Per què no es parla d'emprenedoria a Alacant?

L'ecosistema innovador de València s'ha convertit en un referent nacional

Alicante acumula nombrosos casos d'èxit empresarials propis | iStock Alicante acumula nombrosos casos d'èxit empresarials propis | iStock

És evident que l'ecosistema innovador de la ciutat de València, que a poc a poc va equiparant-se a Barcelona i Madrid i pugna amb Màlaga, s'ha convertit en un referent nacional. I no és estrany sentir parlar de Demium, Plug and Play, Lanzadera o Startup Valencia.

A això s'uneix un fet contrastat: moltes empreses de base tecnològica europees i americanes són conscients que els perfilis sènior a Espanya són més barats que els junior als seus països. Així com que la majoria de desenvolupadors ja no volen moure's del seu lloc d'origen. Amb el que surt més a compte contractar-los en remot. I fins a muntar seus al costat del Mediterrani.

No obstant això, poques notícies semblen reparar que el Districte Digital de la Comunitat Valenciana, un dels majors hubs d'innovació públics del país, està ubicat a Alacant i alberga ja a més de 300 companyies i més de 1.000 treballadors a la seva seu. La part sud de la Comunitat gairebé sempre s'ha associat a la indústria més tradicional. No en va, el sector de joguines, el sabater i el tèxtil continuen dominant l'economia de l'interior de la regió, amb una capacitat enorme de pivotatge com va demostrar la pandèmia i la seva derivació cap a la fabricació de material mèdic sense gaire experiència en el sector.

Però a mesura que un s'acosta a la platja, fa l'efecte (interior i exterior) que s'allunya de l'epicentre. Que les localitats segueixen vivint del mantra de sol i platja, que malgrat tenir un aeroport internacional se la situa més en trànsit vacacional que de negocis i que l'AVE encara triga massa (millor no parlar de l'Euromed) per connectar ràpidament amb els principals pols espanyols.

Alacant acumula nombrosos casos d'èxit propis, però com sol ocórrer als grans territoris, de vegades la capital lidera el relat

I, no obstant això, Alacant acumula nombrosos casos d'èxit propis. Però, com sol ocórrer als grans territoris, de vegades la capital lidera el relat. O, simplement, des dels extrems no s'és capaç de construir un de propi per posar-se en valor. I se segueix vivint feliç, amb millors preus i clima que en la majoria del territori, aliens a la constant guerra per l'atenció en la qual vivim de manera permanent.

Pot aixecar la mà qui no hagi comprat, o estat a punt de fer-ho, unes ulleres Hawkers a través de Facebook o Instagram. Un concepte nascut de la ment de quatre emprenedors menors de 30 anys (per aquell temps) establerts a Elx. Molt a prop va néixer Binomi Ventures, considerada una de les acceleradores de referència en l'aplicació de consultoria, acompanyament i inversió en desenvolupament o transformació de negocis i fins a abordatge de nous mercats. Amb nom de videoconsola dels anys 90 apareix Energy Sistem, que no només s'ha convertit en un dels líders del mercat de l'àudio, sinó que ja s'ha associat a marques com Storytel o dissenyat una línia específica per a clients infantils.

Amb seu a Japó, Cookpad té una gran part de la seva activitat centrada a Alacant. En 2007 va comprar Mis recetas, en aquell moment la plataforma en espanyol més gran del món, i avui arriba a més de 70 països en 30 idiomes. El nom propi de Nuria Oliver va associat a DataPop Alliance, però també a nombrosos governs que han decidit contractar els seus serveis per analitzar des del Big Data l'evolució de la pandèmia i les possibles solucions a prendre en funció d'una informació que abans quedava massa atomitzada. I també el de Javier García destaca, ja que des del MIT va fundar en 2012 Rive Tecnology, els catalitzadors del qual s'utilitzen en diverses refineries, augmentant significativament la producció de combustible i l'eficiència energètica del procés.

Ja va sent hora de planejar alguna cosa en el conjunt del territori, amb un missatge unitari i avantatges clars per qui vulgui establir-se o emprendre

Una cosa que encara no ha afrontat la Generalitat Valenciana (i sí ho han fet els governs d'Andalusia o Canàries) és una estratègia real per atreure talent a les seves terres. Perquè, com el turisme, hi ha una part que arriba per inèrcia. Però, com ocorre precisament en aquest sector, cada vegada més agents exhibeixen les seves virtuts.

Ja va sent hora de planejar alguna cosa en el conjunt del territori, amb un missatge unitari i avantatges clars per qui vulgui establir-se o emprendre. Però, mentrestant, seguim matxucant els autònoms, posant traves administratives a la creació d'empreses. I, al mateix temps, altres regions van recollint ja els fruits de l'atracció no només al nomadisme digital, sinó a famílies senceres que han decidit viure on els vingui de gust… mentre els l'hi posin una miqueta fàcil.

Més informació
Fer permanent l'efímer: les noves falles seran eternes
Si Juan Roig no comunica, no pot queixar-se que es conegui l'Ibex i no Ave
Què esperem dels bancs si aquí ningú no es forma en digitalització?
Avui et destaquem
El més llegit