'Superwomen', entre el trampolí i la trampa mortal?

L'Observatori de la Dona de la Cambra exigeix "posar la cura de la vida i les persones al centre" perquè "sinó no ens en sortirem"

La crisi de la covid-19 ha posat de manifest la falta d'igualtat entre homes i dones | iStock La crisi de la covid-19 ha posat de manifest la falta d'igualtat entre homes i dones | iStock

"La revolta de les dones contra la injustícia de la societat patriarcal i masclista, organitzada i dirigida per homes que només tenen en compte la seva visió del món", com ho batejava abans de l'estat d'alarma la directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i presidenta de 50 a 50, Anna Mercadé, no ha fet més que començar. Si abans que la pandèmia de covid-19 les dones convidades al Fòrum Hipàtia organitzat per Barcelona activa ja deien adéu a la revolució silenciosa, ara tenen clar que els canvis radicals que ha comportat i comportarà la crisi del coronavirus han de ser, sí o sí, aquells que ens permetin avançar, deixar la por de banda i aferrar-se a la il·lusió i la motivació que regala un país liderat per dones i homes. "Les dones volem participar". Mercadé ho té clar i així ho ha cridat als quatre vents durant una nova jornada de la Llotja Virtual organitzada per l'ODEE presidida per Roser Xalabarder i en col·laboració amb VIA Empresa. "Si no posem al centre la cura de la vida i de les persones no ens en sortirem", avisa.

Ja al febrer, tornava a sortir a la llum un estudi del Departament de Treball que mostrava dades encara molt preocupants per a la igualtat: les dones cobren de mitjana un 23% menys que els homes, una bretxa salarial que es veu agreujada per la parcialitat i l'ocupació en sectors en què els salaris són molt més baixos respecte a d'altres que estan més masculinitzats. Després de lamentar que aquest biaix és conseqüència d'una "manca de coresponsabilitat", la fundadora d’Igualando, Mar Gaya, alerta que la bretxa és només "el símptoma" i sosté que aquesta és "multicausal i sistèmica, cosa que suposa una gran complexitat a l’hora d’abordar-la".

Més info: Adéu a la revolució silenciosa

Però, malgrat que com sentencia Gaya "hi ha bretxa en totes les organitzacions", la fundadora i CEO d'Holaluz, Carlota Pi, assenyala que "posant unes condicions de contorn determinades, les dones no haurem de triar entre fer carrera professional, ser mare o ser una superwoman", sinó que, si l'entorn és favorable, és possible "poder-te desenvolupar des de tots els teus angles fins poder arribar a la millor versió de tu mateixa". "Aquest virus ens ha explicat que els actes d’una sola persona tenen un impacte a la resta de la humanitat, mira’t a dintre teu i decideix tu cada dia en quin tipus de món estàs", afirma.

Precisament aquestes condicions de les que parla Pi -que encara manquen en molts llocs de feina, llars i mentalitats- s'han vist reflectides encara més durant el confinament, quan el Govern espanyol va dictar a cop de decret que tothom qui ho pogués fer, treballés des de casa, cosa que ha posat en escac algunes qüestions sistèmiques vinculades a les figures femenines.

Ser dona en temps de covid-19

Si bé és cert que el teletreball ha vingut per quedar-se, i que si es fa bé "pot ajudar a millorar condicions laborals, a poder treballar per objectius i a tenir un horari flexible", també ho és que "si no ho regulem molt bé i tenim molt clar que hem de coresponsabilitzar de les cures a l'altre 50%", pot ser una "trampa mortal per a les dones". Així de clar ho exposa Fina Rubio, expresidenta de la Fundació Surt, que sosté que, si volem caminar cap a la direcció correcta, és bàsic i essencial que aquest canvi de model vagi "de la mà d’una reorganització social".

Sanmartin: "El teletreball sense coresponsabilitat és una trampa, però amb coresponsabilitat és un trampolí"

Si no és així, i com diu la general manager d'HP, Guayente Sanmartin, "el teletreball sense coresponsabilitat és una trampa, però amb coresponsabilitat és un trampolí". I això torna a convertir aquesta crisi en una oportunitat, en una oportunitat d'innovar i d'anar cap a un futur equitatiu i igualitari perquè l'alternativa està clara i és que "no tindrem res en un futur sinó s'innova". En aquest sentit, Guayente ha apostat per set valors claus que han de residir en cada un de nosaltres, en totes les companyies i en les administracions. Valors basats en la companyia, la comunicació, l'agilitat, l'empatia, la capacitat d'adaptar-se, el procés, l'acceptació del fracàs, la col·laboració i la diversitat. Ingredients bàsics per a la recepta de la igualtat i el progrés.

De fet, aquests valors han conviscut amb la pandèmia després que hagin aflorat desenes i centenars de casos basats en la solidaritat amb l'objectiu clar d'ajudar l'entorn i la societat. Empreses que s'han reinventat per abastir els hospitals, d'altres que han fet aportacions milionàries per a la investigació, emprenedors que han sumat forces entre ells i amb grans companyies per redefinir les seves línies de producció... "Com tota situació difícil, ens posa en mode de reflexió", diu Sanmartin.

El debat 'Reconvertir el sistema en clau de gènere: economia i societat' organitzat per la Cambra amb la col·laboració de VIA Empresa

El debat 'Reconvertir el sistema en clau de gènere: economia i societat' organitzat per la Cambra amb la col·laboració de VIA Empresa

Això, però, ha d'anar de la mà de la convicció que "la crisi no la paguem els més febles, les dones, i que no sigui conjuntural, sinó que permeti sortir a llarg termini i tingui com a objectiu deixar la societat en millors condicions" davant d'una "situació social, econòmica i laboral que no té sortida". Rubio sosté en aquest sentit que s'ha d'aprofitar el moment per "convertir en motors de la sortida els sectors econòmics i socials que avui s’han evidenciat com a imprescindibles" i això també va de "desfeminitzar les cures", que ara recau majoritàriament en les dones.

La crisi de la civilització

Així doncs, i segons Rubio, aquesta és "una oportunitat per canviar de rumb, un nou paradigma que cerca organitzar el treball i la producció en funció de la vida, de la satisfacció de les necessitats de les persones i de la cura de l’entorn, connectant amb el que és l’experiència històrica de les dones fins a l’actualitat". Aquest canvi de paradigma s'està fent cada cop més necessari, al seu parer, "per fer front a la crisi civilitzatòria que travessem que posa en risc la supervivència en condicions dignes de les majories socials".

I aquí tornem al principi, i és que, entre d'altres coses, el teletreball ha fet visible "la sobrecàrrega que porten les dones" que, assegura, "teletreballem amb portes obertes, compatibilitzant, compartint i fent alhora 40 tasques més de cura, mentre que els homes fan teletreball a porta tancada. Moltes dones han hagut de fer jornades inacceptables i insostenibles", sentencia l'expresidenta de la Fundació Surt.

Mercadé: "Necessitem un gruix de dones per empoderar-nos i estructures de poder perquè sinó no ens fan cas"

Per això, com diu Mercadé, aquesta crisi "només la resoldrem si ens hi posem entre tots i totes, en clau de la cura de les persones, aprofitant el talent que tenim i amb un co-lideratge". I cada vegada és més possible ja que aquesta "és la primera vegada, històricament, que les dones podem influir en la política i l’economia". De fet, que ella mateixa lideri l'ODEE Cambra ja és un pas important: "Jo fa temps que dic que les dones necessitem, d’una banda aquest gruix de dones per empoderar-nos, sempre ens ha ajudat saber que totes estem unides; i, de l'altra, necessitem estructures de poder, lobbies importants perquè sinó no ens fan cas".

Perquè, com recorda el director d'aquest diari, Víctor Costa, agafant-se a les paraules de la filosofa feminista Judith Butler, "sigui quina sigui la llibertat per la qual lluitem, ha de ser una llibertat basada en la igualtat" i "no podem trobar l'una sense l'altra". I és que "la llibertat és una condició que depèn de la igualtat per a realitzar-se" i "això va de va d’igualtat, de llibertat, de justícia, de democràcia i de drets".

Més informació
La bretxa salarial, una xacra crònica a Catalunya
Violència econòmica de gènere, una realitat silenciada
Avui et destaquem
El més llegit