En aquests darrers dies hem sabut que el magnat Elon Musk ha aconseguit el seu propòsit de quedar-se amb la totalitat del capital de Twitter, després d'haver-hi posat un peu a començaments d'abril amb la compra del 9% del capital de la societat que explota la popular xarxa social. Després d'amenaçar amb una opa hostil per aconseguir la part de capital que li faltava, el consell d'administració de Twitter va decidir no posar en circulació la píndola del verí (poison pill, clàusula per limitar el nombre de títols que pot posseir un únic accionista) i obrir els braços al nou propietari.
L'operació de compra ha obert un debat sobre la llibertat d'expressió en aquesta xarxa social, que de bon inici ha estat fomentat pel mateix Musk, després d'afirmar que un dels objectius amb l'adquisició de Twitter era potenciar-hi la llibertat d'expressió. Tot això pot donar per a disquisicions molt profundes, però no és pas l'objectiu d'aquest article, perquè els que ens interessa realment és la naturalesa financera de la transacció.
D'Elon Musk sabem que està considerat l'home més ric del món, amb un patrimoni d'uns 256.000 milions de dòlars (cinc vegades la fortuna d'Amancio Ortega, per posar-ho en context)
Tornant a l'oferta de Musk, cal dir que l'import total que desemborsarà ascendeix a 46.500 milions de dòlars, o sigui, que abonarà 54,2 dòlars per acció als actuals propietaris. Per cert, se'n parla molt del nou amo de Twitter, però no gaire dels qui ho eren fins ara, i aquest és el primer lloc on ens aturarem. Com és habitual a la majoria de grans empreses, el màxim accionista de la xarxa social és Vanguard, amb un 10%, una entitat gestora de fons de pensions de caràcter mutual i de qui ja n'hem parlat sovint. Darrere d'ells, trobem el mateix Musk, amb el 9% que va comprar el mes passat. Els següents a la llista són en bona part els sospitosos habituals (Morgan Stanley, State Street, BlackRock i Fidelity) i només una persona física: Jack Dorsey, el fundador de Twitter, que encara retenia una participació del 2,25%, valorada en uns 885 milions de dòlars.
De Musk sabem que està considerat l'home més ric del món, amb un patrimoni d'uns 256.000 milions de dòlars (cinc vegades la fortuna d'Amancio Ortega, per posar-ho en context), i és sobre això què volem parlar. Com s'ha calculat, aquest patrimoni? En general, el gruix de la fortuna dels magnats és el valor de seves les empreses. En el cas de Musk, entre el 55 i el 60% es correspon al valor en borsa de Tesla, la firma de vehicles elèctrics de la que és el màxim accionista amb un 16% del capital. L'empresa de coets SpaceX li aporta un altre 30% de la fortuna. Calcular el valor d'una empresa quan aquesta cotitza en borsa és ben fàcil, només cal multiplicar el nombre d'accions pel valor dels títols, és a dir, per l'últim preu tancat al mercat. Aquesta facilitat en el càlcul és també una feblesa i el que incorpora certa falsedat a les xifres de patrimoni de què parlen els rànquings. M'explico: Elon Musk (i qualsevol de les figures que apareixen a un rànquing de fortunes) té el patrimoni que diuen, però realment no disposa d'aquests diners. No pot anar al banc i fer un reintegrament pel valor de la seva fortuna perquè aquests diners, en certa manera, no existeixen. Perquè el raonament es vegi clar direm que el mètode valora totes les accions de Tesla (o de l'empresa que correspongui) al preu de la darrera transacció i això només és una ficció. Si Musk volgués liquidar el seu patrimoni i vengués de cop totes les accions que posseeix, el preu d'aquestes cauria en picat perquè no existiria prou demanda per absorbir-les i, per tant, mai arribaria a fer realitat la xifra teòrica de patrimoni.
Dels 46.500 milions de dòlars que suposarà la compravenda, 25.500 milions els prestaran un grup de bancs
Si aquest patrimoni té més de teòric que de real, aleshores com es fan aquestes operacions de tants diners, com en el cas de l'abordatge a Twitter? Doncs encara que pugui sorprendre per tractar-se de l'home més ric del món, l'operació en qüestió es farà, en grau considerable, anant al banc i demanant un préstec. En concret, dels 46.500 milions de dòlars que suposarà la compravenda, 25.500 milions els prestaran un grup de bancs; d'aquest import, la meitat li deixaran a Musk amb la garantia de les accions de Tesla i la meitat entrarà com a deute a la mateixa Twitter, que veurà com de cop el seu balanç empitjora de manera considerable. Sembla que els restants 21.000 milions de dòlars els posarà Musk de la seva butxaca, però no és gens clar, encara, d'on sortiran.
Pel que fa a les consideracions purament de negoci de la firma de l'ocellet blau, cal dir que el 2021 va aconseguir una facturació superior als 5.000 milions de dòlars, un 37% més que l'any anterior, dels quals 4.500 milions van procedir de la publicitat que insereixen al TL dels usuaris. Aquesta partida es va incrementar un 40% respecte de 2020. El negoci internacional creix una mica més que el local (37% vs 36%), de manera que totes dues partides ja són a prop de l'empat (2.240 milions de dòlars a l'estranger per 2.840 milions als Estats Units). Malgrat aquests nivells de creixement, el negoci va donar pèrdues de gairebé 500 milions de dòlars, un 10% de la facturació. Val a dir que les pèrdues de l'any anterior havien estat més del doble.
El que queda per davant són un parell de reptes: que l'oferta de Musk sigui massivament acceptada (equival al que aquí es coneix com a Opa d'exclusió, perquè les accions deixaran de cotitzar a borsa) i superi els tràmits reguladors; i comprovar si, un cop el magnat sud-africà se situï al capdavant de la xarxa social es compleixen les promeses de llibertat que aquests dies està pontificant als quatre vents. Ho seguirem atentament.