Carrión: "Les llibreries han de reaccionar contra Amazon!"

L'escriptor i professor de la UPF defensa que "tots som cíborgs, però no robots"

Jorge Carrión es escritor, doctor en Humanidades y director del máster en creación literaria. | Àngel Bravo Jorge Carrión es escritor, doctor en Humanidades y director del máster en creación literaria. | Àngel Bravo

Jorge Carrión (Tarragona, 1976) és escriptor, doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i director del Màster en Creació Literària. Després de viure i viatjar per mig món, va tornar a Barcelona per recórrer els seus passatges entre llibres i ajudar a (de)construir el relat i la marca de la ciutat. Ha publicat diferents assajos i llibres sobre viatges i sèries. La seva última obra és Contra Amazon (Galàxia Gutenberg, 2019) que és un manifest en defensa de les llibreries, les biblioteques i la lectura. Per almenys set motius capitals. "La multinacional logística que dirigeix Jeff Bezos s'ha convertit en la marca més icònica i més eloqüent, la que ha alterat- i sovint ha violentat- amb més força les relacions tradicionals entre els lectors i els llibres. És un monstre tentacular que no para d'innovar ni de créixer", alerta a la seva nota d'autor. VIA Empresa l'entrevista poc abans de debatre amb el professor Albert Garcia Pujadas en una sessió organitzada per Alumni BSM de la UPF. Per llegir, pensar i reaccionar!

Per què contra Amazon?

Fa tres anys, vaig pensar que l'expansió d'Amazon a Espanya reclamava una resposta poètica més que una recerca periodística o un assaig erudit. Donada la tradició de les avantguardes i el surrealisme vaig creure important alertar sobre algunes característiques denunciables de la relació d'Amazon amb els llibres. I és que la gent ho estava acceptant sense cap mena de reflexió crítica. Vaig escriure el manifest amb la complicitat d'Ángel Fernández de Jot Down, tot i que molts dels seus lectors compren a Amazon i tenen tota una comunitat a favor d'Internet i les seves lògiques. Es va convertir en un pamflet que es va publicar a Canadà on va tenir molta repercussió, així com a la plataforma Literary Hub d'Estats Units o Brasil, França... S'entenia com una espècie de crit o queixa i ho vam articular en forma de llibre. És una defensa de la lectura crítica, del llibre en paper i del món físic davant del nou context on sembla que la digitalització i la compra per Internet són imparables.

"No vull que m'espiïn mentre llegeixo"

Quines són les set raons capitals del manifest?

Perquè no vull ser còmplice d'una expropiació simbòlica, perquè tots som cíborgs però no robots i la forma de relació que proposa Amazon no és l'òptima, perquè rebutjo la hipocresia i no vull ser còmplice de la neofilia on tot allò nou és bo, perquè no vull ser còmplice del neoimperi, perquè no vull que m'espiïn mentre llegeixo, perquè defenso la lentitud accelerada, la relativa proximitat i perquè no sóc ingenu.

És la revolució de les llibreries i les biblioteques?

No em considero un activista, ni molt menys un revolucionari. Mai demanaria fer boicot contra res i tampoc contra Amazon. És el moment de pensar quin món volem i quina és la nostra relació amb interfícies i màquines. Probablement, no voldràs que els teus fills i néts només llegeixin la pantalla, voldràs que coneguin les biblioteques i les llibreries.

Jorge Carrión

Fotografia d'Àngel Bravo

Com?

Si vols que existeixin les llibreries compra a les llibreries, de la mateixa manera que ja ens estem acostumant a reciclar i a prescindir de les bosses de plàstic. Estem atrapats dins el món Amazon i està bé pensar quin tipus de relació tenim amb aquest món i prendre ara les nostres decisions. El nou model econòmic ha arribat sense manual d'instruccions i assumim comportaments col·lectius com a bons sense qüestionar-los.

Està en risc el negoci de llibreries o biblioteques?

El model de llibreria o biblioteca és donar calidesa, deixar que la gent consulti gratis els llibres, oferir activitats, presentacions i tallers o oferir una conversa, un vi o un cafè... I fins i tot, donar la possibilitat de conèixer a algú, ja sigui amistat o amor en potència. No em sembla que el model sigui dolent perquè tampoc em sembla que el model d'Amazon sigui bo o millor. Què t'ofereix Amazon? Velocitat, immediatesa i una oferta brutal de coses que probablement no necessites. Són dos models de negoci igualment vàlids. Per culpa de la mimesis de comportaments socials vam començar a comprar amb el clic i vam creure que era una oferta, quan en realitat és un truc d'il·lusionisme. Les llibreries han de reaccionar contra Amazon!

"Llibreries i biblioteques han de reivindicar la seva condició de nucli emocional i antídot contra la solitud"

De nou: Com?

Hi ha moltes estratègies, però la més important és reivindicar la seva condició de nucli emocional i antídot contra la solitud. Han de vincular-se amb els carrers i els barris i la idea que compartir espai és important. Que la gent et saludi pel teu nom, que hi hagi unes xarxes de solidaritat, suport, consell i recomanació. Si no ho defensem, llavors és quan arriba la solitud convertida ja en epidèmia, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Has d'imaginar-te si d'aquí a uns anys, els teus fills o néts sabran què és una llibreria i has de pensar com vols que sigui la teva vellesa. Relacionar-te només a través d'Internet, Tinder o Facebook, no quedar per fer cafès, no anar a la llibreria del teu barri, no jugar a escacs o la petanca o no quedar amb els amics del barri suposarà solitud... És per egoisme que has de plantejar-te per què fas el que fas.

El sentiment de comunitat com a antídot per no abaixar la persiana de les llibreries?

Les llibreries han de tenir suport econòmic. Has d'entendre que si vols que es facin activitats, fullejar llibres i t'agrada que això sigui al teu barri... Has de col·laborar econòmicament, no tant amb quotes com si fos una ONG sinó amb compres. Si vas a tres presentacions de llibres, gaudeixes i t'agrada escoltar a aquest presentador o llibreter però no compres cap llibre estàs contribuint a què l'activitat no sigui viable. Cal pensar-ho en termes d'inversió econòmica. Si no compres llibres de forma regular poses en perill la viabilitat d'aquest negoci a curt i mig termini.

Quin paper juguen les noves tecnologies?

Les xarxes socials i les pàgines web són molt importants per gestionar la comunitat. És cert que és fonamental que en una llibreria del segle XXI es doni un bon servei que sigui estimulant tant per la forma intel·lectual com emocional. Cal acompanyar aquesta dinàmica anunciant activitats i promovent esdeveniments festius a les xarxes socials. Les llibreries han d'organitzar festes que és una cosa que no es pot fer en una pantalla.

Jorge Carrión Víctor Costa

Fotografia d'Àngel Bravo

Llegir com a plaer i no com a obligació.

Llegir és un plaer com veure sèries, jugar a videojocs o fer esport. Les xarxes socials poden comunicar aquest missatge i les llibreries han de tenir una narrativa positiva vinculada a l'hedonisme i la formació. La lectura és plaer i riquesa intel·lectual i les millors llibreries ho estan utilitzant per comunicar-se amb els seus lectors. La comunicació era només física fins a finals del segle XX i ara, pots rebre whatsapps que t'informen d'un llibre interessant, dialogar directament amb el teu llibreter per messenger o comentar el club de lectura al mur de Facebook. L'important és que la conversa no suplanti el moment de lectura. Estem en un moment meravellós amb moltes opcions de consum cultural.

Com es pot innovar amb la lectura?

Contra Amazon publico dues cròniques de viatge a Àsia sobre Seul i Tòquio, i faig una menció a Pequín. A Tòquio hi ha una certa decadència, la cultura és molt rica i sofisticada i les llibreries intenten revitalitzar i modernitzar aquesta tradició amb projectes molt eloqüents com la primera llibreria del món on es paga per anar a treballar. Una barreja de llibreria i coworking. O una llibreria que lloga prestatgeries per mesos a llibreters aficionats, artesans de paper... És una espècie de metallibreria on conviuen diversos petits projectes de llibreries de Japó.

"A Barcelona li falta un programa polític seriós de suport a les llibreries"

L'administració dóna suport a la cultura?

A Xina i Seul hi ha una aposta molt forta del govern per les llibreries i les biblioteques relacionades amb l'economia emergent i el neoimperi. De fet, els constructors de Xina deixen locals gratis perquè s'obrin llibreries i augmenti el prestigi del barri. Seul és un país molt ric ara però molt pobre fa poc, amb poc nivell de lectura i molt mòbil i per això estan estimulant el nivell de consum de llibres. A Tòquio o Seul trobem punts claus sobre com estimular la lectura amb creativitat i buscant noves fórmules. A Tòquio hi ha una biblioteca de literatura infantil pensada per què pares i fills vagin plegats a conèixer llibres il·lustrats. Hi ha una política clara del govern central que considera que és una prioritat estimular les llibreries i biblioteques per prestigi i força econòmica i simbòlica. Se li diu soft power i aquí ho trobo a faltar.

Què falta a Barcelona?

A Barcelona falta una gran biblioteca central i espero que el projecte que està en marxa es converteixi en realitat. Hi ha una extraordinària xarxa de llibreries als districtes però també falta producció i un programa polític seriós de suport a les llibreries. Fa poc vaig estar a la llibreria Eugenio Trias de Madrid que té bebeteca. Una zona per a lectors de 0 a 2 anys amb acompanyant. És molt important que hi hagi una aposta clara per introduir la lectura als nens des de petits.

Jorge Carrión Contra Amazon

Fotografia d'Àngel Bravo

El llibre en paper té data de caducitat?

Segurament sí perquè la van tenir fins i tot, els dinosaures. Tot s'acaba i no passa res. Ara bé, no és una data tan propera com ens van fer creure els profetes subvencionats per Amazon i Apple. Encara no s'ha inventat, però quan hi hagi una nova tecnologia que sigui millor que el llibre només llavors recularà el paper. Falten algunes dècades perquè això passi.

"Els joves prefereixen llegir en paper", assegurava Núria Cabutí en una entrevista a VIA Empresa.

Hi ha un diàleg paper pantalla que progatonizarà el segle XXI i és paral·lel al del món físic i virtual. No crec que hi hagi una suplantació sinó una convivència. Tenim molt temps per consumir cultura i no volem avorrir-nos amb un únic tipus de consum. Un lector jove no es caracteritza per sentir plaer per llegir en una pantalla sinó per la capacitat d'adaptació molt ràpida tant en suport com experiències diferents. De la immersió i la realitat virtual a la novel·la gràfica en paper, de practicar esport a escoltar audiollibres o podcasts. Són transmèdies i estan en canvi constant, sense un consum únic d'un únic objecte cultural i en un únic suport.

"La data de caducitat del paper no és tan propera com ens van fer creure els profetes d'Amazon i Apple"

Els profetes d'Amazon i Apple com a concepte em recorda a "l'oligarca camuflat" de l'economista Alfons Durán-Pich.

Hi ha una espècie de consciència progressiva pel fet d'haver alimentat al monstre. Durant l'última dècada tothom es va confabular per donar-los suport d'una forma irreflexiva i asburda pujant fotos gratis i regalant dades d'una manera compulsiva. Ara, ens hem adonat què passa amb aquestes dades i prenem consciència de quin és el perill. Es parla de fragmentar, de megacorporacions, del perill del monopoli i de persones extremadament riques i influents fora de control.

El llibre Contra Amazon també es ven a Amazon.

Estic molt content que el llibre es vengui a Amazon perquè la gent d'Amazon pot deixar de comprar gràcies al meu llibre. Així es pot hackejar el sistema, des de dins. D'altra banda, em sorprèn que sigui tan comentat perquè a ningú li semblaria tan estrany que un llibre titulat Contra les llibreries es vengués també a una llibreria. El llibre Contra els periodistes de Karl Kraus es ven a les llibreries de periodisme. Algun tipus de sospita ha d'haver-hi sobre Amazon si ens sorprèn tant que vengui d'una forma democràtica i normal el meu llibre.

VEMP 1

Fotografia d'Àngel Bravo

Quina és la llibreria o la biblioteca més fascinant del món?

Moltes. La majoria apareixen dins el meu llibre Librerías i a Contra Amazon hi ha una llibreria que es diu The English Bookshop que està a Uppsala (Suècia) just davant d'una biblioteca. El diàleg biblioteca - llibreria és fonamental en la creació de lectors. És una llibreria molt normal, bonica, pintoresca i fotogènica. Normal, però amb una energia humana impressionant. No paren de generar activitats, organitzar concerts, obres de teatre, presentacions o festivals. Els clients estan molt involucrats i feliços de pertànyer a un projecte col·lectiu. Un sentiment de pertinença a alguna cosa molt més gran que tu mateix. Això no ho han pogut aconseguir les xarxes socials o Internet, amb Wikipedia com a excepció per la seva gran quantitat de projectes online amb esperit humanista.

Falta pensament crític a l'hora de llegir?

Hi ha moltes formes de lectura. L'evasió, la curiositat o el plaer també són formes o raons vàlides. Però a mi m'interessa sobretot la lectura amb esperit crític. I crec que s'ha de treballar a les aules. Sobretot per enfrontar-nos a un món en què la veritat té per desgràcia cada vegada menys valor.

"La veritat té per desgràcia cada vegada menys valor"

Quin és la millor recepta per a un bon escriptor?

També hi ha molts tipus d'escriptor. Ara que ja he publicat diversos llibres començo a entendre quin sóc jo. Què tenen en comú projectes tan diferents com el llibre sobre sèries Teleshakespeare o la novel·la Los muertos o l'assaig Librerías? Hi barrejo narració amb reflexió, les històries amb les dades; i que sempre acabo pensant en el present. Suposo que sóc un d'aquests escriptors que, en la tradició de Walter Benjamin o de Susan Sontag, va desenvolupar un radar o una antena o un sismògraf per radiografiar les mutacions del seu moment històric. Potser.

Més informació
Cabutí: "Els joves prefereixen llegir en paper"
Amazon ven la seva planta del Prat de Llobregat (s'hi queda de lloguer)
Amazon obre un nou centre a Barberà del Vallès amb 230 nous llocs de feina
La marca Barcelona, en procés
Avui et destaquem
El més llegit