La Generació Z: inconformistes, somiadors i incompresos

Un debat que posa en dubte les capacitats de l’administració per ajudar als joves i demana un sistema educatiu adaptat a les noves tecnologies

La Generació Z necessita més ajuda per part de les administracions per emprendre nous projectes | iStock La Generació Z necessita més ajuda per part de les administracions per emprendre nous projectes | iStock

Els joves són el futur. Sembla un crit de guerra, però res no s’equipara més a la realitat. La Generació Z que engloba la gent nascuda entre el 1993 i el 2009 són els anomenats nadius digitals. Aquells joves que qui més qui menys han nascut amb una tauleta sota el braç més que una barra de pa. Des de Bambú Agora s'ha organitzat un debat, moderat per Víctor Costa, director de VIA Empresa, per parlar precisament d’aquesta generació i de com està a les seves mans salvar l’economia del país.

En la línia de la necessitat de canviar l’economia des dels més joves de la roda ens trobem amb els primers pals. Segons alguns estudis esmentats durant el debat, pràcticament un de cada dos joves no té feina a Espanya. “Estem descuidant el nostre talent i l’obliguem a buscar-se la vida fora”, ha explicat Albert Milian, president de Talent Hub Institute i directiu de Foment de Treball. Tal com han pogut explicar els ponents el nostre país convida als seus joves més formats a abandonar-lo a causa de la precarietat laboral i les constants demandes d’experiència.

“L’administració pública s’ha convertit en un impediment més que en una ajuda per als joves”, ha explicat Milian. I és que els ponents han estat molt crítics amb un govern que no dóna les eines suficients als joves del país per a poder créixer en l’àmbit laboral: “les administracions no tenen la capacitat d’adaptar-se a la manera que tenen d’aprendre els joves de la generació Z”, ha dit Elena Gómez, empresària i emprenedora.

 Gómez: “Les administracions no tenen la capacitat d’adaptar-se a la manera que tenen d’aprendre els joves de la generació Z”

“Són una generació inconformista”, ha explicat Gómez. Segons l’emprenedora, els joves porten a la sang la innovació i estan preparats per superar qualsevol repte que se’ns posi per davant. En aquest sentit, l’empresària ha volgut donar també a entendre que necessitem una administració preparada per a assolir aquests canvis en les dinàmiques de treball. “La flexibilitat d’horaris, els espais originals i l’equilibri entre treball i vida són algunes de les peticions que avui dia no estem oferint als joves”, ha expressat.

Internet i els seus contratemps

La vida de gran part dels joves transcórre a internet. És per aquest motiu que els socis i cofundadors de Kopskam, una comunitat que vol promoure el bon ús d'internet i les xarxes, han volgut remarcar la importància d’ensenyar als joves com utilitzar la informació que reben constantment: “Hem d’entendre la importància social que tenen les marques i també la responsabilitat social que han d’adquirir”, ha explicat Gonzalo Vila, expert en màrqueting digital i cofundador de Kopskam.

“Es tracta d’ensenyar als joves com nodrir-se de tot allò que els envolta en el món digital i com utilitzar-ho per potenciar el pensament abstracte i les idees”, ha afegit Itzan Escamilla, actor i també cofundador de Kopskam.

Un canvi en el sistema educatiu

No és d’estranyar, doncs, que tots els ponents s’hagin posat d’acord en acceptar que el sistema educatiu actual no contempla tot el potencial que els joves podrien aportar al país. Tal com han explicat, cal replantejar-se la manera que tenim d’ensenyar i retrobar aquells valors que sembla que hem anat perdent dins l’ensenyament: “Ens eduquen per fer coses que a la llarga podran fer ordinadors i no per a les que realment importen, com la creació de projectes o el pensament crític”, ha explicat Albert Milian.

A més, s'ha demanat una “reforma educativa digital” amb més presència de la potenciació de la innovació i la creativitat: “Una joventut preparada és una joventut que ho aconseguirà”, ha dit Milian. 

“Hem de començar a reconvertir l’educació i tractar temes que s’han quedat en l’oblit com l’ansietat o la depressió”, ha explicat Itzan Escamilla. L’actor ha recordat que les xarxes i el món globalitzat són una gran font d’inseguretats cap als joves i segons la seva perspectiva hauríem d’educar a les noves generacions a aprendre a entomar aquests cops i gestionar el que poden veure a les xarxes. “Són éssers digitals i veuen el món de manera global”, ha afegit Elena Gómez.

Escamilla: “Hem de començar a reconvertir l’educació i tractar temes que s’han quedat en l’oblit com l’ansietat o la depressió”

També Claudia Giraldo, fundadora de Bambu Agora i organitzadora del debat ha intervingut per reclamar més estudis financers durant els anys escolars: “els joves necessiten les eines per aprendre a gestionar els seus diners i, si els escau, invertir-los en alguns projectes”, ha explicat.

La universitat dual

El problema de l’experiència laboral és que és el peix que es mossega la cua quan parlem de joves. Un jove amb experiència és un concepte inconcebible, ja que per tal de guanyar experiència els joves necessiten oportunitats i d’aquesta necessitat neix la iniciativa que ha presentat Albert Milian. “La universitat dual ajudaria als joves a formar-se mentre fan pràctiques en algunes empreses”, ha explicat el president del Talent Hub Insitiute.

Milian: “La universitat dual ajudaria als joves a formar-se mentre fan pràctiques en algunes empreses”

El concepte és ben senzill. Una universitat on durant dos anys et formes en una empresa amb un contracte de pràctiques, per tal de suplir aquesta necessitat de tenir joves amb experiència dins de les companyies: “seria una solució permanent i, a part, es podria buscar un benefici mutu. Mentre l’estudiant treballa a l’empresa, aquesta podria finançar-li els estudis”, ha aclarit Milian.

També el cofundador de Kopskam, Gonzalo Vila, ha volgut explicar que la iniciativa no hauria de començar a la universitat sinó molt abans, durant l’ESO, adaptant mètodes d’altres països al nostre sistema educatiu. “A Irlanda utilitzen el 4t d’ESO per treballar durant un any fent pràctiques en el sector que escullis”, ha dit Vila.

Qui més qui menys tots els ponents han pogut demostrar que la Generació Z trepitja fort i vol formar part de l’engranatge econòmic del país. Per aquest motiu, han demanat el suport de les administracions i canvis duradors per facilitar l’ensenyament d’aquesta generació i les que venen. Tal com ha conclòs Albert Milian, “no podem tallar les ales a la il·lusió dels joves emprenedors”.

Més informació
La llum dels joves empresaris
Els Z, la generació dels emprenedors
Avui et destaquem
El més llegit