El millor mes de la història de l'Ibex 35

L'economista Jordi Bellini analitza l'impacte de les fusions bancàries, la vacuna i el Brexit

El millor mes de la història de l'Íbex 35. | EP El millor mes de la història de l'Íbex 35. | EP

Hem viscut un mes de novembre molt interessant. Els mercats han sigut molt alcistes, principalment gràcies a les bones notícies que hem tingut sobre les vacunes. L'Ibex 35 ha tingut el seu millor mes de la història, pujant un 27% en aquest període. Aquestes pujades han vingut principalment dels sectors més afectats per la crisi del coronavirus. La banca, el turisme i l'oci, que van ser els sectors més afectats per les baixades de març, ara han sigut les que més han pujat.

A aquests sectors els hi va molt bé el descobriment de les vacunes de les quals portàvem pendents uns mesos. Tant Pfizer amb BioNTech, Moderna, i AstraZeneca amb la Universitat d'Oxford van publicar els resultats dels estudis sobre les vacunes. En els dos primers casos, l'eficàcia de la vacuna és molt elevada, cosa que va portar l'optimisme als mercats.

La vacuna de Pfizer ja s'ha aprovat al Regne Unit i a Estats Units. De fet, al Regne Unit ja s'ha començat a vacunar i a EEUU començaran en breus. Això ens permet veure la llum al final del túnel i acabar el 2020 amb una mica d'optimisme. A Europa, es reuneix l'Agència Europea del Medicament per a avaluar les vacunes de Moderna el 29 de desembre i la de Pfizer el 12 de gener, i en aquestes dates es preveu que s'aprovin.

"La banca, el turisme i l'oci, que van ser els sectors més afectats per les baixades de març, ara han sigut les que més han pujat"

Una altra trama de les que hem estat pendents durant aquestes últimes setmanes són les negociacions del Brexit. Després d'ajornar la data límit múltiples vegades, encara no han arribat a un acord. Algunes setmanes semblaven optimistes, però el cert és que encara estan en desacord en alguns punts (principalment els drets de pesca). Si abans de cap d'any no arriben a un acord, el brexit pot ser caòtic. Per aquest motiu han deixat clar que treballaran tot el que faci falta perquè no s'arribi a aquesta situació.

La banca espanyola també ha generat notícies. Un dia després que el BBVA anunciés la venda de la seva filial americana per uns 10.000 milions d'euros, es va confirmar que estaven mantenint converses per a una possible fusió amb el Banc Sabadell. Això va provocar fortes pujades al Banc Sabadell, ja que els seus accionistes podien veure una bona millora a les seves inversions.

Més info: El gran banc català, una operació frustrada

Després d'estar una setmana negociant, no es van posar d'acord en el preu de convertibilitat de les accions (bàsicament significa que no es van posar d'acord en el valor dels bancs), pel que van desistir en les negociacions. D'aquesta forma, el consumidor es va salvar d'una banca encara més concentrada i menys competitiva. Dels més de 60 bancs i caixes que teníem al mercat bancari espanyol el 2008, només queden 10 bancs després de totes les fusions.

La competitivitat dels mercats és important perquè les empreses tinguin incentius en innovar i "guanyar" a la competència, enduent-se quota de mercat com a resultat. La falta de competitivitat en un mercat es tradueix en un perjudici pel consumidor. Això ve en forma d'una reducció del nombre o la qualitat de serveis, i una pujada dels preus per la poca competència a baixar-los.

No només els consumidors se'n veuen afectats, sinó que els mateixos empleats del sector també. La banca té contractats 120.000 treballadors menys que abans de la crisi de 2008. En part per la reducció de costos de les crisis, però en molta major part per les fusions bancàries. Això fa que la demanda de treball al sector s'hagi reduït substancialment. Cal destacar que en una anàlisi estrictament econòmica, la demanda de feina ve de les empreses, i l'oferta dels empleats (perquè són qui el proporcionen).

"Dels més de 60 bancs i caixes que teníem al mercat bancari espanyol el 2008, només queden 10 bancs després de totes les fusions"

Aquesta baixada de la demanda de feina per part dels bancs ha provocat atur entre els "banquers", i en conseqüència una baixada substancial dels salaris del sector. No és d'estranyar que sentim sovint expressions com "la banca ja no és el que era". La gran majoria de les noves incorporacions són amb contractes temporals i de pràctiques. De fet, algunes fonts internes d'un banc (que no nomenaré) asseguren que més de la meitat dels nous empleats no arriben a l'any treballat perquè marxen.

Més info: Tensions geopolítiques i fusions bancàries

Curiosament, des del Govern espanyol s'està permetent que això passi (amb l'aprovació de la fusió entre Bankia i CaixaBank), quan justament eren els que fa uns anys es queixaven dels rescats i privilegis a la banca. I des del BCE no només es permet, sinó que es fomenta. S'ha d'aclarir que ells prefereixen fusions entre bancs de diferents mercats o països, però el cas és que volen fusions. I un es pot preguntar, com és que això es permet? La resposta la vam aclarir en aquest article.

Tot i que "ens hem salvat" de la fusió entre el Banc Sabadell i el BBVA, la realitat és que el mercat segueix sent molt concentrat. La veritat és que no hi ha perspectives que això canviï, ja que per culpa de la burocràcia i el capital requerit és molt complicat que nous competidors entrin al mercat. I si a això li sumem una voluntat institucional d'un mercat bancari més concentrat, pràcticament es converteix en impossible.

Més informació
La vacuna que cura els mercats
CaixaBank, la fusió bancària que agita l’ànim
Avui et destaquem
El més llegit