Lleida és coneguda per la producció de fruita o de porcí. Però dins del mateix àmbit ramader, hi ha terrenys on també pot presumir de ser una autèntica potència. A la demarcació es crien, sacrifiquen i comercialitzen gairebé el 100% de les guatlles de Catalunya. En el cas de les perdius i els picantons, el percentatge se situa entre el 85 i el 90%. Més enllà d’alguns gegants del sector, com la Corporació Alimentària de Guissona (CAG) o Vall Companys, en aquest camp, les vendes les aporta Codornices Urgell (Urgasa), una empresa familiar de Juneda (Les Garrigues), que domina el mercat.
A les comarques lleidatanes, es comercialitzen anualment 30 milions d’unitats, que es destinen majoritàriament a l’exportació, especialment a França
D’Urgasa surten gairebé la totalitat dels 30 milions anuals de guatlles que Lleida posa al mercat. El president de la Federació Avícola de Catalunya (FAC), Joan Anton Rafecas, recorda que Urgasa s’ha fet gran adquirint altres companyies. “El consum intern de guatlles a Catalunya i a l’Estat espanyol no és suficient per cobrir l’oferta, el que provoca que l’exportació, especialment a França, sigui una de les sortides a la producció”.
Una nova tendència de consum
Tot i que Catalunya no és un lloc on el consum de guatlles estigui molt estès, Rafecas desvela que el producte està adquirint protagonisme en un entorn on els ciutadans es preocupen per l’origen i les formes de producció dels aliments que ingereixen. “Igual que passa amb els ous de les gallines, els sistemes de criança d’animals a l’aire lliure o amb pinso ecològic ha conformat una nova quota de mercat, que s’anirà posicionant i establint”.
La granja d'Urgasa a Juneda | Cedida
La guatlla, igual que la resta de carns d’aviram que s’elaboren a Catalunya, està tenint un repunt del consum. De fet, la catalana és la primera Comunitat Autònoma en producció, acumulant el 25% del total. De la mateixa manera, Catalunya és la quarta en l’àmbit estatal en la comercialització d’ous. Aquestes dades facilitades per la FAC constaten la fortalesa de l’avicultura, que genera el 15% de la renda agrària. De les 5.000 granges de pollastres censades a Catalunya, un 45% es troben a la demarcació de Lleida.
L’ecologia, la porta d’entrada
“A través dels sistemes de producció ecològica, molts joves estan entrant al món de l’avicultura i dels ous”, comenta Rafecas. Fins i tot les grans empreses distribuïdores ja aposten per aquest nou model, en el qual els ous que es venen procedeixen de gallines criades a l’aire lliure o els pollastres són camperols. El president de la Federació Avícola confia a què aquest nou escenari, que va acompanyat d’una reducció de l’ús d’antibiòtics per part dels ramaders del 71% en els darrers quatre anys i de la millora de les instal·lacions, es consolidi al mercat. “És una demanda dels consumidors i de la distribució, però hem de veure com evolucionen les vendes amb productes que encareixen considerablement el preu final”.
Rafecas: “A través dels sistemes de producció ecològica, molts joves estan entrant al món de l’avicultura i dels ous”
Ara, l’última paraula la tenen els consumidors. Les noves formes de criança i els nous formats que comercialitzaran les botigues i grans superfícies amb productes elaborats pel sector avícola faran que el preu del pollastre pugui passar dels dos als set o vuit euros per quilo. Sembla que la imatge de tenir animals com les gallines engabiades amb sistemes de producció extensius ja és cosa del passat. L’engreix es realitza durant un període llarg de temps i amb pinso ecològic, moltes vegades amb un cicle complet a la granja. De moment, aquest mètode suposa un 10% de les vendes totals. L’objectiu, segons indica Rafecas, és arribar al 50% en pocs anys.
Lleida és la demarcació on es crien, sacrifiquen i comercialitzen gairebé el 100% de les guatlles de Catalunya | Cedida
Un paper important en aquest nou paradigma el juga la sanitat. A Reus, es troba el Centre de Sanitat Avícola de Catalunya (Cesac). El laboratori, de gran prestigi a l’Estat espanyol i de referència en l’àmbit europeu, és l’encarregat de realitzar controls exhaustius del benestar dels animals i de les seves condicions ambientals. El maneig, la il·luminació, la ventilació i la il·luminació són altres dels aspectes que es revisen. Tots els esforços se centren a garantir que la carn de pollastre, de guatlla o de perdiu que arriba al consumidor compleixi amb les exigències ambientals i productives que aquest demanda.