Hi ha projectes que amb prou feines transcendeixen a la societat, però que després de generar un canvi a la regió pròpia acaben convertint-se en referents per a llocs tan llunyans que un posa en dubte si el xoc de cultures els farà o no efectius.
En època de guerres, enfrontaments, conflictes i més que possibles crisis econòmiques, alguns fons europeus se segueixen destinant a la interrelació amb altres continents, amb la fi no només de generar noves sinergies sinó d'estrènyer llaços en diversos àmbits.
Quan un escolta Erasmus, sol dirigir el seu pensament cap a joves de festa que, aprofitant els seus anys de facultat, viatgen a altres països per estudiar. O en teoria, per fer-ho, mentre es diverteixen la major part del temps. Alguna cosa, dit sigui de pas, que no hauria de ser en absolut reprovable a certes edats. Però que adults ja amargats pel dia a dia fatigós en el laboral miren amb enveja i critiquen pel simple fet de no haver pogut fer-ho.
Persones diferents, de nacionalitats diverses, amb creences diferents, que no només són capaces de treballar i avançar en equip sinó que mostren que la interculturalitat és un avantatge i no un inconvenient
Obrim parèntesi per explicar quelcom que hauria de ser obvi però com d'altres coses s'esfuma en l'imaginari col·lectiu si no és recordat de manera constant: en un món on tota la informació està a l'abast de qualsevol persona amb connexió a internet, el que et dóna treball en el futur són les relacions. No els estudis. I teixir una xarxa quan inicies la teva marxa professional acaba atorgant més oportunitats que una matrícula d'honor en molts casos.
Dit això, retornem al projecte Spirit. O com la Universitat Politècnica de València, al costat de facultats de Portugal i Xipre, lidera la reconversió de centres de l'Índia, Sri Lanka i Indonèsia per convertir-los en referència en formació derivada al món de l'esport.
Habitualment associada a les carreres científiques, la recerca i el desenvolupament de startups, cal recordar que a la capital del Túria va néixer fa 18 anys el Màster de Gestió Esportiva més antic d'Espanya, que encara avui aglutina en el format presencial i online més de mig centenar d'alumnes per edició i per on han passat atletes d'elit com els internacionals (i molts olímpics) Elisa Aguilar, Sugoi Uriarte, Laura Gómez, Víctor Luengo, Javier Eseverri o Dani de Benevites.
Sobre la base d'això, i amb la col·laboració dels seus socis europeus, des de fa mesos preparen professors i doctors associats al món de l'esport (especialment en àrees com a Educació Física o Fisioteràpia) per no només convertir-se en pioners en aquest tipus de formació, sinó també detectar perfils que ajudin als seus països a consolidar una oferta inexistent avui dia.
A la Lovely Professional University de la regió índia del Panjab, cada dia es troben en les seves instal·lacions un total de 35.000 alumnes. Comencen a proliferar internament les business schools. I a obrir els ulls a les oportunitats laborals que ofereix la pràctica esportiva en matèries com ara màrqueting, comunicació, gestió d'esdeveniments, direcció d'entitats o instal·lacions i fins i tot reconfiguració de federacions.
No obstant això, el fet diferencial no és el programa en sí. O els participants. És el missatge que es trasllada després de cada trobada. Persones diferents, de nacionalitats diverses, amb creences diferents, que no només són capaces de treballar i avançar en equip sinó que mostren que la interculturalitat és un avantatge i no un inconvenient, com en ocasions sembla pels conflictes a Europa o Sri Lanka.
I, així mateix, la potenciació d'hàbits saludables, de creixement econòmic en una indústria que sempre està en expansió i de generació d'oportunitats per a qualsevol persona independentment del seu nivell adquisitiu. Aquest és l'Spirit del que es parla. I que s'està convertint en un dels camins per millorar la vida de molta gent.