La presidenta de l'AIReF, Cristina Herrero, i el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, durant el diàleg d'Ivie i la Fundació Lluch | Cedida

Economia

El pacte tàcit entre moneda i pressupost

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, i la presidenta de l’AIReF, Cirstina Herrero, diagnostiquen les claus de la recuperació econòmica post-covid

La crisi econòmica causada per la pandèmia pot ser, davant la conjuntura econòmica i social de les dècades que venen, poc més que una de moltes. Shocks econòmics com el que ha suposat la Covid-19 "poden ser més forts del que en un principi es pensa en un entorn globalitzat, i més freqüents en endavant", preveu la presidenta de L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) Cristina Herrero. En un col·loqui amb el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, organitzat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) i la fundació Ernest Lluch, Herrero ha reivindicat els efectes de la política econòmica europea durant els mesos de crisi sociosanitària – sense la qual, apunta, les seves conseqüències haguessin estat "molt més severes" – tot demanant una mirada que defugi el curtterminisme per entomar les reformes econòmiques, monetàries i fiscals que demana la Unió Europea.

"Quan comparem aquesta crisi amb la financera de 2008, la situació prèvia al Coronavirus era molt més sanejada", recorda Hernández de Cos, que fa un balanç positiu de la política econòmica espanyola i europea durant la crisi sanitària. "Als economistes del banc sempre proposo el contrafactual – reflexiona el governador del BdE – què hagués passat si les polítiques econòmiques no haguessin actuat de la forma que ho han fet?". Per De Cos, les conseqüències d'un funcionament diferent de l'economia regional de la Unió haguessin estat desastroses – una percepció que confirma el Fons Monetari Internacional, que projectava una possible caiguda del PIB europeu tres vegades superior a la que ha patit el continent.

"Aquesta crisi ens ha agafat per sorpresa a tots – opina Herrero – i tots hem hagut d'adaptar, en el marc de les nostres competències, les nostres decisions a un entorn no només complex sinó canviant dia a dia". Hernández de Cos, en aquesta mateixa línia, opina, però, que en endavant s'ha de virar el plantejament comú de la política econòmica europea. "La política econòmica no ha d'estar només enfocada a la solució de la crisi – defensa – sinó a l'atracció de talent i empreses i a una bona gestió" del dia a dia econòmic de cada estat i del conjunt de la Unió.

Hernández de Cos: "Tot i les millores que s'han produït a la Unió monetària, Europa encara té escletxes de funcionament importants"

Tot i la resposta conjunta que les institucions europees han establert per la crisi del Coronavirus, amb mecanismes ambiciosos com el Fons de Recuperació Next Generation EU, el governador del Banc d'Espanya alerta que, a tots els efectes, Europa és encara una reunió econòmicament poc coordinada. "Tot i les millores que s'han produït a la Unió monetària – afirma Hernández de Cos – Europa encara té escletxes de funcionament importants, fonamentals per al funcionament de l'àrea al seu conjunt". El sector bancari n'és exemple, segons l'economista. Mentre que les decisions es prenen a Frankfurt i Brussel·les, "si hi ha un problema qui paga el suport públic a la banca són els ciutadans de cada país".

Mil metres de mirada

"Sembla que el més greu ja ha passat – celebra Herrero – i ara cal començar a mirar a mig termini". La necessitat d'acometre reformes en el marc econòmic i fiscal de la Unió i de cadascun dels estats membres ha quedat palesa durant els darrers mesos, que han demostrat, afirmen els ponents, les fortaleses i necessitats de l'entorn europeu. "En el futur s'ha de replantejar la relació que han de tenir la política monetària i la política fiscal". Hernández de Cos coincideix amb la presidenta de l'AIReF, tot apuntant que "no hi ha un matrimoni entre política fiscal i política monetària, sinó una coordinació implícita. La política monetària no és un suport incondicional de la pressupostària".

Pablo Hernández de Cos i Cristina Herrero | Cedida

Tant en fiscalitat com en economia, però, l'Estat i la Unió demanen reformes profundes que canviïn algunes de les tendències empresarials i productives dels estats membres. Hernández de Cos considera, de fet, que aquestes reformes no sorgeixen de la pandèmia – la recuperació es presenta, de fet, com una oportunitat per tancar escletxes que feia anys que romanien obertes. "Cal ser ambiciós amb les reformes estructurals, perquè el creixement potencial de l'economia espanyola ja era reduït abans de la pandèmia, especialment en comparació amb els nostres homòlegs europeus". La baixa productivitat, la desigualtat o l'envelliment de la població es presenten com els grans problemes a resoldre a una economia com l'espanyola.

"La baixa productivitat espanyola està lligada a una cultura empresarial que genera un ecosistema basat en pimes", lamenta Hernández de Cos, que veu necessari establir un teixit corporatiu d'empreses amb prou pes per a accedir als beneficis de les economies d'escala. Les limitacions espanyoles, segons detecta el governador del Banc d'Espanya, s'amplien, però, també a la força de treball - "especialment en el mercat tecnològic". Les solucions al problema de la productivitat poden, per Hernández de Cos, ajudar a molts dels altres reptes de l'economia de l'Estat. "Espanya té un problema de desigualtat preocupant – il·lustra l'economista – però difícilment podrem sortir-ne sense millorar els nivells de productivitat". 

Herrero: "Cal una racionalització de la despesa pública, és fonamental una valuació quant a la gestió dels recursos públics"

Pel que fa a la política fiscal, la reforma realment es diu consolidació. "Per consolidació fiscal s'entén eficiència en la gestió dels recursos públics – defensa Herrero – i sostenibilitat a mitjà termini". Els processos fiscals que venen en els pròxims anys i que marcaran la sortida de la crisi de la Covid necessitaran, segons Herrero, molta educació. "La pedagogia és necessària en el procés de consolidació", afirma la presidenta de l'AIReF, que veu en els agents econòmics una necessitat de "certeses sobre el marc que establirà el context on s'aplicaran les seves decisions". "És fonamental presentar un pla de consolidació", afirma.

"Cal una racionalització de la despesa pública, és fonamental una valuació quant a la gestió dels recursos públics". Per Herrero, la pandèmia ha demostrat la necessitat d'objectius estratègics i actuacions comunes guiades, precisament, per fulls de ruta com el pla de consolidació que planteja. Pel que fa a mesures concretes, la presidenta de l'AIReF demana una reforma tributària "per la part dels ingressos" que estableixi les bases d'un sistema més eficient. "Cal analitzar no només tipus i figures impositives, sinó també frau fiscal o deduccions i bonificacions", i analitzar si cada mesura fiscal compleix "amb el paper del qual era instrument", conclou Herrero.

Segons les necessitats

L'actual pacte europeu d'estabilitat, critica Hernández de Cos, "està avui dia per influir sobre la política pressupostària de cadascú dels països membres, però manca una estratègia conjunta". Els ponents demanen, en aquest sentit, una estratègia econòmica comuna que permeti encaixar les necessitats i potencialitats de tots els estats europeus, tenint en compte la diversitat de condicions de cadascun dels teixits i models econòmics de la unió.

El governador del Banc d'Espanya augura, però, que un mecanisme com els Next Generation EU pot esdevenir un "embrió" d'una estratègia conjunta més ampla. "No tenim un mecanisme d'estabilització macroeconòmica comuna per grans crisis, però que també puguem fer servir per a cicles econòmics normals" - una de les grans errades, segons de Cos, dels cicles econòmics anteriors, ja que no s'ha aconseguit "disciplinar" les autoritats en períodes de bonança econòmica i s'han aplicat només polítiques procícliques.

La necessitat de perspectives conjuntes, però també de nous encaixos dels estats membres de la Unió, també s'aplica a la política fiscal. Herrero detecta, de fet, una certa "desafecció amb els marcs fiscals tant europeu com nacional", cosa que provoca que el retorn a la normalitat pel que fa a impostos i despesa sigui una "incògnita". El marc fiscal actual és, per la presidenta de l'AIReF, "excessivament complex", i un primer sentit reformista hauria de ser, afirma, una simplificació de les seves normatives, que el facin "traslladable i explicable als ciutadans".

Herrero: "Hi ha una desafecció amb els marcs fiscals tant europeu com nacional"

Aquesta excessiva complexitat, unida a la manca d'encaix a les situacions concretes de cada estat membre, ha provocat que el marc fiscal europeu "no hagi estat capaç de generar guanys" a llarg termini. Herrero coincideix amb de Cos – aquest cop des del punt de vista fiscal – en la necessitat d'introduir reformes que trenquin les dinàmiques procícliques dels estats i la Unió. "Els marcs fiscals nacionals no fan més que replicar el curtterminisme del marc fiscal europeu" - un problema que, segons la presidenta, demana "posar el focus en el mitjà termini i l'estabilitat".

La legitimitat del marc fiscal prové, segons Herrero, de la "possibilitat d'assolir objectius". Herrero defensa, doncs, una certa obertura de les polítiques europees, que adaptin les seves normes a les necessitats i situacions dels estats membres. "Cal analitzar cada situació, fixar camins realistes i creïbles i exigim el compliment d'aquests camins", reivindica Herrero, tot demanant l'establiment de "sendes diferencials" pel que fa a les normatives fiscals.

La reforma fiscal necessària a l'Estat ha d'anar, de fet, de la mà d'un canvi en aquest sentit en el marc fiscal europeu, insisteix, "orientat al mig termini", tant pel que fa als objectius com a les exigències i mesures correctives que s'apliquen als incompliments. Una reforma que es pot reproduir, defensa, pel que fa a l'Estat Espanyol i les Comunitats Autònomes. "No es pot demanar el mateix objectiu de dèficit i que per un territori suposi una reducció i per una altra pugui suposar augmentar la despesa". La clau per a un sistema fiscal eficient i realista, doncs, és "reconèixer les diferències de partida" - una estratègia que, segons Herrero, suposa "ser més exigent amb el compliment de les mesures".