La gran renúncia de l’hostaleria

Els treballadors de l'hostaleria denuncien jornades interminables, sous retallats, cotitzacions falsejades... | iStock

D'un temps ençà, i amb la pandèmia com a catalitzador del procés, la percepció que es té de la feina està canviant. Si bé la feina continua sent fonamental per a (gairebé) tothom, aquesta ja no ha de ser l'eix central de les nostres vides. S'hi ha d'integrar sense absorbir tota la resta. La lluita per estendre el teletreball (que segons constaten diferents investigadors del MIT en un estudi ja no té marxa enrere), la petició de jornades intensives (que d’acord amb l’estudi Felicitat i treball de la consultora Crecimiento Sustentante augmenta un 80% la productivitat) o l'estudi de la setmana laboral de quatre dies, en són una bona prova.

Aquestes millores han estat abordades des de llocs de treball que ja comptaven amb, relativament, bones condicions laborals i buscaven avançar en els estàndards que actualment es consideren acceptables. No obstant, la recent falta de professionals a l'hostaleria o la construcció deixa clar que molts treballadors també volen avenços en aquells llocs de treball assotats, la majoria, per la precarietat. Els professionals d'aquests sectors han contemplat com les empreses d'altres activitats econòmiques han accedit a millores en les condicions laborals, i es pregunten per què ells no poden aspirar a unes condicions, almenys, dignes.

El sector, en escac

El ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, va enunciar a l'abril que Espanya havia arribat als 20 milions de treballadors per primera vegada a la història. El país tenia 500.000 treballadors més que abans de la pandèmia, mostra que l'afiliació no només s'havia recuperat sinó que havia reprès el camí del creixement.

Yzuel: “L'hostaleria ha tingut més treballadors que el 2019"

Tot i que és cert que “l'hostaleria ha tingut més treballadors que el 2019”, com explica Jose Luis Yzuel, President de la Confederació Empresarial d'Hostaleria d'Espanya, a l'abril 73.000 treballadors no havien tornat als seus llocs, la majoria cambrers. Molts van buscar feines que seguien funcionant malgrat la pandèmia. Alguns es van dedicar a formar-se per optar a millors feines i altres van perdre els seus llocs perquè els establiments van acabar tancant.

A això, a més, cal sumar-hi un altre factor: ja no hi ha tants migrants, amb gran pes al sector, com abans de la pandèmia. Està sent un any històric per l'arribada de turistes, però no hi ha cambrers per atendre'ls. L'Institut Nacional d’Estadística (INE) xifrava al juliol 109.085 ofertes sense cobrir a Espanya, una bona part als sectors d'hostaleria, transport, construcció i sector primari.

Precarietat evident

Per què en un país amb més del 13% de la població a l'atur falten cuiners, cambrers i treballadors en hotels? Des de CCOO ho tenen clar: per la precarietat. Els treballadors denuncien jornades interminables, sous retallats, cotitzacions a les Seguretat Social falsejades, i impossibilitat per conciliar feina i vida personal.

Segons Gonzalo Fuentes, responsable de Polítiques Sectorials d'Hostaleria i Turisme de la Federació de Serveis de CCOO, el model actual del sector és de “precarietat, externalització i gent de pas”, i considera que molts es dediquen a treballar en hostaleria fins a aconseguir feina en una altra cosa. “La visió és a curt termini”.

L'any passat es van signar 2.744.000 contractes de cambrers. Dos de cada tres eren eventuals per circumstàncies de la producció i, entre la resta, l'enorme majoria eren contractes d'obra i servei i interins. Només 1 de cada 10 contractes era un contracte fix.

Només 1 de cada 10 contractes d'hostaleria formalitzats l'any 2021 era un contracte fix

“És el que té el turisme”, reconeix un Yzuel conscient que la gran dificultat que tenen els hostalers per trobar cambrers no és el salari sinó el fet d'oferir una feina de temporada. “La manca d'estabilitat pesa molt als treballadors. A ningú li agrada tenir una feina de temporada. Tots els estius ens enfrontem al mateix problema, però cada any és pitjor”. L'altre gran problema és la dificultat per adaptar-se als horaris, moltes vegades partits i sense lliuraments els caps de setmana i festius.

“D'altra banda hi ha el tema de la parcialitat”, explica Fuentes. El primer trimestre d'aquest any, el percentatge de treballadors a temps parcial se situava en el 32,7% (393.000 empleats) i afectava el 55% dels treballadors temporals i el 40% dels fixos discontinus. “Si bé s'ha reduït respecte a la darrera part de l'any passat, continua sent superior al 31,8% del 2019”, afegeix.

Yzuel: "És veritat que si es pagués més seríem més atractius, però això no és gratuït"

A més, d'acord amb dades de l'INE, els sous a l'hostaleria, el transport o la construcció van estar estancats des del 2017, mentre que els de les activitats immobiliàries, sanitàries o de l'Administració pública van créixer a uns 500 euros anuals més en aquest període, aproximadament. Les estadístiques estableixen el sou mitjà d'un cambrer a Espanya en 18.154 euros (uns 1.500 euros bruts al mes), el sou més baix de totes les classificacions de l'INE juntament amb els treballadors no qualificats.

“És veritat que si es pagués més seríem més atractius, però això no és gratuït. Tot és fruit d'una negociació, d'unes condicions de sector, d'una rendibilitat… a les coses no cal donar-hi tantes voltes” diu Yuzel, que considera que, en general, s'estan complint amb allò acordat als convenis. “Sempre hi ha excepcions ”, reconeix.

Treballadors, qualificats?

D'acord amb l'anàlisi que fa Infojobs, a l'hostaleria hi ha una escletxa forta entre demanda i oferta. Des del sector s'incideix que els llocs que requereixen més qualificació i experiència no es cobreixen i que la formació no és d'acord amb les necessitats de les empreses. En aquest sentit, la xarxa de llocs de treball explica que el 48,9% dels treballadors en restauració compten amb formació fins a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el 70% no compta amb una qualificació específica sectorial.

Fuentes: "Volem un model que impliqui formació, estabilitat, sous dignes i poder fer carrera professional"

Yzuel explica que hi ha poques escoles d'hostaleria, i que la majoria estan atapeïdes de personal de cuina però ningú de sala. A més, afegeix, les escoles estan tenint un descens a la demanda. Així, el president de la Confederació Empresarial d'Hostaleria d'Espanya considera que per pal·liar el problema cal cercar plans de formació més reals i adequats, “segurament també més amplis”.

En la mateixa línia, un estudi publicat per LinkedIn considera que és important apostar per una formació dual vinculada a les empreses. "Actualment la taxa de matriculats a FP és inferior a la dels països de l'OCDE (29%) i de la UE (25%), en situar-se al 12%, segons dades de l'INE", indica el portal d'ocupació.

"Nosaltres volem un model que impliqui formació, estabilitat, sous dignes i poder fer carrera professional”, explica Fuentes, que considera que, més enllà de la formació dels treballadors, el problema de la cobertura de llocs de treball té una causa principal i és la “devaluació de les condicions laborals”.

Més info: No són els baixos salaris els que expulsen als treballadors del turisme

Més enllà del sou percebut

Com assenyala la Guia Hays del Mercat Laboral 2022, encara avui dia el motiu que argüeixen el 77% dels espanyols que volen canviar de feina és obtenir un millor salari. Tot i així, no ho és tot. El mateix article explica que el 68% dels enquestats assegura que estan buscant una nova feina de forma activa.

Tornant a l'esmentat estudi de LinkedIn, podem observar que el 58% dels enquestats assegura que després de la pandèmia s'han adonat que la feina no és la seva única prioritat, i el 60% explica que prefereix treballar de manera més flexible per poder desenvolupar altres aspectes del seu vida. Així mateix, el 21% de les persones que havien deixat voluntàriament els seus llocs de treball els últims mesos ho havien fet per falta de flexibilitat laboral, i el 28% dels que estava valorant renunciar al·legava el mateix motiu.

Fuentes: “Cal millorar la condició laboral tant econòmica com social de les plantilles”

Per a Yzuel és clau tractar que la gent pugui conciliar una mica més la feina amb la seva vida familiar, que tingui festa algun festiu, o que no hi hagi torns partits "encara que és difícil", admet. “Cal millorar aquests aspectes variables que ara són cada cop més importants”. “Caldrà fer canvis”, reconeix, “però aquests ja s'estan donant. Ja hi ha empreses que hi estan treballant”.

D'aquesta manera, no es tracta només de pagar-los més, com deia Biden o insinuava el secretari d'Estat d'ocupació i d'economia social, Joaquín Pérez Rey. Si bé el sou percebut és un factor important a l'hora de valorar una feina, aquesta està perdent cada cop més rellevància davant d'altres com la flexibilitat horària o la conciliació familiar. “Cal millorar la condició laboral tant econòmica com social de les plantilles”, diu Fuentes. La crisi és evident, ara només falta veure qui està disposat a cedir més per posar-hi fi.