La globalització ha deixat de ser una idea fictícia i ja fa anys que ens envolta. En moltes ocasions les col·laboracions entre empreses sobrepassen les fronteres naturals i acaben per convertir-se en contractes internacionals. Tot i això, encara hi ha molta resistència a començar negociacions amb altres països, sobretot pels emprenedors, ja que es considera feina dels polítics, segons alguns experts. Precisament per parlar d'aquestes negociacions i obrir les portes de Catalunya, el Reial Club de Tenis Barcelona organitza una conferència amb Miklós Horváth, membre de la junta directiva de MGYOSZ (Confederació de propietaris i industrialistes hongaresos, per les seves sigles en hongarès), amb l'objectiu d'apropar Hongria a l'horitzó català i catapultar les seves col·laboracions.
Hongria no sembla ser el primer país que ens ve a la ment quan parlem d'inversions, un pensament que moltes vegades és causat per la poca coneixença del territori: "Hongria és un país amb grans professionals i diversitat cultural", exclama Horváth. Així doncs, l'empresari diu que és necessari començar a interactuar, ja que Catalunya i el territori hongarès, "tenen més coses en comú del que ens imaginem", afegeix. Per una banda, Horváth expressa la similitud entre ambdós territoris en termes de teixit empresarial i expressa que Hongria s'emmiralla amb Catalunya per seguir creixent: "Només en el passat mes de febrer al territori català es van crear 650 empreses emergents relacionades amb la tecnologia i la innovació", explica l'emprenedor hongarès.
Una altra de les grans raons per les quals Hovárth afirma que Catalunya i Hongria haurien de col·laborar és la diversitat del territori hongarès. No és cap secret que Barcelona s'ha convertit en un hub mundial, però Budapest també comença a tenir certa notorietat a escala global. Si ambdues ciutats tenen una cosa en comú, és que grans parts del seu teixit empresarial i innovador ve d'altres parts del món, el que les fa "bones candidates per col·laborar", segons Hovárth. "Un ambient multicultural, un hub central de la regió i bona i qualificada mà d'obra", menciona l'emprenedor al parlar de tot el que pot oferir Budapest a l'ecosistema català.
Hovárth: "La col·laboració entre Catalunya i Hongria podria crear un nou ecosistema de retenció de talent perfecte"
En tercer lloc, Hovárth discuteix la poca importància que se li dona al talent en molts llocs del món. Per contra, ell afirma que el talent és una qualitat molt valorada a Hongria i creu que la millor manera de seguir invertint en aquest talent és "atraient-lo i mantenint-lo". D'aquesta manera, també s'adreça al territori català i reconeix que hi ha molt talent per explotar: "La col·laboració entre Catalunya i Hongria podria crear un nou ecosistema de retenció de talent perfecte per les noves circumstàncies del planeta", afegeix l'emprenedor i empresari hongarès.
Els problemes globals
"És hora de què l'est parli amb l'oest", exclama Horváth. L'empresari raona que no sempre han de ser els governs els encarregats de crear sinergies i que en l'època que vivim, després d'una pandèmia, és "hora d'enfrontar-nos als problemes de manera conjunta". En aquest sentit, ell mateix parla de les grans traves que afecten el món en l'actualitat, entre elles, el canvi climàtic, la digitalització i la importància dels recursos humans: "Hi ha problemes i adversitats a les quals ens hem d'enfrontar de manera conjunta i això només pot passar si deixem els polítics manar i nosaltres ens encarreguem de col·laborar", recorda Horváth.
Seguint aquesta mateixa línia, l'empresari i emprenedor hongarès explica com aquests problemes globals han arribat a marcar un abans i un després en les vides de les persones. Agafant la digitalització i la importància dels recursos humans, Horváth diu que "hi ha una gran necessitat de compartir coneixement amb altres països per tal de fer-nos forts junts". A part, i adreçant-se a l'últim i més important problema mundial, el canvi climàtic, l'empresari es mostra contundent en afirmar que "les empreses han de ser les constructores d'un món millor i més sostenible pels ciutadans".