"A Xinjiang es podria parlar d'etnocidi". La regió més gran de la Xina, al seu confí nord-occidental, limítrof amb Mongòlia, Kazakhstan i Rússia, és un dels punts calents pel que fa a la vigilància mundial de violacions de drets humans, segons afirma el periodista nord-americà Ben Mauk. La regió, històricament poblada per ciutadans xinesos de l'ètnia uigur – majoritàriament musulmana – pateix des de fa una dècada el que el reporter i escriptor descriu com un procés d'homogeneïtzació cultural. "Es pot parlar d'etnocidi – defensa Mauk – perquè hi ha una integració completa de l'ètnia uigur en una cultura central, la han, més enllà de la folklorització d'alguns trets característics". "El govern xinès està tallant les connexions entre la població i el territori", conclou Mauk durant la seva participació al Dia Orwell del CCCB.
A Xianjiang, segons relata el nord-americà, hi ha "dues societats diferents; una sota control totalitari, la uigur, i l'altra, la han, que simplement no ho està". Les investigacions de Mauk apunten cap a tota una maquinària de vigilància, repressió i conversió forçada amb potes diverses i complementàries, des de la vigilància passiva fins a la militarització urbana de les ciutats i pobles de la regió. "En algunes zones de Xianjiang – recorda Mauk – no pots caminar més de 200 metres sense trobar-te una comissaria de policia".
Mauk: "A Xinjiang es pot parlar d'etnocidi perquè hi ha una integració completa de l'ètnia uigur en una cultura central, la han"
La xarxa de vigilància del govern xinès, que va començar aquest programa, o almenys aquesta iteració de la repressió contra el poble uigur després d'unes greus revoltes l'any 2009. Mauk relata una correlació entre l'arribada al poder de Xi Jinping, amb un model centralitzador molt més clar que altres lideratges del Partit Comunista, i la intensificació de la repressió contra el poble uigur i altres minories ètniques del gegant asiàtic. "Hi ha diversos components que converteixen el territori en perfectament visible per al govern", destaca Mauk. Segons el periodista, tots els ciutadans uigurs de Xinjiang han de tenir una app al telèfon que fa un tracking de la seva activitat en línia.
Les investigacions del periodista mostren altres plans de control poblacional basats en la tecnologia, com l'entrega forçosa de totes les dades biomètriques de la ciutadania uigur al govern – petjades, mostres de veu, mostres de sang o reconeixement facial complet. Segons relata Mauk, a Xinjiang hi ha instaurat una sort de sistema de punts, pel qual el govern valora l'estatus de ciutadania de qualsevol habitant de la zona d'acord amb qüestions com l'aparença física – al voltant de la presència de trets característics de l'ètnia uigur – les seves trobades socials, les recerques a internet o la participació en actes religiosos i culturals. Els ciutadans que baixen d'un cert llindar de punts serien considerats perillosos i detinguts a una de les abundants comissaries de les zones urbanes de la regió autònoma.
Programes de reeducació
El gran complex repressiu, però, opera en les instal·lacions que Mauk anomena Camps de Reeducació. Les investigacions del periodista, així com de diversos mitjans, especialment nord-americans, apunten a més d'un milió de detinguts – majoritàriament, però no només, uigurs – extrajudicialment en grans instal·lacions construïdes pel govern xinès en zones de difícil accés per terra. El periodista destaca que aquests grans centres són molt complicats de recercar, però que s'han pogut elaborar perfils del seu funcionament a partir de fotografies aèries i peces de dades – grans compres de roba, menjar o materials, del govern xinès que s'envien a àrees on hi hauria un d'aquests camps, per exemple – que es poden trobar disseminades pels documents oficials de l'executiu i el partit.
Tot i que inicialment el govern xinès negava l'existència dels camps, després que diversos reportatges i informes internacionals n'aportessin proves la versió oficial va canviar. Cap a finals de 2017, rememora Mauk, la Xina reconeix l'existència de camps amb milers de persones internes, però els descriu com "camps vocacionals" d'educació professional en alguns casos, o camps de reintegració social per a persones que havien comès crims en altres. Els escassos testimonis que els periodistes de la zona han pogut consultar, principalment de persones que han aconseguit sortir dels camps per la pressió de les seves famílies, apunten a una realitat diferent: segons els afectats i els experts sobre el terreny, serien grans camps de reeducació on s'integraria, mitjançant mètodes diversos – des de sessions educatives fins a episodis, com els que s'expliquen al documental de Robin Barnwell Undercover: Inside China's digital Gulag, més propers a la tortura – ciutadans considerats "perillosos" per motius diversos, en les línies socials i culturals marcades pel govern.
Mauk: "Es comunicaven al govern central coses com si una persona no volia fumar, beure alcohol i menjar porc per catalogar la població uigur"
Fóra dels camps, però, l'executiu també aplica plans d'aquest tipus. Mauk destaca el programa de famílies d'acollida, i per això grups d'ètnia han de zones urbanes del país passen unes setmanes al domicili d'una família uigur. Segons el periodista, aquests programes servirien com a eines d'espionatge d'elements potencialment subversius a la regió. Les famílies han aportarien a les autoritats "proves per catalogar els uigurs" vigilats. "Es comunicaven coses com si una persona no volia fumar, beure alcohol i menjar porc", per així establir si els ciutadans de la regió estudiats eren o no "perillosos" per a l'Estat. A més de la vigilància, segons Mauk, s'han aplicat fortes polítiques de control de la natalitat, fins a arribar al punt de, tal com narra el periodista, "proposar l'esterilització del 30% de la població femenina en edat fèrtil" de la regió.
Interès geopolític
Segons destaca Mauk, les polítiques del govern xinés a Xinjiang tenen com a clar objectiu el "desenvolupament" industrial d'una regió tradicionalment agrícola però amb un gran interès geoestratègic. La frontera de la regió amb Kazakhstan és un espai clau per al contacte de la Xina amb la regió eurasiàtica i el desenvolupament de plans internacionals com la Nova Ruta de la Seda, que hauria de passar-hi.
La convergència de grans interessos polítics i econòmics a la regió han tingut efectes sobre la comunitat internacional, però. Les preguntes sobre la situació a Xinjiang s'han multiplicat darrerament en l'actualitat parlamentària nord-americana. Mauk, però, no confia en la repentina preocupació pels drets del poble uigur dels representants públics del seu país. "Sense la guerra pel lideratge de l'economia mundial entre EE.UU. I Xina segurament molts no s'interessarien per aquesta situació", lamenta el periodista.
El canvi per la via de la pressió internacional és, a més, molt complicat. Els interessos econòmics, opina Mauk, són massa grans per deixar marge de maniobra a empreses i governs. El periodista recorda com "després que H&M es retirés de Xinjiang, va desaparèixer de tota la Xina en unes 48 hores". "Sóc pessimista – avisa Mauk – sobre les aportacions que nosaltres com a individus podem fer més enllà de pressionar cossos governamentals més grans, però actuar sempre portaria conseqüències financeres".