Els preus es disparen. Des de fa uns mesos, es constata diàriament als mercats, a les botigues, als markertplaces; estan una mica més reprimits els d’aquells serveis on l’impacte dels costos de les matèries primeres i l’energia és reduït, i on els professionals que hi treballen sacrifiquen emoluments malgrat la inflació galopant. Diríem que vivim en un carrusel en el que no se sap quin sotrac produirà la propera tombarella, però amb la certesa que l’aparell aguantarà.
La pandèmia i la guerra a Ucraïna estan produint el mateix efecte inflacionari que l'arribada de l'or i de la plata americans als inicis de l'edat Moderna. La voracitat extractora dels espanyols i dels portuguesos va provocar una expansió monetària a Espanya d'una envergadura extraordinària, que va desfermar una de les més importants escalades de preus de la història durant unes quantes dècades; posteriorment, hem assistit a nombrosos episodis, més o menys controlats pels bancs centrals de cada país amb les seves polítiques expansives o contractives. Aleshores, a finals del segle XV, va ser conseqüència de l'expansió econòmica que van dur les tones dels minerals que es desembarcaven; per raons radicalment oposades, ara la pandèmia i la guerra han col·locat la inflació l'any passat al 6,5% i en data de juny d'enguany, al 10,2%, res a veure amb la seqüència tranquil·la dels preus durant tota la dècada de 2010-2020.
Newtral va oferir l'altre dia unes dades concretes per rebatre a un portaveu -catastrofista, com sempre- del partit de la ultradreta espanyola, el qual afirmava que Espanya vivia una estagflació. Perquè es desenvolupi una estagflació hauria de produir-se paral·lelament un segon fenomen: l'estancament econòmic o la recessió. Cap dels dos té lloc en aquests moments. Al contrari. El 2021, l'economia espanyola va créixer del 4,6%; al primer trimestre d'enguany, de l'ordre del 0,2%, al mateix nivell que Alemanya i per damunt d'Itàlia i França; no és massa cosa, però no és una taxa negativa, a l'espera de les millors expectatives per aquest segon trimestre. Segons les dades disponibles, a mitjà termini no es pot parlar ni de lluny de recessió. La resultant de tot l'any 2022 dependrà de distints aspectes. El primer, de com i quan acabi la invasió russa a Ucraïna, que determinarà el nou mapa mundial dels preus de les energies i dels jugadors que guanyaran i els que perdran imposant els seus criteris. I el segon, de quins siguin els efectes de les mesures governamentals; ens referim en concret a l'impacte dels contractes fixos sobre l'economia, que està sent molt positiva, i a la petjada fiscal de les noves mesures del govern en favor dels més vulnerables, que evita que la bretxa s'ampliï i distorsioni més la situació. Atenent aquests factors, l'economia espanyola podria créixer enguany per damunt del 4% (4,5%, segons el Banc d'Espanya i 4,3%, segons l'AIReF, amb inflació anyal entre el 7,5 i 6,2% respectivament), en la línia de les europees. Jordi Sevilla, exministre socialista, economista brillant i independent, clamava l'altre dia contra els catastrofistes estructurals responent que els governs, les institucions i el BCE estan tractant la situació com una pujada de preus resultat immediat de la guerra d'aquests mesos més que no pas com una situació inflacionària de llarg recorregut.
Els que se n'aprofiten
Tornem a la micro, a l'escalada dels preus. Pugen gairebé tots els costos dels factors productius de forma descontrolada i, per tant, forcen a l'alça dels preus finals. El govern ha estat ràpid aquesta vegada en donar suport als més febles i intentar mitigar el cop. Malgrat això, entre els descontrols d'alguns mecanismes de gestió econòmica i els que se n'aprofiten de la situació, als ciutadans els hi costa pair-ho, sobretot si ho contemplen des de la perspectiva d'un desfasament salarial entre 3 ó 4 punts percentuals. No es pot incitar, com fan algunes autoritats, a apujar els preus aprofitant la situació per posicionar millor una ciutat o una marca. En una fase econòmica en la qual és possible produir al cost que hom vol, les eines digitals permeten nous models de negoci amb capacitat d'oferir productes i serveis segons la sensibilitat del client en cada moment: ara no toca aquesta escalada infernal de preus a la que molts s'hi aboquen.
Perquè des del naixement del low cost, ha aparegut una variant que ha prosperat a l'era digital: front una fixació dels preus molt més rígida des de l'oferta, ara la sensibilitat dels clients ha adquirit una importància decisiva. Hi ha preus per tots els gustos, temporada, i canal. Això fa que la reacció del públic davant una alça descontrolada provoqui reaccions com les que ja estem contemplant aquestes darreres setmanes. De fet, en plena eufòria de descompressió post-pandèmica, els vols aeris o les reserves hoteleres anaven esplèndidament fins fa unes setmanes i ara es frenen de sobte; de fet, les compres al comerç presencial i a l'ecommerce es desacceleren; de fet, les rebaixes, en prou feines estan tenint impacte en la població general; de fet, la venda de cotxes no aixeca el cap; de fet, s'estan observant les pitjors expectatives de substitució de productes en alimentació; i de fet, la confiança del consumidor s'ha desplomat 10,1 punts respecte a maig, al nivell més baix des de l'inici de la invasió russa, segons el CIS. Hauríem de tenir en compte què en pensa el client abans d'incrementar un preu i aprofitar l'oportunitat per reinventar el producte a preus semblants, sobretot si la capacitat de compra minva bruscament com ara. Els preus només es poden augmentar quan el valor que l'envolta és superior i el client ho capta.