Les preguntes incòmodes del feminisme a l’economia clàssica

Debat sobre la precarietat laboral de les persones que es dediquen a les cures als hospitals, a les residències i a les llars

El personal domèstic i els cuidadors de residències han estat els més afectats per la crisi | iStock El personal domèstic i els cuidadors de residències han estat els més afectats per la crisi | iStock

Les cures han format part de la vida quotidiana de les persones des de molt abans que esclatés la pandèmia. Tot i això el coronavirus ha tret a la llum problemes ja existents, però molt més amplificats des que va començar la crisi. La Fundació La Caixa ha posat de manifest la necessitat d’expressar-nos i demostrar que hem de trencar amb les dinàmiques d’una economia que està pensada per homes. 

En el debat Cures en temps de crisi, Clara Serra, moderadora, filòsofa i investigadora UB, ha volgut demostrar que en termes de cures sanitàries i l’impacte de la crisi, “les feines de les dones han quedat fora del sistema, fora de la política i l’economia”. En aquest sentit, Serra ha obert un debat sobre les conseqüències del 8M i la necessitat que té la societat d’adonar-se que “si les dones deixen de fer aquestes feines, el món s’aturarà”.

Des del punt de vista de les persones que tenen cura d’altres persones, estem parlant des dels sanitaris a primera línia dels hospitals, les treballadores de les llars i les encarregades de cuidar els avis tant de residències com de llars privades, són un grup que s’ha precaritzat moltíssim durant la covid-19. Curiosament i segons dades que ha aportat Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, el 65% de les persones que han treballat en aquests àmbits a primera línia són dones. Sobretot les treballadores domèstiques, segons Rafaela Pimentel, treballadora de la llar i activista, “han estat les més afectades de manera silenciosa”.

Ezquerra: “Segons el model actual, perquè l’economia productiva sigui viable les cures a les llars han de ser gratuïtes”

I és que segons la doctora en Sociologia y professora de la Universitat de Vic, Sandra Ezquerra: “Segons el model actual, perquè l’economia productiva sigui viable les cures a les llars han de ser gratuïtes”. En aquest sentit, les ponents han estat d’acord en denunciar més reconeixement a aquestes treballadores i la necessitat d’activar més projectes feministes que no deixin fora la precarietat d’aquestes professions.

“Ara mateix tenim moltes treballadores internes amb tractaments psicològics a causa de la pressió que van rebre durant el confinament”, es lamenta Pimentel. L’activista ha explicat que moltes internes no van poder sortir de les cases on treballaven, ja que estaven confinades i havien de tenir cura de les persones que hi vivien, majoritàriament persones grans. A més a més, ha recalcat que moltes d’elles no van poder tenir descansos o van decidir no fer vacances a causa de la situació caòtica que havia generat la pandèmia a les llars: “Ara mateix, també tenim causes judicials obertes davant d'acomiadaments improcedents d’algunes treballadores per haver demanat la remuneració dels festius treballats o la necessitat d’hores de descans”.

Les Subcrisis de la pandèmia

Segons l’alcaldessa de Barcelona, la pandèmia ha despertat i creat crisis secundàries que han remarcat la necessitat d’un canvi de model de les administracions públiques.“Ens n’hem adonat que la falta de recursos a les residències d’avis i la privatització d’aquestes ha provocat morts, a conseqüència d’una mala gestió”, ha etzibat Colau.

Colau: “Moltes dones que han teletreballat han hagut de fer-se càrrec de les feines de la llar"

A part, també ha volgut mostrar que el teletreball tampoc ha estat una de les millors idees en termes d’emancipació de la dona: “Moltes dones que han teletreballat han hagut de fer-se càrrec de les feines de la llar i també dels nens durant el confinament”. I és que el fet que les escoles tanquessin va provocar que moltes dones haguessin de tornar a fer les feines de les cases o inclòs seguir teletreballant mentre feien altres feines domèstiques.

Despatriarcar la política

Un dels grans temes a destacar del debat ha estat el poder polític i la seva bretxa de gènere. Ada Colau s’ha mostrat optimista davant els avenços que ha fet l’ajuntament de Barcelona per la paritat de gènere: “Jo sóc la primera alcaldessa de la ciutat, però també hem aconseguit la primera alcaldia feminista”.

Més info: Empresa i Feminisme, quan el feminisme entra en l'economia

La política s’ha portat al carrer i a les aules i això ha provocat una onada de joves implicats en grans temes com el feminisme o la igualtat de la societat, ja que les noves generacions estan més implicades i veiem molts canvis en les manifestacions feministes avui dia. “Recordo que fa uns anys érem poques baixant per La Rambla i aquests últims anys són moltes les noies joves que s’han unit a la causa”, somriu Colau.

El gran reclam d’aquest debat és la visibilització d’aquestes feines que s’estan precaritzant per tal d’incloure-les en la llista dels serveis essencials d’aquesta nova normalitat. D’aquesta manera, les ponents han demanat vacunes, recursos i contractes dignes per aquestes persones que cuiden de nosaltres, ja que les cures són una part molt important de l’engranatge econòmic, però no a qualsevol preu.

Més informació
Una de cada quatre dones treballadores està en risc de pobresa
Avui et destaquem
El més llegit