La crisi disruptiva: Holanda vs Espanya

La imposició de la mascareta és només una de les diferències entre els dos països europeus que s'han enfrontat a la pandèmia des de situacions econòmiques diferents i amb un futur distant

Advertència en la pantalla digital en un parc públic en Amsterdam | iStock Advertència en la pantalla digital en un parc públic en Amsterdam | iStock

Fa uns quatre mesos, vaig descriure com els Països Baixos havia decidit actuar per fer front a la crisi del coronavirus. Sense confinament extrem, sense mascaretes obligatòries, excepte en el transport públic, sense castigar als nens i sense arruïnar l'economia. Després de cinc mesos i a les portes d'un nou any acadèmic i empresarial, per mi l'any sempre ha començat al setembre, és interessant veure quins són els resultats de les polítiques implantades pel govern de Rutte.

D'entrada cal recordar que en tot moment, hem volgut evitar la histèria col·lectiva i la por que una mala interpretació dels números en aquest tipus de situació pot arribar a generar. Per això, totes les mesures que s'han pres s'han basat sempre en informació científica contrastada, en estudis propis o d'altres països, mirant i analitzant les accions que s'estaven aplicant fora i els seus resultats. L'organisme oficial que gestiona aquestes situacions, el RIVM ( Rijksinstituut voor Volksgezondheid en Milieu – Institut de salut i medi-ambient) està format per un equip d'experts interns i extern de diferents disciplines mèdiques i científiques consensuant i contrastant cadascuna de les informacions abans de proposar-les.

Contràriament al que s'ha fet a Espanya i a Catalunya, qualsevol dubte sobre l'eficàcia d'una mesura, la invalida i no s'aplica. Així ha passat amb els nens, on un estudi fet tant als Països Baixos com en altres països nòrdics, indicaven que no existia cap prova que relacionés els nens amb el contagi i per tant, tot i que en un primer moment s'havien tancat les escoles com a mesura de prevenció, els nens tenien total llibertat per sortir al carrer, als parcs, jugar o banyar-se en els rius. No era estrany trobar-se grups de nens jugant a futbol en qualsevol parc. A més, des de l'inici, s'animava enèrgicament a les persones a sortir, passejar, mantenir el contacte social dintre de la famosa regla del 1,5 m. Les botigues han començat a implementar sistemes propis de control de l'aforament, limitant el número de persones en funció de l'espai. Una de les iniciatives dels supermercats ha estat crear un sistema d'entrega de carros que eren netejats i desinfectats. També s'han instal·lat mampares de plàstic transparents entre clients i caixeres. El que mai s'ha imposat és l'ús de qualsevol mascarera ni a caixeres, ni a dependentes, ni a treballadors. Poder veure el rostre, el somriure o la persona que parla sempre ha estat un element important que evitava perdre el contacte visual i social tan important en la societat neerlandesa.

L'altre element que ha impedit l'ús obligatori de la mascareta és que els estudis realitzat pel RIVM han demostrat que la mascareta no evita contagis i que el seu ús afavoreix l'aparició d'altres malalties respiratòries, deixant a la consciència de cadascú el seu ús de manera voluntària. El resultat és evident: menys de l'1% de la població l'utilitza mentre que la resta segueix fent vida normal.

"Les botigues han començat a implementar sistemes propis de control de l'aforament, limitant el número de persones en funció de l'espai i han creat un sistema d'entrega de carros que són netejats i desinfectats"

Als Països Baixos l'educació i la formació són un dels eixos prioritaris. Basant-se en estudis científics contrastats que els nens no són un element de propagació del virus, les escoles primàries han estat les primeres a tornar a obrir a l'11 de maig fins al 10 de juliol, data d'inici de les vacances d'estiu. A partir del 17 d' agost a la meitat nord i el 24 a la resta, comença l'any escolar i totes les escoles primàries tornaran a obrir de manera normal, sense restriccions i sense mesures excepcionals. En Secundària l'única regla serà mantenir el 1.5 m entre alumnes i professors i en les universitats on es planteja incrementar les hores presencials en un temps més curt del previst.

Els últims estudis del RIVM indiquen que els nens fins a divuit anys només representen el 1,3% dels infectats, tot i ser el 21% de la població. Només el 0,6% han estat ingressats i no es coneix cap cas de menors morts per la Covid-19. Aquest estudi no és exclusiu dels Països Baixos: la majoria de països de la UE presenten els mateixos ratis fent encara més incomprensible el tractament de la informació i l'ús partidista que se'n fa per aplicar mesures coercitives que afectaran psicològicament aquests nens i que hipotecaran el futur de molts d'ells.

L'última setmana de juliol vaig estar a Catalunya visitant família, amics, clients i proveïdors. L'ús indiscriminat de la mascareta és una aberració per algú que, com jo, viu als Països Baixos. M'he sentit especialment afectat en veure nens emmascarats, amb por als ulls, por a jugar, por a sortir al carrer, por a tot. A l'inici del confinament espanyol i català vaig escriure un article avisant que les conseqüències psicològiques sobre les persones i els nens serien incalculables. Ho he pogut comprovar.

La informació i el seu tractament

Un aspecte que també ha marcat la gestió de la crisi és el tractament de la informació tant en els mitjans audiovisual com en la premsa neerlandesa. Quant explico les mesures que s'han aplicat als Països Baixos sempre tinc la mateixa resposta que centrada en el comportament cívic i obedient dels neerlandesos, de ser una societat freda i distant contraposada al caràcter mediterrani, llatí, més informals fins al punt de justificar la imposició de mesures dràstiques. És el tòpic més absurd i més recurrent i que no té res a veure amb la realitat. Ni són freds, ni són distants ni són obedients. Al contrari. El contacte social, el networking, el barri són aspectes que ocupen un lloc privilegiat en les seves prioritats que Rutte sempre ha evitat castrar. Perquè les normes s'apliquin, el neerlandès necessita que les regles siguin senzilles, clares, justificades, limitades en el temps i sobretot que quedi demostrada la seva eficàcia. Si no és així, no es compliran i es combatran fins a canviar-les. Una actitud molt oposada a la manera mediterrània resumida en la frase "feta la llei, feta la trampa".

Es per això que la majoria de les tertúlies que diàriament omplen els canals de televisió en prime time sempre han comptat amb membres del Govern, del RIVM, però també amb metges, científics, viròlegs molt sovint detractors de les versions oficials sobre aquest virus. És envejable aquesta capacitat de la societat holandesa per incorporar als debats persones amb punts de vista diferents, sense que això desemboqui en insults, en crits i en desqualificacions personals, de l'"amb mi o contra mi" tan de moda en les televisions espanyoles i catalanes. Ningú és tractat de terraplanista, de conspiracionista o d'inconscient per pensar diferents. D'aquesta manera, tots hem tingut accés a una informació contrastada i debatuda.

Últimament han sorgit veus a Amsterdam i a Rotterdam per demanar l'ús de la mascareta en la via pública d'alguns carrers molt concorreguts de la ciutat, tot i que el Govern ha insistit que no imposarà en cap moment el seu ús obligatori. La solució ha estat atorgar poders als alcaldes d'aquestes ciutats i deixar que s'enfrontin amb els seus ciutadans. Com era d'esperar l'incompliment sistemàtic de la mesura s'ha fet viral perquè és absurda.

M'han sorprès molt aquests dies a Catalunya, que sempre pretén emmirallar-se amb l'Europa democràtica i oberta, veure com els telenotícies i els debats són monòlegs monocolors, adoctrinament i notícies morboses i sensacionalistes, on les veus en contra han estat silenciades, impedint que les persones puguin contrastar idees, dubtar de la versió oficial o acceptar-la i obtenir punts de vista diferents. En anteriors articles he explicat que els neerlandesos són persones directes, que diuen el que pensen, sense rodeigs i sense que això representi cap problema, ni conflicte. I això es nota en els programes de televisió. Que un polític pretengui venir a un programa de televisió holandès i es negui a contestar a totes les preguntes, que mai són pactades i que són directes punyents tant dels periodistes, però també dels altres convidats, seria impensable i acabaria amb la seva carrera política. També és evident que els controls parlamentaris diaris dels informes del RIVM han jugat un paper important per evitar imposar decisions absurdes. Que el Parlament compti amb més de 16 partits i que cap mai podrà tenir majoria absoluta és la millor garantia democràtica que un país pot tenir.

En l'aspecte econòmic, no haver parat el país, haver treballat per mantenir un nivell d'activitat alt, ampliant i facilitant encarà més el teletreball, tot i que als Països Baixos, aquesta manera de treballar fa anys que funciona, ha permès mantenir i aplicar polítiques de subvencions a fons perduts, d'ajudes a les pimes i als autònoms, a les famílies que han minimitzat la baixada d'ingressos de molts neerlandesos. Els Països Baixos és un país d'empresaris i d'emprenedors.

Més info: Empresaris, emprenedors ... Gràcies! (Ondernemers, bedankt)

Tots aquí tenim molt clara la importància del teixit empresarials en el progrés d'un país i per això, mantenir vius el màxim de negocis ha estat una de les tasques més important del Govern. Els autònoms han rebut, per simple fet de ser autònoms, una primera subvenció a fons perduts, de 1.503 euros al més durant els tres primers mesos de la crisi (abril a juny). Aquesta subvenció s'ha vist ampliada fins al setembre i no tributarà en l'IRPF del 2020. També les devolucions de l'IVA han estat més rapides, passant de les tres setmanes habituals, a rebre la transferència en un termini de set dies. També l'Estat s'ha fet càrrec de la prima d'assegurança mèdica fins que el beneficiari informi que ja no necessita aquesta ajuda.

Ajornament dels impostos de mínim tres mesos, compensació a fons perdut empreses que tinguin locals, treballadors, fins a 50.000 €, són algunes de les mesures que s'han aplicat, per mirar de minimitzar els efectes de la crisi de la COVID-19. Però totes aquestes mesures no són gratis, i han fet augmentar el dèficit públic i el deute que ha passat del 48% fins al 60%. Aquesta situació que seria meravellosa per a un país com Espanya o Catalunya, perquè donaria marge per seguir endeutant-se, no agrada gens als neerlandesos que estan pensant en les mesures a mitjà termini, per tornar com més aviat millor al 42-45% inicial i que no serà incrementant dels impostos.

"Els autònoms han rebut, per simple fet de ser autònoms, una primera subvenció a fons perduts, de 1.503 euros al més durant els tres primers mesos de la crisi"

El paper dels Països Baixos en les negociacions que fa unes setmanes s'han produït per fixar el paquet d'ajudes europees té molt a veure amb aquesta manera d'enfrontar-se als problemes, analitzant-los, relativitzar-los per finalment, aplicar solucions les menys traumàtiques possibles, que apel·len sempre a la responsabilitat individual i col·lectiva. La negativa dels cinc països, anomenats frugals i encapçalat per Nederland, no és gratuïta. Jo sóc consultor en Margin Management i membre de la MKB, associació d'empresaris molt potent. Parlant amb molts empresaris holandesos, alguns amb negocis a Catalunya, cap ha entès mai perquè un país com Espanya, amb els problemes econòmics latents que estaven a punt d'explotar, havia perdut el cap optant per parar abruptament la seva economia, portant el país cap a la bancarrota. Algunes veus molt critiques avalen la teoria que aquesta maniobra d'Espanya, però també d'Italià i de França, només pretenia forçar Europa a acceptar l'enorme paquet d'ajudes sense condicions. Si és així, els hi ha sortit el tir per la culata. És evident que els tres països que han aplicat un tancament total són els més castigats econòmicament.

En la mateixa línia, tampoc s'entén perquè Espanya ha deixat escapar la temporada turística que podia aportar un respir per moltes empreses, apostant per generar informació de pànic infundat, obsessionant-se per comptar infectats malgrat que el nombre de morts no deixava de baixar, amenaçant amb nous tancaments, imposant mesures de coacció i multes que cap altra país aplica. Molt holandesos, amants del càmping i de la caravana, han preferit quedar-se i fer turisme nacional en lloc de viatjar a un país amb mascareta o multa.

"Algunes veus molt crítiques avalen la teoria que aquesta maniobra d'Espanya de parar l'economia només pretenia forçar Europa a acceptar l'enorme paquet d'ajudes sense condicions"

El PIB dels Països Baixos, de moment se situa en un 6% de caiguda, un 60% del deute i un atur que ha pujat al 4%, pot esperar una recuperació rapida de la seva economia. Espanya, amb una baixada del PIB que pot arribar al 25% i un deute del 150% del PIB, té un futur a curt termini poc positiu. Si afegim el tancament d'una de cada tres pimes, segons la PIMEC, la pèrdua de llocs de treball amb ERTOS que es convertiran en definitius i que farà augmentar l'atur fins al 25% de la població, els números són molt preocupants per un país sense recursos i poca capacitat de generar-los després de la pèrdua de teixit empresarial.

Espanya no ha fet els deures i ara patirà les conseqüències. Però aquesta crisi no és normal. És disruptiva. La sortida requereix enormes esforços que només una població forta, amb una moral molt alta i una enorme dosis d'optimisme, podran tirar endavant. I ara com ara, la moral de la població està per terra, amb més ombres que llums, amb una classe política enfocada al curt termini, dedicats a fer programes electorals en lloc de fer projectes de país, amb governs incapaços d'assumir errors, de corregir decisions, de copiar els èxits de fora per tornar a començar, rodejar-se de molts experts de diferents disciplines, amb el cap fred i serè, escollir líders capaços d'arrossegar positivament la gent en aquest enorme repte de construir un futur millor a la propera generació.

Els Països Baixos no són perfectes. Però funcionen i funcionen molt bé. Els rànquings la situen sempre entre els deu primers del món, en aspectes econòmics, competitivitat, educatiu, innovació, sanitat, polític i de govern amb una població que té en el seu ADN assumides responsabilitats personals, col·lectives i que volen que el Govern que han elegit s'expliqui, sigui transparent i elimini sense miraments la corrupció que mai es considera un mal menor. Si funciona, per algun motiu serà.

Escric sobre aquest país perquè hi visc voluntàriament, perquè hi estic a gust. Però també ho faig perquè crec que Catalunya, més que Espanya, s'hi podria emmirallar. Perquè espero posar el meu granet de sorra ajudant a obrir els ulls i la ment sobre una manera de fer senzilla, directa, amb resultats extraordinaris. Un país del qual Catalunya podria aprendre molt, però que cada dia tinc molts dubtes si està disposada a fer-ho.

Més informació
Holanda, una altra via és possible
El teletreball no s'improvisa: l'experiència holandesa
Avui et destaquem
El més llegit