Oriol Alba: "Els autònoms se senten maltractats"

El nou secretari general de Cecot demana a les administracions una col·laboració més estreta amb el sector empresarial

Oriol Alba, nou secretari general de Cecot |Bernat Bella Oriol Alba, nou secretari general de Cecot |Bernat Bella

Oriol Alba (2 de maig de 1987) és el nou secretari general de Cecot. Amb només 33 anys va assumir el càrrec en substitució de David Garrofé, un històric dins de l'organització. Alba va començar la seva vinculació amb la patronal vallesana el 2011, quan va ser un dels impulsors del projecte Reempresa de compravenda de petita i mitjana empresa. Va coordinar aquesta iniciativa, que en pocs anys es va convertir en un referent, amb la participació d'un centenar d'entitats, 3.000 casos d'èxit i salvant 7.000 llocs de treball. A més, va rebre el reconeixement de la Unió Europea.

El 2020, va decidir prendre's un any personal per emprendre nous projectes. Però es va obrir un concurs per a la secretaria general de Cecot i va decidir presentar-s'hi. Va ser seleccionat amb l'encàrrec d'afrontar un relleu generacional i seguir l'estela de la transformació digital.

Pren el relleu com a secretari general de Cecot a David Garrofé, que va estar 34 anys al càrrec. Com ho afronta?

Entre els dos, hem comentat que ell va entrar al càrrec el 1987, que és l'any que jo vaig néixer. Li tinc molta admiració per com ha fet créixer l'organització. M'ho agafo amb un punt de respecte, però molta il·lusió i conscient de l'encàrrec que rebo de fer un relleu generacional, que va en clau de repensada i de revisió interna. El món està canviant molt i hem d'estar molt a prop de les necessitats i canvis que estem patint. Està canviant fora i també volem canviar dins amb noves maneres de comunicar i metodologies.

Més info: Cecot demana al Govern central que revisi els criteris dels fons europeus

Quins són els objectius que es marca?

Estem en una fase d'anàlisi i vivim en un entorn de provisionalitat. Les tendències del mercat i les restriccions canvien cada setmana. Estic tenint moltes reunions amb els sectors que representem per conèixer les seves necessitats, que no són les mateixes que fa un any. Un altre objectiu és reforçar la col·laboració publicoprivada. És un moment d'elevar els nostres esforços en la reactivació econòmica i d'aquesta situació només en sortirem, en gran mesura, si tenim la capacitat de treballar plegats. És la meva voluntat seguir trobant espais de col·laboració. També hem de treballar en clau de digitalització, transició ecològica i l'economia del coneixement.

"S'han de tenir en consideració els interessos de les empreses"

Com està vivint el teixit empresarial aquests moments?

Hi ha una tònica de molta preocupació. Veuen que no s'ha comptat amb ells en l'elaboració de certes mesures, sobretot en l'àmbit del comerç i de l'hostaleria. Com a Cecot, seguim reivindicant la necessitat de la famosa taula on es compti amb l'empresa a l'hora d'elaborar totes aquestes mesures de prevenció. Aquest any, més que mai, davant d'aquesta incertesa, els empresaris necessiten seguretat en la presa de decisions. Aquestes contradiccions que hem vist en diferents estaments dels governs no ajuden a aquesta tranquil·litat i creiem que podem jugar un paper fonamental en l'elaboració i comunicació de les decisions. S'han de tenir en consideració els interessos de les empreses.

I en l'àmbit econòmic, com ho viuen?

Hi ha uns sectors que la situació actual els està afectant d'una manera molt negativa i, altres, com els serveis bàsics o l'alimentació, ho han portat d'una manera diferent. A més, en l'àmbit del retail hi ha empresaris que van tenir una capacitat de reacció molt més ràpida en clau de digitalització i s'han pogut salvar més. Tots plegats hem hagut de reaccionar molt ràpid i adaptar-nos a noves tendències de consum i tecnologies i això no sempre és fàcil. Per això, entitats com la nostra oferim programes d'assessorament, ajudes a la digitalització o internacionalització.

S'havien fet els deures fins ara en digitalització?

Tot és millorable, les empreses no són homogènies. Però hem hagut d'accelerar els plans de digitalització dels pròxims tres anys en un, tant les empreses com les persones. Encara hi ha molt recorregut, però per sort, una part de les estructures ja ho tenien.

oriol alba cecot

Oriol Alba, al seu despatx de la seu de Cecot a Terrassa | Bernat Bella

El sector empresarial s'ha sentit abandonat durant la pandèmia?

Cada empresari utilitza les seves paraules. El que ens queda clar és que entre tots podríem augmentar els esforços perquè hi hagués una interacció més directa entre els agents econòmics i socials i el govern. A l'hora d'elaborar les restriccions, hi hauria millor comprensió si en el procés de presa de decisions, aquests organismes hi fóssim partíceps. I també hi hauria millor comprensió en el sector perquè sabrien que han participat de l'elaboració.

Cecot va criticar les filtracions de les mesures, els canvis d'última hora...

No ajuda i no és només cosa de la Generalitat. Hi havia publicacions del BOE el diumenge a la nit que entraven en vigor el dilluns. I nosaltres havíem d'anar ràpid per desgranar les mesures i oferir respostes perquè hi havia sectors que no sabien si podien obrir o amb quines restriccions. També va haver-hi capítols, com en l'hostaleria, que un cap de setmana podien obrir i, el divendres, els tancaven. Tot això no ajuda. Tot el que siguin informacions no oficials és soroll que a vegades agreuja aquesta sensació d'incertesa i de descontrol que hi ha hagut en alguns moments. Organitzacions com la nostra, coneixedores del marc jurídic, hem fet un gran esforç per concentrar i revisar tota la informació per donar-la als petits empresaris.

"Els ERTO no estan pensats per a la situació tan greu i generalitzada que ens trobem"

Les dues grans ajudes van ser els crèdits ICO i els ERTO. Des d'alguns sectors s'ha criticat la falta d'ajudes directes, sobretot en comparació a altres països d'Europa.

Sort que vam tenir la figura dels ERTO per frenar el cop a l'inici. Però és un mecanisme que es va definir per a un entorn de no pandèmia i està configurat amb una sèrie de condicions que avui en dia estan a debat. No està pensat per la situació tan greu i generalitzada que ens trobem. Amb els ICO, hi ha una part de bondat però una altra que ens preocupa, com el sobreendeutament de les empreses. Quan comparem amb altres països europeus, on s'han establit mecanismes d'ajuda directa, aquí passa a través d'instruments d'endeutament. Estem a l'expectativa de quina serà la conseqüència per la sobreexposició al deute i les dificultats futures que poden tenir per finançar les seves estructures. Ja comencem a veure un punt de preocupació en el sector empresarial per aquest tema.

Els autònoms són dels sectors més perjudicats?

Els autònoms ho passen malament, com altres sectors. Se senten la figura maltractada de l'àmbit empresarial. És un discurs i una sensació que es té de manera generalitzada. L'episodi de la caiguda de la pàgina web i els famosos 2.000 euros per ordre d'arribada no ajuda i entenem que no són mecanismes ni efectius ni democràtics.

"Nosaltres fem pedagogia de la covid-19 com una oportunitat disruptiva"

Com serà la recuperació i quin paper tindran els fons europeus?

Tota la informació dels fons és encara molt provisional. Nosaltres fem pedagogia de la covid-19 com una oportunitat disruptiva, una imposició per repensar les empreses, les persones i el país i quin model productiu volem. Haurem de ser molt intel·ligents per aconseguir consensos i que els fons s'utilitzin en clau de transformació tecnològica, transició ecològica i economia del coneixement. També estem atents a la territorialització dels fons i els eixos temàtics que serveixin de tractor per impulsar l'economia i que serveixin per a la petita i mitjana empresa.

El coronavirus pot ser un punt d'inflexió en la transformació digital?

No hi ha alternativa. Tal com enteníem la manera d'organitzar la societat en general, al 100% no hi tornarem. Hem d'intentar veure una part positiva i ens obliga a fer una pensada des del consens i que l'afectació social és la menor possible. Per exemple, portem propostes en clau de l'administració pública. És un bon moment per recuperar temes que abans no havien tingut consens o fòrums adequats. La gent necessita respostes i hem de mirar en clau de futur.

Parlant del Vallès, una de les grans demandes ha estat la falta d'infraestructures.

La infrainversió en clau d'infraestructures en els Vallesos és una reivindicació històrica. Som impulsors del Fem Vallès i seguim fent propostes en clau de les necessitats que tenim identificades per afavorir les infraestructures, mobilitat, reduir la contaminació... Malauradament encara hi ha molt recorregut a fer, però hi seguim treballant.

"El Vallès té una posició privilegiada"

Una de les principals és la B-40 o Ronda Vallès, que des de sectors polítics estan rebutjant.

És una infraestructura necessària per a la competitivitat del nostre territori. Vam encarregar un estudi a l'institut Cerdà, que demostrava un retorn de la inversió impactant. Acabar el tram de la B-40 per la millora de les empreses que estan en aquest eix i la captació de noves empreses és molt important. Ens consta que hi ha empreses que no acaben d'implantar-se al territori per la manca d'infraestructures com aquesta. És un greuge per a tots, per a l'ocupació, per a la generació de riquesa... Les empreses que estan aquí ho reivindiquen, perquè suposaria una reducció de costos i millora de competitivitat. Al Vallès tenim una posició privilegiada, a tocar d'una gran ciutat com Barcelona, de camí de València i connectada amb França. És un punt estratègic, també per la proximitat amb el port i l'aeroport. Ens faltaria acabar aquestes inversions, que van ser promeses i no acaben de realitzar-se.

Com veu la unió dels Vallesos?

Els últims anys s'han fet molts esforços en cooperació institucional. Exemples com Fem Vallès demostren que, amb una agenda concreta, hi ha espais de trobada i defensa dels interessos de manera col·lectiva. També amb Barcelona i la resta de províncies.

Creu que sovint des de les institucions costa mirar més enllà de Barcelona?

Ens agradaria enfortir encara més les relacions amb tota l'àrea metropolitana i reforçar la idea de la importància econòmica del Vallès Occidental i Oriental. A part, no oblidem que l'àrea del Vallès i Catalunya en general és un dels motors d'Europa, de les regions més industrialitzades. I el pes industrial més important de Catalunya recau en el Vallès. Per tant, que tingui les infraestructures i la tecnologia necessària per aprofitar tot aquest potencial, és beneficiós per a tota la regió.

"Del nou govern n'esperem una estabilitat pressupostària, parlamentària i executiva"

A banda de la manca d'infraestructures, es pateix també el dèficit fiscal. Hi veu solució?

Vam enviar una felicitació al nou ministre Iceta, esperançats per si hi ha una oportunitat de fer una revisió dels incompliments històrics de la inversió a Catalunya. Esperem que serveixi per agafar una nova tònica i recuperar inversions promeses que no es van executar. Caldrà esperar a la formació del govern de Catalunya, que seran els interlocutors. Des de Cecot seguim exigint aquestes inversions promeses.

Què li demaneu al futur govern de la Generalitat?

Com a Cecot, del nou govern n'esperem una estabilitat pressupostària, parlamentària i executiva. Tenir un interlocutor vàlid i estable perquè ens doni cobertura durant la legislatura per treballar plegats. Hi ha la necessitat d'empoderar la societat civil i les organitzacions del territori perquè d'aquesta només en sortirem si som capaços de treballar plegats. Des de la societat civil tenim molt per aportar.

En els últims temps s'han apropat les relacions entre Foment i Cecot. Seguirà així?

Ho valorem molt positivament, les relacions són més que bones. Sabem que com a Cecot som molt valorats en la gestió de projectes, la crítica constructiva... Sé que seguirem en aquesta línia perquè la sintonia és bona.

Més informació
La Cecot distribuirà un milió de mascaretes per donar cobertura a 100.000 treballadors
Garrofé passa el relleu de la secretaria general de la Cecot a Oriol Alba
Avui et destaquem
El més llegit