El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró | Cedida

ECONOMIA

La Generalitat espera tenir més ingressos que despeses a partir del 2026

El departament d'Economia entrega al Parlament el primer Informe d'Orientacions Pressupostàries de cara als comptes de l'any que ve

La Generalitat treballa en un escenari amb més ingressos que despeses a partir del 2026, segons consta en l'Informe d'Orientacions Pressupostàries que el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha entregat al Parlament per primera vegada. Es tracta d'un document a disposició dels grups parlamentaris, amb qui es començarà a reunir la setmana que ve, de cara a l'elaboració dels pressupostos del 2023. Així, per a l'any que ve, es preveuen uns ingressos no financers de 29.775 milions d'euros, un 9% més, i una despesa de 32.927,6 milions d'euros (-0,4%), mentre que a llarg termini, al 2026, els ingressos pujarien a 33.717 milions d'euros i les despesa se situarien en 33.363 milions d'euros. A més, la Generalitat també preveu tornar als mercats a partir del 2023.

Segons detalla l'IOP, si bé es preveu un increment del 9% en els ingressos l'any que ve, entre 2024 i 2026 el creixement podria ser "nul o molt moderat". Concretament, es preveu una reducció del 0,3% el 2024 i un creixement de l'1,7% i el 2,5% els anys 2025 i 2026, respectivament. Aquestes previsions, però, s'han fet sense disposar la previsió del Ministeri d'Hisenda per a les bestretes del model de finançament per al 2023 ni la liquidació del 2021.

Quant a les despeses, s'espera una reducció del 0,4% per al 2023 per la reducció dels fons extraordinaris Covid en l'àmbit sanitari que sí constaven en els comptes del 2022 i dels recursos procedents dels Fonts Next Generation EU. Més a llarg termini, es preveu una reducció del 0,5% per l'efecte de la reducció dels fons extraordinaris MMR i REACT, mentre que de cara al 2025 s'estima un creixement de l'1,3% i del 0,9% per al 2026.

Giró ha insistit que l'informe conté incerteses "molt importants" i fora de l'abast de la Generalitat. Concretament, ha citat la inflació, l'increment dels tipus d'interès i la guerra d'Ucraïna, mentre que a nivell més local s'ha referit a l'absència de les previsions sobre les bestretes.