"Per afinar les respostes en política econòmica i monetària, el primer que cal fer és entendre les causes" dels fenòmens que es volen adreçar. El director general d'Esade, Koldo Echebarría, introdueix un nou informe de conjuntura econòmica i financera de la institució dedicat a explorar uns corrents econòmics inaudits, com a mínim en la vida de l'escola de negoci. De la mà de Banc Sabadell com a principal patrocinador, el document dedica el monogràfic a una qüestió que, com reconeix el Chief Risk Officer de l'entitat bancària David Vegara, "havia desaparegut del radar" de l'anàlisi econòmica i financera: la inflació. L'evolució dels preus, estableix Vegara, ha esdevingut essencial per "obrir les llums llargues", en tant que els seus moviments i les mesures necessàries per gestionar-los poden marcar el ritme i rumb de la recuperació posterior a la pandèmia.
Segons recorda el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, la crisi econòmica provocada per la pandèmia ha estat el detonant d'una pujada de la inflació, tant a l'Estat com al conjunt de la zona Euro, sense precedents aquest segle. De fet, com expliquen diversos dels ponents de l'informe, abans de la pandèmia la preocupació de l'anàlisi econòmica enfront dels preus a Europa eren les tendències deflacionistes, que es van confirmar durant els mesos de confinament dur. Des de llavors, però, la tendència s'ha revertit: mentre que el desembre del 2020 la inflació europea se situava en -0,3%, el gener del 2022 ha deixat un índex de preus del 5,1%, el més alt des de l'adopció de la moneda comuna. Quelcom semblant es pot observar a l'economia espanyola, amb una inflació del 6,2%.
Vegara: "La inflació havia desaparegut del radar dels economistes"
El primer factor per aquesta gran pujada és, però, un purament estadístic. La inflació és una dada que es llegeix amb una referència interanual. Així, una baixada important de preus com la registrada durant el 2020 provoca una ràtio d'augment de preus més alta – en tant que l'augment percentual és més alt si la base de partida és molt baixa. Quant als factors econòmics, el 60% de l'augment dels preus a Europa continua lligat als problemes d'aprovisionament d'energia i l'augment del preu del gas, un obstacle que es veurà agreujat amb l'inici del conflicte a Ucraïna. Hernández de Cos, però, reconeix que "els aliments també ha contribuït de manera creixent" a un fenomen que ja s'estén a la inflació subjacent – en un 2,3% aquest mes de gener. La crisi dels subministraments, que ha impedit que els processos productius cobrissin l'augment de la demanda posterior als pitjors moments de la pandèmia, completa un tríptic que explica la intensa i sostinguda pujada de preus a Europa, i també als Estats Units.
Tot i el manteniment d'aquests factors durant els dos últims exercicis, Hernández de Cos considera que les dades, com a mínim a les economies europees, no conviden a pensar en un canvi estructural en els preus a Europa. "És probable que la inflació es mantingui en el mitjà termini, però no veiem riscos que es mantingui més enllà". El governador descarta un "desancoratge" dels preus al llindar del 2% que, segons preveu, es recuperarà el 2024. Hi ha, però, dos elements que sí fan augurar canvis estructurals i que poden afectar els preus. Per una banda, un possible procés de desglobalització provocat per la relocalització de la producció davant la "fragilitat" de les cadenes de subministraments – que pot augmentar els preus dels productes de consum, amb "impactes inflacionistes". Per altra, les polítiques de desincentiu dels combustibles fòssils dins l'agenda contra l'emergència climàtica, que mantindran durant un temps uns elevats preus de l'energia.
"Quer la inflació sigui permanent depèn del que facin els agents socials", raona Hernández de Cos, que alerta contra una pujada de salaris que acompanyi l'augment dels preus i que pugui contribuir a entrar en una espiral inflacionista. "Donat el grau d'incertesa, hem de mantenir la flexibilitat" d'una política monetària que, segons el governador, "no pot entomar canvis bruscos". Amb tot, l'informe d'Esade redunda en les previsions positives per les economies espanyola i europea; tot i que, avisa el ponent, "les autoritats econòmiques hem de ser cauteloses a l'hora de traçar un equilibri entre donar suport a la recuperació i actuar ràpidament si esdevé necessari".
Un oceà de distància
Mentre que a Europa les tendències apunten a un caràcter purament conjuntural de l'augment de preus – tot i els riscos plantejats pel governador del Banc d'Espanya – als Estats Units l'escenari és completament diferent. Els augments de preus de sectors com els béns industrials no energètics – 12,5 als EUA per 2,3 a la zona euro entre 2019 i 2021 – o aliments – 10,4 a la federació nord-americana, 4,6 a la UE – mostren un avenç molt més marcat en l'estabilització de la inflació. Tant és així, com constata el mateix Hernández de Cos, que les expectatives a mitjà termini dels Estats Units ja comencen a desancorar-se del llindar del 2%, i se situen en un 2,5%.
Santos: "La part interessant d'aquest shock fiscal és que no hi ha un pla de finançament"
Com indica el director de l'informe d'Esade, Toni Roldán, "aquí no sembla que hi hagi efectes de segona volta, sembla que les expectatives estan ancorades"; front uns Estats Units que estan veient conseqüències de l'augment de preus en diverses branques del seu sistema productiu, i que ja comencen a retroalimentar-se. L'economista en cap del Banc Sabadell, Sofia Rodríguez, coincideix amb els altres ponents, tot afirmant que "el quadre d'inflació està més avançat en segona volta als EUA".
"La part interessant d'aquest shock fiscal – afirma Tano Santos, catedràtic d'economia a la universitat de Columbia – és que no hi ha un pla de finançament". La "dramàtica" situació econòmica provocada per la pandèmia va provocar un augment de la inversió pública i el dèficit molt alt i sense "pensar bé com es finançarà en els pròxims anys". A Europa, com constata Rodríguez, una bona combinació entre política econòmica i fiscal pot actuar de "salvaguarda" contra fenòmens més estridents. A més, el potencial de creixement que ofereixen els fons Next Generation EU suposa "un mecanisme per repuntar el PIB i retornar el deute".
Actuacions reguladores
La primera mesura que prendran els bancs centrals i que pot afectar les economies occidentals i l'oscil·lació dels seus preus és la retirada dels estímuls monetaris. Aquí també es podran veure diferents efectes sobre el sector financer europeu i nord-americà. Mentre que "l'enorme sanejament dels bancs porta a pensar que la retirada dels estímuls no es traduirà en problemes bancaris importants" als Estats Units, l'efecte sobre la banca europea és més dubtós. "Els bancs europeus tenen encara una exposició important al deute sobirà, i això pot afectar a la pujada de tipus d'interès", planteja Santos.
Rodríguez: "Comptem amb una sèrie d'eines que per novedoses són complicades, però que hi són"
La pujada dels tipus d'interès també s'ensenya als horitzons dels bancs centrals. Mentre que el BCE no contempla més de dos augments durant el 2022, recull Rodríguez, la Reserva Federal n'ha anunciat sis, per unes altres cinc del Bank of England. "Els nivells de tipus d'interès no haurien de ser un problema per les famílies", raona la Chief Economist del Sabadell, en tant que els agents econòmics haurien de ser capaços d'encaixar-los. La Fed està obligada a oferir respostes més ràpides i contundents als shocks inflacionaris, afirma Santos, en tant que necessita protegir el deute del tresor estatunidenc com a "actiu segur" – l'únic del món, recorda l'economista. El catedràtic considera, però, que sí que hi haurà algunes branques de l'economia financera que notaran la pujada d'interessos: és el cas dels gestors d'actius, amb durades llargues en cartera. Sectors com les pensions privades, especialment rellevant als Estats Units, veurà "importants pèrdues en un parell d'anys".
Tot i les bones previsions d'Esade i les tendències que s'observen al mercat europeu, Santos sí que detecta un "canvi estructural" que pugui afectar la inflació. Molts dels motors dels efectes deflacionistes de les darreres dècades – el creixement de la Xina, l'augment de la productivitat o la terciarització de l'economia i la caiguda salarial que aquesta comporta – es poden veure revertits a curt i mitjà termini. La repatriació de les activitats productives, els increments més lents – si no caigudes – en la productivitat o les demandes de salaris més alts davant el shock inflacionari poden suposar una "revisió de la tendència deflacionista". Rodríguez, per la seva banda, concorda amb aquesta consideració, però considera que, a diferència d'altres periodes d'incertesa econòmica, les institucions estan més ben preparades. "Comptem amb una sèrie d'eines que per novedoses són complicades, però que hi són, i que abans no hi eren", conclou la Chief Economist de Banc Sabadell.