La indústria crowd ha atret el passat mes d’abril quasi 28.000 nous inversors a nivell mundial, amb un creixement de prop del 5%, segons Global New Investors. El volum gestionat per les plataformes presents i les noves que s’incorporen no para d’augmentar fins i tot amb la pandèmia. Dintre d’aquesta indústria, el crowdlending –préstec d’una quantitat determinada amb múltiples aportacions d’inversors convenientment remunerades- s’apropa pràcticament a gestionar la meitat de les inversions totals del crowd, on les donacions i les recompenses representen el 15,4%; l’immobiliari, el 19,8%; i les inversions, el 23,6%, segons publicava Universo Crowdfunding el 2019. A l’Estat Espanyol, es generalitza amb una mica de retard respecte al ritme adquirit als Estats Units, Gran Bretanya, Països Baixos, França, Brasil o Alemanya.
La diferència entre les xifres que manega el sistema financer tradicional i aquest instrument de la nova economia és encara abismal. És un sector petit. Operen una trentena de plataformes, de les quals tres gestionen més del 50% dels fons que arriben. Però en menys d’un decenni ha passat del no res a moure a Espanya uns 200 milions d’euros. En poc temps, s’ha convertit en un fenomen quotidià, en una moda. En comptes de demanar diners al banc, s’obre una inscripció a una plataforma P2P o P2B. La primera és per a préstecs entre dos particulars. En la segona, el destinatari és una empresa. El mecanisme és senzill:
a) Un particular o una empresa necessiten una determinada quantitat de diners.
b) Presenten la proposta detallada a una plataforma de crowdlending.
c) Els tècnics l’avaluen i indiquen quin és l'scoring -capacitat del receptor dels fons de retornar el préstec- i si el risc de l'operació és assumible.
d) Si supera aquests peritatges, la petició s’exposa públicament a la plataforma a tots aquells que hi estiguin interessats.
e) Els inversors estudien coparticipar amb una quantitat determinada fins a completar la suma demanada.
f) A partir d’aquest moment, cada inversor rebrà periòdicament els interessos pactats i la devolució del capital.
La diferència entre les xifres que manega el sistema financer tradicional i aquest instrument de la nova economia és encara abismal; és un sector petit
El tipus d’interès -depenent del de mercat, dels riscs de cada projecte i de la volatilitat-, se situa en una mitjana entre el 6% i el 8%, dins d’un ventall més elàstic que va del 4,95% i el 17,13%, segons Socilen. La regularització del crowdfunding va tancar el 2015 el cercle virtuós per donar seguretat jurídica a totes les operacions. Encara que limita les quantitats per invertir en el finançament col·lectiu, la supervisió de la CNMV sobre totes les operacions dona garantia. Ara està a l'espera d’aplicar a partir del 10 de novembre la regulació europea. Encara que impedirà que les plataformes inverteixin en projectes que gestionen, li facilitarà al crowdfunding prendre múscul financer i escometre la professionalització definitiva.
Desintermediació i reintermediació
Es tracta d’una fórmula de finançament alternativa o complementària a la tradicional? Hi ha un seguit d’aspectes conjunturals que fan pensar que es tracta de quelcom complementari: ofereix major rendibilitat, sobretot en aquests moments; la tramitació és més àgil, els costos de transacció es presenten més assequibles i la forma de gestionar el projecte i la seva envergadura permeten afinar molt més sobre la personalitat i la capacitat de l’inversor. Aquests elements poden ser replicats fàcilment pel sistema financer tradicional. De fet, la banca online, la mòbil i els esforços de les entitats financeres per ampliar la relació virtual amb els seus clients van per aquest camí.
El 'crowdfunding', en fi, és fill dels temps i encaixa perfectament amb la innovació disruptiva i amb l'esperit empresarial en l'era de la digitalització
Però aquests factors no són ni de lluny els determinants de l’èxit d’aquesta fórmula internàutica de finançament, si no fos perquè n’hi ha moltes altres que lliguem amb la nova economia. Per exemple, els tipus de propostes que arriben a les plataformes són de quantitats modestes que encaixen perfectament amb les pimes i també amb les startups -abans, enmig o després de les rondes d’inversió-; aquest microfinançament és adient perquè els diners flueixen més barroerament a aquests dos actors bàsics de l'economia i el crowdlending s’adreça especialment a ells. El client de la plataforma és l’inversor, per la qual cosa els seus responsables han de seleccionar projectes d’alt valor afegit, i no a l’inrevés, on tot el poder s’acomoda del costat del prestador. El fet que siguin nombrosos els inversors que participen en el finançament d’un únic projecte diversifica el risc i evita la dependència d’un únic i omnipotent prestador. El crowdfunding, en fi, és fill dels temps i encaixa perfectament amb la innovació disruptiva i amb l’esperit empresarial en l’era de la digitalització. En això rau la seva força.
A la intermediació del diner li està passant el mateix que a la resta dels productes i serveis. Primer, s’obre pas l'economia col·laborativa, esperonada pels valors socials. Els consumidors volen participar i intervenir cada cop més activament en la gestió dels processos del servei. Més encara en el sector financer que s’ha mostrat opac, llunyà, envoltat de misteri i amb l’efecte halo d’estar per damunt del bé i del mal. En aquest sentit, els estalvis particulars o de les empreses s’adrecen directament, sense intermediaris que penalitzin o estrictes codis aliens, allà on hi ha una oportunitat d’inversió. I segon, els nous estris digitals faciliten la dilució de les figures de la intermediació, conduint cap a una nova desintermediació o reintermediació. La banca treballa en aquesta línia mentre cerca satel·litzar les plataformes, suplantar-les, substituir-les, absorbir-les, creant eines semblants que compleixen les mateixes funcions, intentant sintonitzar amb l’esperit dels actors de la nova economia.
La pregunta del milió és què passa si un projecte fa fallida. La resposta és ben fàcil. Com en qualsevol situació semblant en la vida o en el finançament tradicional, fracassa el receptor en no sortir-se’n amb l'operació, es volatilitzen els recursos esmerçats i cadascun dels inversors perd els quartos que ha ficat; per no ser mal de molts, conhort de bojos, no és menys amarg també en aquest cas.