Deia Nietzsche a Així parlà Zaratustra que la història és circular, que vivim en un constant retorn en què l’evolució segueix el seu curs fins que, arribat un punt de ruptura, torna al seu inici per repetir els mateixos fets un cop i un altre sense que hi poguem fer res. Donada la profunditat de pensament del personatge i el context històric en què va escriure la seva obra, el més probable és que el filòsof alemany pensés en grans temes com la política i la societat, però si Nietzche hagués formulat la seva teoria l’any 2017, també estaria inspirat per l’eclosió del fenomen vintage.
Es diu que al món de la moda tot torna. El que no podíem imaginar és que aquesta màxima es podia aplicar a tot tipus de sectors. Si no que li diguin a Sony, que gairebé 30 anys després ha anunciat que torna a fabricar discos de vinil.
En aquest article repassem cinc exemples que demostren com, de vegades, mirar el passat és la millor manera de garantir un futur.
Música sota el toc de l’agulla
La notícia saltava el desembre passat. El 2016 va ser l’any en què les vendes dels discos en format vinil al Regne Unit superaven, per primer cop, les descàrregues de música. Segons les dades de la Entertainment Retailers Association (ERA), la facturació dels àlbums en el format clàssic van arribar a 2,4 milions de lliures, per 2,1 milions en vendes per Internet.
El 2016 va ser el punt culminant d’un fenomen que s'havia cuinat durant l’últim lustre. Els joves tornaven a casa dels seus pares per rescatar dels trasters els tocadiscos oblidats, treure’ls-hi la pols i oferir-los una vida extra perquè toquin tant les últimes novetats com els clàssics, que ara tenen més vida que mai. Només cal veure la llista de vinils més venuts del moment: en el top 10 hi trobem discos amb dècades a l’esquena com el Purple Rain de Prince, The Rise and Fall of Ziggy Stardust, de David Bowie, o Appetite for destruction, de Guns N’ Roses.
El 2016 va ser l’any en què les vendes dels discos en format vinil al Regne Unit superaven, per primer cop, les descàrregues de música
Videojocs en 8 bits
Els estudis de mercat dels desenvolupadors de videojocs mostren com els jugadors volen millors gràfics i una experiència més realista en les novetats del mercat. I aquesta era l’axioma sota el qual es movia la indústria fins que l’11 de novembre de l’any passat va tornar la NES, la primera consola de la història de Nintendo. Una versió actualitzada, en format mini, però amb la mateixa estètica i 30 jocs preinstal·lats exactament iguals que els que triomfaven als anys 80.
La marca japonesa havia preparat el llançament com un simple homenatge a la màquina i als jugadors més nostàlgics, però la resposta dels consumidors va superar totes les expectatives. Les reserves durant els mesos previs al llançament estaven per sobre de la producció prevista i, des de llavors, trobar-la és tota una odissea que ha inspirat tot tipus d’articles i comentaris desesperats a la xarxa.
El novembre de l’any passat va tornar la NES, la primera consola de la història de Nintendo
Tanta és l’ànsia dels gamers per jugar als primers Super Mario o Zelda que el preu de la màquina a la revenda pot arribar a superar els 400 euros: sis cops per sobre del valor original. Nintendo ha pres nota i repetirà estratègia amb el rellançament de la Super Nintendo, que va aparèixer al mercat per primer cop el 1990.
La marca de videojocs japonesa no és l’única que està traient fruits a aquesta obsessió pel retro dels gamers. Al Japó, Bandai ha aconseguit el seu major èxit dels darrers anys amb el rellançament del Tamagotchi, en homenatge de la seva aparició ara fa 20 anys. Un ou igual que el de fa dues dècades que els nostàlgics de la resta del món esperen que es comercialitzi més enllà del país del sol naixent.
Mòbils menys smart, però més fiables
El gran reclam de l’últim Mobile World Congress no va ser l’últim iPhone, ni una novetat tecnològica trencadora presentada pels dispositius Android. En un viatge inesperat a finals dels anys ’90, el protagonista va ser el “nou” Nokia 3310.
Quan semblava que Nokia feia anys que estava en fora de joc al mercat de la telefonia mòbil, incapaç de lluitar amb Apple i Samsung, l’empresa finlandesa torna a posicionar-se tornant als orígens i actualitzant el seu terminal més popular.
El 3310 manté les fortaleses que el van fer famós: una resistència impròpia als cops, bateries eternes i hores de diversió jugant a la serp. A més, es dirigeix al sector professional garantint immunitat contra ciberatacs i protecció absoluta de totes les dades registrades al mòbil, principalment perquè la seva connexió a Internet és tan pobra que no val la pena ni intentar-ho.
Nokia no pretén que ningú substitueixi el seu smartphone pel 3310. Més aviat es tracta d’un segon telèfon pensat per fer les funcions bàsiques, com són trucar i escriure missatges. Un ús bàsic del telèfon que respon al comportament del 47% dels usuaris adults, segons dades de GSM. Un complement a menys de 60 euros? Per què no?
Sabatilles per tornar als ‘80
La moda és un dels sectors que més estan mirant al passat. Les botigues vintage apareixen com a bolets per les ciutats, amb preus ridículs –per bé o per mal- per a peces que, en cas de seguir el seu curs natural, haurien d’estar amagades en un bagul per sempre més. Les grans marques ho saben i s’apunten mirant, sobretot, a la seva dècada daurada: els ’80.
Corria l’any 1986 quan Run DMC va fer un homenatge desinteressat a les seves sneakers preferides amb la cançó My Adidas. La marca alemanya va veure una oportunitat de negoci i es va aliar amb els rapers per fer de la seva línia Original la més exitosa del moment. En els anys posteriors, cultura urbana i Adidas van anar de la mà, i la marca va recuperar aquest esperit a inicis dels 2010 per tornar a posicionar amb èxit les Original amb una combinació de referències al passat i nous referents, com Kate Perry, David Beckham o Missy Elliot.
Conscients de l’èxit dels rellançaments vintage, el grup Adidas vol repetir l’estrategia per impulsar Reebok, que semblava estancada en un paper secundari dins el mercat del calçat esportiu. La seva aposta: les Reebok Pump, unes sabatilles de bàsquet que van revolucionar el mercat el 1989 gràcies a la incorporació d’un botó a la llengüeta que permetia inflar la sabata per aconseguir una millor subjecció als turmells. Des de fa uns mesos, les The Pump es tornen a veure a les pistes i als carrers.
Conscients de l’èxit dels rellançaments vintage, Adidas vol repetir l’estrategia per impulsar Reebok
Berenars amb aromes dels 70
Bonnie, Tigretón, Pantera Rosa,... Per desgràcia de l’Organització Mundial de la Salut, aquests noms porten grans records a les persones nascudes entre els 70 i els 80. Ara, les marques tornen a posar aquests pastissets en circulació amb la doble intenció de despertar la nostàlgia dels adults i aconseguir que els seus fidels consumidors, ara pares, permetin tastar aquestes bombes calòriques als seus fills.
El fenomen dels berenars vintage fins i tot ha generat engendres difícils de concebre, com els dònuts de Pantera Rosa, que van volar dels supermercats tan bon punt es van posar a la venda el passat mes de març. Altres marques, com Phoskitos aposten per respectar el producte original. Des de fa poc més d’un any podem trobar els Phoskitos Edición Vintage, que recuperen la recepta del 1972, amb un pastisset més gran i un embalatge que copia el disseny de llavors. Un guilty pleasure amb aromes del passat.