Més enllà de les restriccions de la pandèmia podem intuir uns nous roaring twenties. Les vendes i l’assistència als escassos espectacles presencials que han anat arribant amb l’obertura del món cultural fan pensar que l’any de pandèmia ha afegit un enorme valor a les experiències artístiques. Tot i l’evolució de formats com el streaming i d’altres opcions de consum cultural digital, la demanda d’esdeveniments presencials suggereix que l’adaptació als entorns digitals de la creació cultural no transitarà, o no principalment, per un trasllat directe dels formats tradicionals al digital. Sobre aquesta translació i els ponts que s’hi han de construir s’ha parlat a la conferència Hac Te, el hub d’arts, ciència i tecnologia de Barcelona de la mà de Barcelona Tech City.
El retorn, segons augura Miguel Valls, de Barcelona Tech City, no serà, però, a la normalitat. O no, com a mínim, a la mateixa realitat de consum cultural que hi havia a principis de 2020. "Viurem uns nous feliços anys 20, la gent té ganes de sortir i recuperar la seva activitat, però aquesta recuperació ha estat diferent". Amb tots els grans problemes que ha generat la pandèmia pel sector cultural, Valls considera que també ha accelerat una revolució necessària. «El món passa per una revolució digital – assevera – i qui no pasi per aquest procés està condemnat a desaparéixer».
"Portàvem 20 anys de segle XXI, però seguíem vivint com en el XX". El director del Festival Cruïlla, Jordi Herreruela, és conscient de la gran rellevància que manté la part experiencial de la cultura presencial. L’adaptació, però, és necessària, i no passa tant per equilibrar físic i en línia com per portar allò que és essencial de tots dos models cap a un projecte compartit. "Aquells que creen i treballen en línia han d’ampliar la seva activitat cap al mitjà físic – creu Herreruela – mentre que els que sempre ens hem mogut offline hem de fer servir totes les eines digitals per millorar les experiències que oferim".
Herreruela: "La gent ja no vol veure David Bowie: vol ser David Bowie"
L’adaptació als entorns digitals no serà, doncs, qüestió de traslladar formats antics a mitjans nous. Per la directora de cultura digital de l’Institut Català d’Empreses Culturals, Marisol López, la clau està en la traducció. López lamenta, en aquest sentit, que els entorns digitals i la creació artística no parlin encara el mateix idioma. "Hem de treballar molt millor els llenguatges de les emissions en línia". Les propostes formals, estètiques, del consum cultural, han d’adaptar-se a les múltiples possibilitats, gairebé infinites, dels ecosistemes digitals. "Quan consumeix un concert per internet – afirma Herreruela – la gent ja no vol veure David Bowie: vol ser David Bowie". Per adaptar aquests formats, López defensa la necessitat de "cosir enmig de la gent de l’art i la de la tecnologia". I, si es fan bé aquestes costures, la cultura té també potencial pedagògic per fer arribar la tecnologia al públic en general. "Quan parles de temes emotius, experiencials, com l’art i la cultura, arribes molt més" a qui t’escolta, defensa la directora de Cultura Digital.
Una revolució forçada però lenta
El director del Centre d’Arts Digitals de Barcelona (IDEAL) qüestiona, en part, aquesta revolució que se suposa que la pandèmia ha accelerat. "Hem après coses, algunes útils i altres inútils, però no podem endolcir aquest procés: ha estat un desastre". Sellas dubta que els processos digitals engegats en els darrers anys i que han estat tan visibles en pandèmia suposin un canvi disruptiu. "Parlem de metaversos, de revolucions, però jo el que veig són píxels com pomes". Poques institucions catalanes han apostat, lamenta Sellas, per la cultura digital com a conjunció de tecnologia puntera i creació artística. Només IDEAL, de fet, té un equip de realitat virtual per al consum audiovisual estable.
"L’avenç tecnológic em sembla rupestre", defensa el director del Centre d’Arts Digitals. L’adaptació cultural encara no està on hauria d’estar, però cap avenç tecnològic a l’abast de les indústries culturals, pensa Sellas, suposa cap mena de nou paradigma. La seva proposta passa, de fet, per mirar enrere. "2020 havia de ser un any històric pel que fa a facturació, a vendes, a participació cultural". Per mirar dècades endavant s’ha de tornar, defensa, a les possibilitats culturals que va denegar la pandèmia.
Creació contra algoritmes
L’entrada dels operadors tecnològics en l’oferta de continguts culturals, que ara ja forma part del dia a dia de les formes de consum populars, generen una tensió entre accessibilitat i homogeneïtzació. Per una banda, Valls parla de la gran "democratització" pel que fa a l’accés de la cultura que ofereix una revolució digital com la que, defensa, està en curs. Per altra, com lamenta Jordi Sellas, "Els nostres referents visuals, estètics, musicals, vénen gairebé tots de l’espai anglosaxó", l’espai de les grans operadores i tecnològiques que ara ocupen un lloc central en la creació de continguts.
Sellas: "Barcelona té espai per reivindicar-se, però no ho farà semblant-se a altres ciutats"
El perill, doncs, està en la renúncia a les identitats culturals en la recerca d’una digitalització que ho torni tot homogeni. Barcelona és, a més, una ciutat amb un potencial enorme pel que fa a identitat cultural, però prou petita com per perdre-la si no se’n té cura. En paraules de l’editor Oscar Asensio, de Blishers, "Barcelona té una idiosincràsia molt pròpia, i qualsevol projecte que surti d’aquí ha de partir d’aquesta visió, cultura i manera de fer". La defensa de les identitats locals no estarà, preveu Sellas, renyida amb bones apostes de mercat. "Serà bo comercialment començar a reivindicar-nos, diferenciar-nos. Barcelona té un espai per reivindicar-se, però no ho farà semblant-se a una altra ciutat". El director d'IDEAL és, de fet, molt clar: No serà econòmicament rendible esdevenir una franquícia.
Marisol López és, però, crítica amb certa manera de fer integrada al món cultural barceloní. "La ciutat té molt de potencial, però es pot veure més en les empreses que hi aterren que en la producció local". La directora de Cultura Digital de l’ICEC lamenta, de fet, Barcelona és una gran productora de talent, però no es pot permetre adormir-se en celebracions. "La tendència a pensar que som molt bons ens deixa – opina López – ensopits".