mitigar l'escalfament global és una emergència que, encara que sembli paradoxal, compta amb un potent aliat: l'energia nuclear.
El catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) Mariano Marzo, en una conferència a l'Espai Endesa emmarcada en les III Jornades Energia i Educació a Catalunya, ha exposat recentment algunes de les solucions que es poden donar a l'equació plantejada en la primera línia del text, posa encara més el dit a la nafra i assegura que: "El 2040, serem 9.000 milions de persones al planeta i el 80% viurem en nuclis urbans". Les cares dels assistents a la conferència són de sorpresa... com dient: així que el gran èxode camp-ciutat és de veritat? Molt més enllà de l'anècdota, Marzo sentencia:
– Aquest 80% de la població voldrà viure bé, amb les màximes comoditats. Voldran viure com tots els que estem aquí ara mateix.
I això significa: més consum energètic. Aquest és, doncs, el resultat de l'operació i és, alhora, impossible d'assumir si les regles del joc no canvien. Marzo ho explica d'una forma molt senzilla i aporta dues solucions possibles pel problema, al mateix temps que en descarta una. Evidentment, "no es pot obligar cap regió del món, ni cap extracte social, a no créixer econòmicament". Per tant, per fer que hi hagi menys consum energètic no es pot eliminar el creixement poblacional ni retallar l'econòmic. Així, s'obren dues vies per solucionar el problema per sobre de la resta: fer que el creixement econòmic sigui sostenible i crear hàbits per restar CO2 a l'atmosfera.
No és canvi climàtic, és escalfament global
Per fi apareix el diòxid de carboni (CO2). Marzo recorda que aquest gas no sempre ha estat una preocupació pels humans, ans al contrari. De fet, el descobriment que significa el començament de l'emissió de CO2 a l'atmosfera també és un dels descobriments que més han fet avançar la tecnologia i –conseqüentment– l'economia. Es tracta del moment precís en què es va descobrir que al subsòl hi havia una font d'energia que es podia emmagatzemar: petroli, carbó i gas. Fins aquesta descoberta, només es comptava amb l'energia provinent del sol i, aquesta, era molt difícil d'acumular.
D'aquesta forma, quan els humans se n'adonen que el petroli, el carbó i el gas (que no són una altra cosa que organismes que han patit una descomposició bacteriana i han quedat enterrats ràpidament en el subsòl, cosa que els ha fet evolucionar a hidrocarburs) són tan útils, es transformen en la principal font d'energia del planeta. Des de l'any 1950, la utilització d'hidrocarburs creix a un ritme vertiginós fins que, el 2018, el 81,1% de l'energia del planeta Terra prové del petroli i companyia.
Què passa? Que tot no podia ser tan bonic i idíl·lic. Quan els hidrocarburs surten a la superfície terrestre s'oxiden i expulsen CO2, que perjudica directament a l'efecte hivernacle i acaba generant l'escalfament global.
Mariano Marzo insisteix que l'anomalia desastrosa que està patint el planeta és precisament aquesta: l'escalfament global. No el "canvi climàtic".
– De canvis climàtics n'hi ha hagut sempre. L'Homo Sapiens és expert en superar canvis climàtics. El que estem vivint ara, i gairebé amb tota probabilitat és culpa dels humans, és l'escalfament global.
Les nuclears, una solució al problema?
Encara, segons el catedràtic d'estratigrafia i professor de recursos energètics i geologia del petroli, Mariano Marzo, no està tot perdut... però comencem a estar en el temps de descompte. Una de les solucions passa per deslligar el creixement poblacional i econòmic de la creació de CO2. Per aconseguir-ho calen fonts d'energia que substitueixin els hidrocarburs (petroli, carbó i gas), però que siguin tan potents i eficaces com ells. En aquest punt, les nuclears podrien ser, segons ha explicat, un aliat.
Malgrat la mala premsa que han tingut històricament, les centrals nuclears tenen la capacitat de generar grans quantitats d'energia sense expulsar CO2 a l'atmosfera, cosa per la qual podrien ser unes candidates molt ben posicionades per liderar el canvi de model energètic mundial. A Catalunya, avui dia, un 25% de l'energia que es consumeix és nuclear, mentre que a Espanya la xifra és d'un 20,4%. Si es comparen les dades amb l'energia nuclear que es genera a tot el món –un 11,5%– el 2018, es podria deduir que l'Estat espanyol és punter en aquest camp, però cal apuntar que hi ha alguns països que, fins i tot, arriben al 50% (Bèlgica o Eslovàquia) i altres que no sumen ni tan sols un 5% (Països Baixos, Iran o Brasil), cosa per la qual, es pot situar Espanya en un consum nuclear mig.
L'energia nuclear, doncs, podria ser una solució per lluitar contra l'escalfament global, però Marzo dóna un pes fonamental a les energies renovables. La investigació i la innovació en aquest àmbit són fonamentals per invertir la tendència climàtica que amenaça l'ordre energètic, econòmic i social existent.