La indústria del metall representa més del 10% de l'economia catalana amb més de 44.000 milions d'euros i gairebé 170.000 llocs de treball. Un sector de primer ordre però que sovint ha estat oblidat per les administracions i per la societat. La marxa de Nissan i la caiguda dràstica del turisme ha posat en relleu la necessitat de reindustrialitzar el país i fer una aposta clara pel sector industrial, on el metall té un pes molt rellevant.
"Quan hi ha una crisi com aquesta i veus en sectors com el turisme o l'hostaleria, t'adones que la indústria aguanta una mica millor", destaca Carlos Garriga, president de la Federació Empresarial del Metall. Una realitat que es constata en la percepció de la societat: "La gent s'ha adonat que no només es pot viure del turisme. Fora de Barcelona hem de pensar en altres coses si volem ser un país pròsper i tenir la gent ocupada i ben retribuïda".
Garriga: "Quan hi ha una crisi com aquesta i veus com van sectors com el turisme o l'hostaleria, t'adones que la indústria aguanta una mica millor"
Un salari mínim de 1.550 euros
Més enllà de suportar millor les crisis econòmiques, el sector industrial en general i el del metall en particular també generen una ocupació de més qualitat que bona part de les empreses dedicades al sector serveis o turisme. "A la indústria oferim uns salaris i una estabilitat laboral que altres sectors no tenen", destaca el president de la Federació Empresarial del Metall.
Com a exemple, la categoria més baixa en el conveni del metall de Barcelona estableix un salari mínim de 1.550 euros bruts amb catorze pagues, mentre que el salari mínim a l'Estat està fixat en els 1.050.
El Vallès, capital industrial
I si hi ha una àrea capdavantera més enllà de la capital, és el Vallès. "És un dels pols industrials més importants del sud d'Europa, tot i que sovint és desconegut", assenyala Garriga. La regió concentra el 41% de tota l'ocupació industrial del sector del metall a Catalunya, amb una facturació anual de 12.000 milions d'euros i gairebé 70.000 treballadors. Unes dades que posen en relleu la importància d'aquesta indústria.
Tot plegat, explica Garriga, és gràcies a la tradició industrial de la regió, que ja ve de la revolució industrial i de la importància del sector tèxtil, que a municipis com Terrassa i Sabadell tenien una gran força. "El sector del metall neix una mica a l'ombra del tèxtil. Moltes empreses metal·lúrgiques van començar fent màquines per les indústries tèxtils i encarregant-se del manteniment", afegeix.
"Tot i que quan es parla d'indústria molta gent té Seat o Roca al cap, el 90% de les empreses del sector del metall del Vallès tenen menys de 10 treballadors
Tot i que quan es parla d'indústria molta gent té al cap gegants com Seat o Roca, el 90% de les empreses del sector del metall del Vallès tenen menys de 10 treballadors. Això crea un ecosistema que es retroalimenta: "El teixit de petita empresa és molt competitiu i fa del Vallès una regió molt atractiva per inversions d'empreses més grans. HP o automoció necessita empreses que la puguin proveir de materials o serveis".
Pioners en exportació
El sector del metall representa el 42% de les exportacions a tot l'Estat espanyol, una dada més que evidencia la gran importància per l'economia. "Històricament hi ha un costum a Catalunya de sortir a vendre a l'exterior. Fa molts anys el tèxtil ja sortia a vendre al món i després el metall", destaca Carlos Garriga.
A més, el fet de comptar amb multinacionals punteres és també una gran oportunitat: "Per a moltes empreses, començar a treballar per a una multinacional suposa una palanca per sortir a fora i expandir-te. Per això les implantacions de les multinacionals són tan importants".
Indústria oblidada
Tot i això, la indústria és un sector que ha quedat relegat els últims anys, veient-se eclipsat per una aposta pràcticament exclusiva pels serveis i pel turisme. "La indústria ha sigut la gran oblidada de les polítiques econòmiques dels últims anys, en un entorn en el qual s'ha fomentat una economia basada en els serveis", sentencia la FEM.
Garriga: "En els llibres escolars, la indústria es representa com una fàbrica que treu fum i contamina. Els empresaris i industrials han sigut els dolents de la pel·lícula. Hem tingut mala fama"
En part, es deu a un missatge que ha anat calant en la societat, que Carlos Garriga simbolitza amb aquest exemple: "En els llibres escolars, la indústria es representa com una fàbrica que treu fum i contamina. I els empresaris i industrials han sigut els dolents de la pel·lícula. Hem tingut mala fama". Per això, considera que és necessari "un major reconeixement de la indústria com a valor social".
Missatge clar a l'administració
Des de la Federació Empresarial del Metall envien un missatge contundent a l'administració per tal que la indústria es mantingui i torni a ser el principal motor del país. "Que almenys no posi entrebancs", reclama Garriga. I és que un dels problemes amb què es troben és la inseguretat jurídica provocada per una legislació poc clara i que ha canviat sovint. "Si la llei és grisa, tot acaba al jutjat. És un dels grans problemes que hem tingut i és difícil de solucionar". Això posa barreres per rebre inversions, tant locals com estrangeres.
A més, en la situació actual, reclamen més ajudes directes a les empreses per garantir la seva supervivència.
La xacra de les infraestructures
Una altra qüestió recorrent que afecta la competitivitat de les empreses i redueix l'atractiu per invertir a Catalunya i al Vallès són les infraestructures. Tant les de mobilitat, en què hi ha grans mancances com el corredor mediterrani o connexions per carretera o per tren a la regió vallesana. Com de telecomunicacions: "Hi ha molts polígons on no arriba una fibra òptica i és gravíssim. Les infraestructures són vitals perquè un territori sigui competitiu". "No tenir bones infraestructures és una xacra i un problema seriós. Però sempre anem amb inversions per sota del que està previst i fins i tot aprovat a Madrid", recalca.
Des de la Federació d'Empresaris del Metall també denuncien el mercat energètic espanyol. De fet, les empreses paguen la segona energia més cara d'Europa, només superada per Malta. "Som un país amb costa i sol, que té moltes possibilitats de generar energia de manera barata, però estem pagant moltes coses que no són del cost de l'energia i pífies com el Castor. Els costos pugen perquè l'energia és més cara i el transport s'ha de fer tot per carretera".
L'amenaça contraproduent a Nissan
La decisió de Nissan de tancar les plantes de Catalunya ha evidenciat la importància de la indústria i ha posat en perill uns 20.000 treballs indirectes. Segons dades de la Federació Empresarial del Metall, representa l'1,3% del PIB català.
I Carlos Garriga es mostra molt crític amb com s'ha afrontat el tema des de les administracions: "Dir que li costarà molt car marxar, és un missatge negatiu per futures inversions". "Quan una multinacional inverteix, fa una inversió molt gran però no amb la idea que hi estarà tota la vida. Si marxar és molt car, potser no invertiran", afegeix. Així, el que proposa és que des de les administracions i el sector privat es busquin solucions creatives per aprofitar el potencial dels treballadors, de les instal·lacions i de tot el teixit industrial que hi ha darrere.
"Seria més interessant dir a Nissan que continuï comprant peces a proveïdors catalans, encara que les fàbriques siguin a França", apunta.