Loretta Napoleoni (Roma, 1955) és economista, escriptora, periodista i analista política experta en el finançament del terrorisme. Napoleoni visita Barcelona per participar en el 30 aniversari de Barcelona Activa en les jornades de reflexió sobre les transformacions socials que impacten en l'economia, el món del treball i que afecten la ciutadania. "Vinc a Barcelona a parlar sobre la III Guerra Mundial, sobre la globalització, i em sembla que arribo en un moment fascinant, perquè aquí tenim un exemple molt interessant de per què la globalització no funciona", afirma l'experta.
Com hem arribat fins aquí?
En els darrers deu anys i després de la publicació del meu llibre La economia canalla, la conclusió que trec és que en realitat el país que més ha guanyat en aquest procés és la Xina. Ells són els vencedors de la globalització i Occident en general, que l'hem creat, hem perdut. Perquè el problema no és d'economia, és polític. L'estructura de l'Estat-nació no funciona i aquí tenim l'exemple: Espanya com a Estat-nació funcionava fa vint o trenta anys, però ara no. I la prova és què passa a Catalunya per raons polítiques, però també econòmiques.
Com funciona això?
L'economia exporta producció d'Europa a la Xina, deslocalització, i ha transformat una economia real en una economia financera. Aquí, però, hi ha un reducte de producció i l'Estat-nació vol treure recursos de Catalunya o la Llombardia, per posar un altre exemple. I tens el conflicte servit, a petita escala, però en realitat és un conflicte global d'Occident.
"És el primer cop que veiem que tot i el progrés les desigualtats romanen i, a més, en una societat postindustrial"
Això és el que vostè anomena La economia canalla?
És un fenomen que no és nou, és un fenomen que veiem cada cop que hi ha un canvi radical com per exemple la Revolució Industrial. Aquesta va ser una època d'economia canalla i és quan l'economia va més de pressa que la política. Llavors es produeix un desfasament, un desequilibri entre les dues i es dispara la desigualtat. D'aquesta manera actualment hi ha un petit grup d'homes al món que té més diners la meitat dels més pobres. Al llarg termini, però, sempre vèiem un progrés de la majoria de la gent i ho veiem ara a la Xina, on hi ha desigualtats, sí, però també hi ha població que prospera i ara són classe mitjana. En canvi a occident no. És el primer cop que veiem que les desigualtats romanen i, a més, en una societat postindustrial.
Vostè és coneguda per haver mesurat l'Economia del Terror.
Ho vaig calcular després del 2001 i crec que avui dia és més gran que llavors, quan rondava el 3% de l'economia mundial. Això engloba economia il·legal, crim organitzat, drogues, prostitució, etc. Crec que ara abraça entre el 5% i el 6% del PIB mundial. Parlem d'una xifra molt alta que en realitat és un sistema econòmic utilitzat pel terrorisme, com per exemple a Síria, on grups controlen territoris i la seva població. L'Estat Islàmic té una organització similar a la dels Estats d'occident, amb impostos per recaptar diners, estructures de justícia, etc.
"Actualment l'economia del terror abraça entre un 5% i un 6% del PIB mundial"
Com s'organitza el terrorisme?
El terrorisme s'organitza com una empresa o com un Estat. No hi ha diferències, el sistema econòmic és el mateix i paral·lel a l'oficial.
I el terrorisme ha evolucionat també com l'economia?
Sí. L'economia del terrorisme ha evolucionat com la nostra economia. Després de la Segona Guerra Mundial, durant la Guerra Freda, apareixen grups que lluitaven pels soviètics o pels americans finançats per aquells Estats. Més tard, en un altre àmbit, trobem ETA o l'IRA, que eren terrorismes nacionalistes. Aquí veiem la privatització del terrorisme. Són organitzacions que fan activitats per finançar-se, legals i il·legals. L'última etapa és la globalització.
Em pot posar algun exemple d'estratègia de finançament?
Al nord d'Irlanda, l'IRA controlava tots els serveis de transports. El servei de taxis pagava impostos als terroristes. O també hi havia infiltrats en organitzacions de caritat i al final s'estava finançant activitats terroristes. Per no parlar de l'impost revolucionari.
Loretta Napoleoni durant un moment de l'entrevista | Àngel Bravo
Es finançava igual ETA o l'IRA que l'Estat Islàmic?
No, l'Estat Islàmic és una altra història. ETA cobrava l'impost revolucionari, sí, però no controlava el territori com ho fa el Daeix. És una pràctica que també feia la Màfia: si no vols que et destrossem la botiga, paga. En el cas de l'Estat Islàmic, la gent pagava l'impost que anava a cobrir necessitats d'una administració com escoles o mercats. En aquest cas sí que es pot parlar d'impost. La paraula impost revolucionari en realitat és extorsió.
Creu que l'economia del terror es pot combatre o s'ha de conviure amb ella?
Crec que no es pot eliminar l'economia del terror si no s'elimina el terror. En aquest sentit el cas d'ETA és molt interessant: va ser una economia predadora que va fer que molts industrials marxessin del País Basc. Al final la solució va venir per la negociació. Igual que amb la Màfia o l'IRA. L'economia del terror no es pot eliminar, s'hi ha de negociar.
"L'economia del terror ha evolucionat com l'economia oficial: primer era estatal, després va venir la privatització i finalment la globalització"
En l'última etapa llavors tenim la globalització de l'economia del terror. Ho hem vist aquest estiu a Barcelona.
S'ha atacat Barcelona no com a objectiu específic, sinó perquè hi ha una massa crítica de població musulmana -que viuen i treballen aquí- i on s'ha pogut reclutar. Aquí va ser més fàcil trobar candidats per atacar que no pas a Galícia.
L'economia del terror, l'Estat Islàmic, té departament de recursos humans?
No crec que fos l'Estat Islàmic, és més aviat un moviment natural. El que passa a Europa és un fenomen europeu. Hi ha una part de la població que vol ser part del fenomen global i no pot o no la deixen o no ho aconsegueixen. I per això és més perillós. Si l'Estat Islàmic fos una organització centralitzada com Al Qadea, si es desarticula, s'atura. Però en realitat no és així.
Com ens salvem?
La solució és la negociació i la integració. Per descomptat que hi ha racisme i per descomptat que hi ha barreres culturals o religioses, però no crec que els Estats europeus no vulguin integrar aquesta població. És un procés de llarg termini i calen polítiques amb perspectiva. Però no crec que els Governs tinguin ara els diners ni les ganes. Per a ells integrar els immigrants no és el problema més important, però en realitat, sí que ho és.