Jesús Torrelles: “Si una autorització per instal·lar plaques solars triga anys, les empreses marxen"

Nomenat com a president de Pimec Lleida, en substitució de Xavier Caufapé, i gerent des de fa 15 anys de Cajebel

Jesús Torrelles, president de Pimec Lleida |Cedida Jesús Torrelles, president de Pimec Lleida |Cedida

Es marca, com un dels primers objectius del seu mandat, que les pimes tinguin una veu forta per defensar els seus interessos. Advoca perquè les firmes catalanes competeixin en les mateixes condicions que les de la resta de l’Estat, especialment en l'àmbit dels impostos i la burocràcia. A més, remarca la importància de dignificar el treball i la figura de l’empresari de la petita i mitjana empresa. Jesús Torrelles (Rosselló, 1981) és gerent de l’empresa de transports i logística Cajebel des de l’any 2007, la qual ha tingut un creixement exponencial en els darrers dos anys fins a esdevenir una de les firmes del sector més importants del territori. En l’àmbit associatiu, Torrelles és membre de la Comissió Executiva de Pimec Lleida des de l’any 2021 i també participa a la Junta Directiva d’AsotransLleida, la patronal del transport. A més a més, és membre de l'Esbart Rossellonès.

Fa pocs dies s’ha constituït el Fòrum Secore, format per les patronals i entitats de la societat civil de Lleida, quina és la finalitat de la iniciativa?

Es tracta de la unió de tots els agents socials i econòmics de Lleida per activar i tirar endavant projectes, alhora que busquem solucions. Tots tenim clar que en el repartiment dels recursos, la nostra demarcació surt desafavorida i es requereixen inversions. Els diners dels pressupostos designats per la Generalitat de Catalunya s’entreguen en funció de la població, el que ens perjudica. A Lleida, només tenim el 5% dels habitants, però representem gairebé el 40% del territori. Davant d’aquesta situació, són anys d’acumular mancances per la falta d’un reequilibri territorial, especialment en les infraestructures. Ara, és el moment que amb aquest fòrum, estirem la corda cap a la mateixa direcció.

Un dels mals endèmics és la deslocalització i la fugida de les empreses lleidatanes a la Franja de Ponent...

A Catalunya i a Lleida, la gent se’n va on pot viure i una de les eines que ho permet és la feina. Si ens trobem amb tràmits complicats, un excés de burocràcia i diferents interpretacions d’una mateixa norma en pobles veïns, els empresaris s’espanten. El nostre col·lectiu necessita solucions ràpides per planificar inversions a llarg termini. Si una autorització per instal·lar plaques solars triga tres anys, les empreses fugen del territori. Hem de pressionar a les administracions per aprimar aquest excés de burocràcia. Resulta inadmissible que a un poble sigui legal crear un projecte energètic i al del costat estigui vetat. Paral·lelament, a determinades zones s’atorguen facilitats fiscals per motius polítics, com un preu del sòl econòmic o rebaixes d’impostos, perquè s’hi instal·lin empreses. 

"El mercat de l’electricitat ja està prou madur en oferta i demanda per estar sotmès a una regulació i aquest hauria de ser lliure"

Com afecta l’escenari actual de costos de producció alts i crisi energètica a la supervivència de les pimes?

El cost de l’energia és un dels factors que més impacta avui dia als resultats d’una empresa. Si no es posa fre, farà que tanquin moltes petites i mitjanes, però també les grans que en consumeixen en grans quantitats. A partir d’ara, l’energia s’haurà d’incorporar a les partides de costos, no només en activitats com la indústria o l’agricultura, sinó en oficines, despatxos, etc. Un exemple és la denúncia recent del Gremi de Forners de Lleida, que a conseqüència de l’encariment de gairebé un 40% del blat i un cost energètic que s’ha multiplicat per tres, veu com molts establiments es veuran abocats a tancar la persiana.

En aquest context, crec que l’única alternativa rau a canviar la fórmula per determinar el preu de l’electricitat. Penso que el mercat de l’electricitat ja està prou madur en oferta i demanda per estar sotmès a una regulació i que aquest hauria de ser lliure. A llarg termini, s’ajustarà millor atenent a l’evolució de l’oferta i la demanda.

Com s’activa de forma eficaç la demanda de sòl industrial que reclama el teixit empresarial?

Abans de res, remarcar que és un factor determinant per possibilitar l’activació de l’economia. Si no hi ha sòl disponible, passa el mateix que amb la burocràcia, les empreses o no vindran o les que hi siguin, marxaran. Hem de ser capaços d’atraure l’arribada d’empreses amb valor afegit, que generin una riquesa que es quedi al territori, creixin amb ell i siguin resilients. Un exemple d’aquesta dinàmica hauria de ser el projecte del polígon de Torreblanca, en fase d’informació pública. És un nou model de polígon, basat en la intermodalitat ferroviària i que ha de contribuir a  potenciar la descarbonització de l’economia. Crec que donarà resposta a la demanda de parcel·les de gran extensió, de fins a 150 hectàrees, actualment no disponibles a Catalunya.

És necessari un centre comercial o una gran superfície a la ciutat de Lleida?

Fa anys, es va presentar un estudi que posava sobre la taula la possibilitat que convisquessin tres centres comercials a la capital del Segrià. Ara mateix, el que aporta més valor és el que estigui integrat a la ciutat, a prop de l’Eix Comercial. Seria el del Pla de l’Estació, que considero que beneficiaria als botiguers tradicionals. Això sí, s’hauria d’estudiar com compatibilitzar-lo amb l’aposta per la reducció de les emissions de Co2. Per un costat, s’està parlant de crear una Zona de Baixes Emissions (ZBE) i per l’altra d'aixecar un centre comercial al centre de la ciutat. En aquesta disjuntiva és necessari que les administracions escoltin als agents socials amb la ment oberta i trobin una solució que aconsegueixi acontentar tothom. 

"La logística sí que està canviant, ja que hem passat del just in time a l’emmagatzematge de les mercaderies a plataformes i espais, on s’acumulen els estocs per garantir els subministraments"

Quins haurien de ser els usos alternatius per fer rendible l’aeroport de Lleida Alguaire?

Utilitzant una expressió aeroportuària, és el moment de donar-li ales. Hem de convertir-lo en el Memphis de Catalunya. Una possible opció seria potenciar els vols d’hidroavions, tot i que la normativa no permet aquestes operacions. No pot ser que portem un volum important de passatgers a Alguaire, que després se’n vagin a esquiar a Andorra. Hem d’estudiar aquesta alternativa dels hidroavions, de la qual ens consta que hi ha empreses interessades, però que fa anys que està encallada per una problemàtica jurídica.

S’ha notat una relocalització de la producció en els darrers temps fruit de la crisi de les matèries primeres?

No em consta que s’hagi portat a terme, però hi ha la voluntat de fer-ho. Encara depenem molts dels subministraments i microxips asiàtics, encara que existeixen projectes per fabricar-los aquí, són processos a anys vista. Malgrat això, la logística sí que està canviant, ja que hem passat del just in time, a l’emmagatzematge de les mercaderies a plataformes i espais, on s’acumulen els estocs per garantir els subministraments.
 

Més informació
Lleida, la cambra de Pimec
Pimec demana dirigir el PERTE agroalimentari cap a la petita empresa
Avui et destaquem
El més llegit