“Els vehicles privats aniran desapareixent poc a poc dels centres de les ciutats”. És el futur que augura el president i CEO del RACC, Josep Mateu, per a la mobilitat. Quines formes de desplaçament els substituiran? El transport públic i el compartit. Com s’ha de fer aquesta transició? “De manera més progressiva, perquè la gent s’hi vagi acostumant”, ha indicat Mateu al darrer acte de Fòrum Europa. Tribuna Catalunya, on ha carregat contra alguns canvis en la mobilitat de Barcelona aplicats des que va començar la pandèmia. Per al president del RACC, la fórmula ha d’incloure una visió més àmplia de l’espai i del temps: cal tenir en compte tota la regió metropolitana i una estratègia a llarg termini.
Els hàbits de desplaçament dels ciutadans han canviat amb la pandèmia, que ha fet que moltes persones prefereixin el transport privat al públic per entrar a Barcelona. En concret, Mateu ha detallat que els desplaçaments en cotxe propi s’han doblat, del 24% al 48%. Tot i això, la mobilitat a Catalunya, en general, s’ha reduït un 40% en comparació a les dades abans de l’inici de la covid-19. Ara que s’està recuperant la normalitat poc a poc a mesura que va avançant la campanya de vacunació, Mateu avisa que el problema “és metropolità i no de la ciutat”. En aquest sentit, considera que el transport públic de la capital catalana “ha millorat molt els darrers anys”, però posa el focus de deures pendents en les entrades i sortides de la ciutat.
Com a exemples de possibles solucions, ha citat l’opció de posar carrils VAO a la primera corona perquè hi puguin circular autobusos o construir aparcaments a les estacions de tren perquè les persones que venen de més lluny puguin deixar-hi els cotxes i entrar a Barcelona en transport públic. Però tot això, així com millorar la xarxa de Rodalies, porta temps. “No són problemes que es puguin solucionar a curt termini: la gran inversió que s’ha de fer és a 10 anys vista i això costa d’explicar a nivell polític perquè no són bones notícies”, ha afegit el CEO del RACC.
Josep Mateu (RACC): "En un moment de la pandèmia, semblava que no hi havia prou espai a les voreres; són mesures que es van anar prenent de manera provisional però que després s'han ampliat amb cert desgavell"
Però els problemes de mobilitat de Barcelona també es produeixen dins les fronteres de la ciutat, considera. Preguntat per la pacificació de carrers que ha portat a terme l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, de manera provisional, Mateu ha defensat l’anomenat urbanisme tàctic però ha carregat contra la manera de desplegar-lo del govern municipal. Es refereix a actuacions com les franges de colors per prendre espai dels cotxes per als vianants, les jardineres i altres tipus de mobiliari, uns canvis que són reversibles. “En un moment determinat de la pandèmia, quan la gent ja podia sortir a passejar, semblava que no hi havia prou espai a les voreres; són mesures que es van anar prenent de manera provisional però que després s’han ampliat amb un cert desgavell”, opina Mateu. Assegura que són mesures “poc planificades” i “sense sentit de l’estètica”.
Des del RACC fan una altra reivindicació a Barcelona: “Flexibilitzar les tarifes i els temps de càrrega i descàrrega”. I és que l’última milla necessita millores, segons Mateu. “A Barcelona hi ha cada vegada més botigues més petites, sense estoc de mercaderia, que necessiten un abastiment constant”, ha dit durant el Fòrum Europa. Tribuna Catalunya. Critica que des del 2009 s’hagin disminuït un 30% les zones de càrrega i descàrrega, i veu com a possibles solucions a la manca d’espai l’habilitació d’aparcaments com a punts de recollida o petits magatzems des d’on fer els repartiments.
Les grans infraestructures
L’aeroport del Prat, el Port de Barcelona, el Circuit de Catalunya i les autopistes. Josep Mateu també ha parlat sobre les grans infraestructures relacionades amb la mobilitat. “Si el món de l’automòbil recapta cada any a Espanya 16.000 milions d’euros, l’Estat només n’inverteix la meitat en infraestructures”, ha retret. En aquest sentit, tot i l’eufòria per la fi dels peatges, defensa que n’hi continuï havent. Les opcions són tres: peatges, vinyeta o impostos. “La nostra idea sempre ha estat que ha de ser un pagament per ús, igual a tot l’Estat i finalista”, ha resumit. Això sí, el sistema que s’estableixi, segons Mateu, ha de ser electrònic i no de peatges físics.
"El Circuit té grans dificultats econòmiques per poder tenir aquest tipus d'esdeveniment, perquè les condicions que posen els propietaris de la Fórmula 1 són molt dures", segons Josep Mateu (RACC)
Pel que fa a l’aeroport de Barcelona, el RACC es mostra a favor de l’ampliació de la tercera pista i d’una terminal satèl·lit. A més, Mateu ha destacat la necessitat de connectar la infraestructura a través de l’alta velocitat amb la resta d’aeroports del territori, el de Reus i el de Girona. En relació al port, ha insistit en la necessitat que la sostenibilitat que s’exigeix no sigui només mediambiental, sinó també econòmica i social.
Finalment, s’ha referit al Circuit de Catalunya, que es troba en procés de negociació amb la Fórmula 1 per conservar el gran premi que s’hi celebra anualment: “El Circuit té grans dificultats econòmiques per poder tenir aquest tipus d’esdeveniment, perquè les condicions que posen els propietaris de la Fórmula 1 són molt dures”. Així, creu que la visió que s’ha de tenir per prendre una decisió abans del juliol és de país, ja que la cursa té un impacte de 180 milions d’euros al territori. En aquest sentit, ha reclamat implicació per part de l’Estat, ja que “es tracta del Gran Premi d’Espanya”. Actualment, no aporta res però s’embutxaca 40 milions d’euros en impostos. De moment, resta enlaire la renovació del contracte.