La recuperació econòmica de la Xina i els Estats Units ha de ser l'oportunitat per la internacionalització de les empreses catalanes, mentre l'economia europea encara pateix les repercussions de la crisi del coronavirus. És una de les conclusions de la 5a Jornada d'Internacionalització de la Cambra de Terrassa, que ha aprofundit aquest dimecres sobre com serà el món postpandèmic. Un nou ordre mundial, ha apuntat Clàudia Canals, economista de CaixaBank Research, que incidirà en el "conflicte comercial i tecnològic entre Estats Units i Xina".
Canals també ha destacat la magnitud de la crisi actual i ha previst una recuperació també rellevant durant el 2021 a escala mundial. Però ho serà especialment als Estats Units i a la Xina, on ja s'està notant. Això fa, ha apuntat, que siguin dos països amb un gran atractiu i potencial per les empreses catalanes. Una oportunitat per internacionalitzar-se i obrir nous mercats.
L'oportunitat xinesa i nord-americana
La recuperació econòmica a la Xina és un fet. Aquest any podria créixer al voltant d'un 2% i, l'any vinent, entre un 7 i un 8%", ha sentenciat Amadeu Jensana, director del departament d'economia i finances de la Casa Àsia. Joan Raventós, corresponsal de TV3 a Brussel·les, ha destacat la voluntat de la Unió Europea per apropar-se a la Xina, ja que suposa una "oportunitat de negoci per reforçar el seu paper global".
Clàudia Canals: "Els Estats Units intentaran buscar aliats per frenar l'emergència de la Xina"
Però Europa té un dilema i, segurament, haurà de triar si es posa al costat de la Xina o dels Estats Units. "Els Estats Units buscaran aliats per frenar l'emergència de la Xina", adverteix Canals, que ha afegit: "Joe Biden intentarà establir nous ponts amb Europa, però poden tenir un preu: frenar algunes de les pràctiques de la Xina. Pot ser problemàtic per Europa, que és una regió molt vinculada amb el gegant asiàtic en inversions i temes tecnològics com el 5G amb Huawei".
El paper d'Europa
I la gran incògnita és quin paper voldrà (o podrà) jugar Europa en el nou món. "La Unió Europea ha après que s'ha d'espavilar sola, s'han acabat els temps de recolzar-se en altres potències. Ara es vol fer respectar davant la comunitat internacional", ha assenyalat Joan Raventós. En aquest context, creu que l'aposta europea pot ser "estrènyer els llaços amb la Xina" però sense deixar de mirar cap als Estats Units.
"El gran repte de la Unió Europea és fer-se respectar, saber-se espavilar per ella mateixa", ha incidit Raventós, assenyalant que els 740.000 milions d'euros dels fons europeus és un intent per aconseguir-ho. En aquest sentit, hi ha una gran oportunitat amb la transformació verda, on pot començar a liderar aquest canvi en l'economia a escala mundial. "És una oportunitat per totes les empreses per internacionalitzar-se", assegura el corresponsal de TV3.
I és que en el camp de la transformació digital és més complicat, amb la Xina i els Estats Units molt per davant. "Si un mira el llistat de les principals empreses tecnològiques, no n'hi ha cap d'europea. Hi ha un cert endarreriment en la Unió Europea", ha apuntat Pol Morillas, director del CIBOD, el Barcelona Centre for International Affairs.
Pol Morillas: "El món és més asiàtic que abans de la Covid"
El director del CIBOD ha emfatitzat la idea que el món avança cap a una competició entre els Estats Units i la Xina per convertir-se en la principal potència. El dubte és si la Unió Europea podrà fer-se un lloc en aquest ordre mundial. La solució, ha apuntat, és posar en comú tots els instruments que ja tenen els estats (militars, econòmics o normatius).
"El món és més asiàtic que abans de la Covid", ha simbolitzat Morillas. El dubte és si els Estats Units cedirà el lideratge mundial amb conflicte o sense. La guerra per les mascaretes podria ser senyal de la primera opció, però la col·laboració mundial per la vacuna podria significar la segona. És una incògnita, ha afegit, que es veurà durant "el llarg segle XXI".
Jensana també considera que l'economia mundial va cap a l'Àsia i, especialment, a la Xina. I Xina vol tenir un pes important en el món, com demostra la creació del Banc Asiàtic d'Inversions en Infraestructures al que s'hi han sumat la majoria de països menys el Japó i els Estats Units.
Missatge d'optimisme
Per la seva banda, la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha volgut posar en relleu que els senyals indiquen ja una recuperació econòmica, que veuen en el creixement del trànsit de mercaderies al port. Considera que una de les claus en la internacionalització i el comerç exterior és la diversificació de sectors i de mercats i la diferenciació per "no ser intercanviables".
A més, considera que la pandèmia pot afavorir relocalitzacions d'empreses i que tornin produccions a Catalunya: "És positiu, beneficia el comerç interior i el teixit productiu. Si apostem per una indústria digitalitzada i neta, podem sumar oportunitats, tant en comerç exterior com interior", ha asseverat.
Finalment, el president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs, ha incidit en la importància de la internacionalització per a l'economia catalana i ha reiterat que la transició verda pot ser una bona oportunitat de negoci.