El 2020 serà recordat com un any catastròfic, tant per l'economia com per les vides humanes que s'han perdut. Però ja és a punt d'acabar i les mirades estan posades en el 2021. I es comença a veure la llum al final del túnel. Almenys aquesta és la visió de Josep Mestres, economista en el Departament d’Estudis de CaixaBank Research: "Serà un any de creixement i l'economia tindrà un rebrot". Serà, explica, l'any 1 després de la pandèmia. La previsió és que a escala mundial l'economia creixi més d'un 5%. I s'hauran accelerat els canvis necessaris, com la digitalització.
Mestres, durant una trobada organitzada amb Sant Cugat Empresarial, posa xifres a la caiguda de l'economia arran de la crisi del coronavirus. La previsió és que el PIB espanyol es redueixi un 11,4%, sent una de les economies més afectades al món. Tot i el creixement previst per 2021, no anticipa que a final d'any s'hagi recuperat el nivell d'abans de la pandèmia.
Josep Mestres: "En un trimestre hem recuperat el 60% del perdut"
Però a diferències de la crisi financera, aquesta vegada la recuperació pot ser molt més ràpida. "En un trimestre, hem recuperat el 60% del perdut. Al 2008, es van tardar 7 mesos", argumenta. Les diferències amb l'anterior crisi són notables i l'esperança és que quan la situació sanitària es normalitzi, la recuperació sigui accelerada. "Quan tinguem la crisi sanitària solucionada, serà més fàcil recuperar l'activitat", resumeix.
A més, el mercat immobiliari no es preveu que pateixi una caiguda tan dràstica com el 2008 i l'atur no arribarà als nivells provocats per la crisi financera, que a Espanya va superar el 25%. "L'evolució del mercat de treball ens està sorprenent positivament. S'han creat llocs de treball al setembre, octubre...", destaca.
El paper dels Estats
I una gran diferència és també el paper de les Administracions públiques, que en aquesta ocasió no han escatimat recursos per donar suport al teixit empresarial i treballadors. Un factor clau, apunta Mestres, per pal·liar les desigualtats i evitar una destrucció massiva de llocs de treball i negocis. "La resposta ha sigut molt contundent. Això donarà impuls a l'any vinent".
Però per l'economista, serà fonamental que les ajudes, en forma d'ERTO i altres mecanismes, no s'aturin abans d'hora: "Tenim un malalt que en algun moment es despertarà i no hem de relaxar els esforços de política econòmica massa aviat".
Josep Mestres: "És una oportunitat per modernitzar l'economia"
I dins del paper del sector públic, Mestres insisteix que la Unió Europea serà cap dalt, especialment amb els fons de recuperació: "És una oportunitat per modernitzar l'economia i augmentar el seu creixement potencial. Per Espanya pot ser un motor que acceleri canvis i permeti entrar en el tren del canvi tecnològic, digitalització o economia verda".
El perill de la desigualtat
Però el que més preocupa són les desigualtats que es generin amb aquesta crisi econòmica i que ja s'estan posant de manifest. "Malgrat que veiem la llum al final del túnel, deixarà cicatrius en empreses i en persones", reconeix Mestres. Serà una llum amb molts clarobscurs.
En els primers mesos de la pandèmia, l'índex de desigualtat Gini va augmentar en 10 punts a Espanya. 10 punts són la diferència entre la igualtat dels Estats Units i de Suècia, remarca l'economista.
En aquest sentit, assenyala la importància de donar suport als sectors més afectats, com la restauració o el turisme. Una reflexió que comparteix Joan Franquesa, president de Sant Cugat Empresarial: "El cost de la pandèmia no pot afectar en un únic sector, s'ha de socialitzar. Tots hem de contribuir-hi i, si només hi ha uns damnificats, haurem fracassat".