L'efervescència social, política i econòmica de la tardor del 2017 anticipaven un 2018 difícil per a l'economia a Catalunya. La realitat, però, ha estat ben diferent. L'economia catalana va tancar el darrer trimestre de l'any amb un creixement del 2,7% en el PIB i una mitjana anual del 3%, i pujades també en els indicadors significatius com les exportacions i la despesa mitjana per turista. La dinàmica del país és positiva i res fa pensar que aquest 2019 hagi de ser diferent. Així ho considera l'economista l'Oriol Amat, que en la conferència Perspectives econòmiques: recessió o refredament, celebrada a la seu de CECOT, dóna per bones les previsions de la Cambra de Comerç, que anticipen un creixement del 2,5% per aquest any. "Si analitzem els plans de les empreses catalanes per a aquest any, aquesta dada és molt raonable i realista, però per confirmar-la caldrà millorar en algunes de les febleses que tenim", adverteix Amat.
I el llistat de febleses a corregir no és curt. Entre les que cita l'economista en destaquen la poca col·laboració inter-empresarial, un baix nivell de cooperació público-privada, l'eficiència del sector públic, millora en les infraestructures, més innovació i més valors. "Al final, el que ha de buscar l'economia no és millorar en el PIB, sinó fer-ho en el benestar de la gent, i això té molt a veure amb els valors".
"El que ha de buscar l'economia no és millorar en el PIB, sinó fer-ho en el benestar de la gent"
Les xifres reflecteixen aquest desequilibri entre la marxa de l'economia i el benestar de les persones. Catalunya és la 58a regió de la Unió Europea (UE) en renda per càpita sobre les 272 que hi ha al continent i la quarta de les 18 comunitats espanyoles. Però l'Índex de Progrés Social, que indica com afecta les persones l'estat del benestar, situa al país al lloc 165 d'Europa i l'11è d'Espanya. "Les xifres macroeconòmiques diuen que estem al vagó dels rics, però les dades de progrés social ens situen entre els pobres", indica Amat.
L'economista recorda que, malgrat la dinàmica de creixement del país, a Catalunya hi ha un 22,5% de persones en risc de pobresa. "Només hi ha dues possibles explicacions a aquest contrast: la primera seria que la gestió dels recursos propis fos ineficient, però els estudis diuen que aquí es fa una gestió millor que en altres regions espanyoles. Pel que la raó més probable és el dèficit fiscal. A Catalunya es genera una riquesa que, un cop pagats els impostos, no té retorn".
La demografia, un problema estructural
La resta de febleses de l'economia catalana s'expliquen també a través de les xifres. El repte més improbable de corregir és el de la demografia. D'aquí a pocs anys, la piràmide d'edat de la població catalana estarà invertida, el que vol dir que hi haurà molta gent depenent de les pensions. "A Catalunya hi ha un 32,2% de persones al sector privat i un 5,7% al sector públic. Després tenim un 22,3% de pensionistes, un 5,2% d'aturats i un 34,6% entre menors, estudiants i població inactiva. Això vol dir que, ja avui, hi ha un 67,8% de la població que no treballa", recorda l'economista.
Aquest 67,8% està format per 5,1 milions de persones que depenen dels recursos generats per la població activa per subsistir. "És una proporció molt millor de la que ens trobem a la resta de l'Estat, però necessitem molta més gent treballant al sector privat, ja que en els pròxims anys se sumarà molta més població a la banda dels inactius".
"A països com l'Azerbaidjan són necessàries només dues gestions, a Catalunya calen 205 dies"
Clar que per sumar població a l'àmbit privat cal crear empreses, i Catalunya no és la zona més àgil en aquest aspecte. A Espanya, de mitjana, calen cinc tràmits i un 5% de la renda per càpita per crear una empresa. A països com l'Azerbaidjan són necessàries només dues gestions i un 1,3% de la riquesa personal. Si baixem l'estadística general a un sector com el de la construcció, a Catalunya calen 205 dies per aconseguir una llicència d'obres i una inversió que suposa el 5,2% del cost total de l'operació. A la veïna Portugal es necessiten la meitat de dies i invertir un 1,3% del total de l'obra.
L'altra gran pregunta és quin teixit empresarial es vol per al futur. Catalunya s'ha definit sempre com a país de pimes, però Amat considera que aquesta no és una peculiaritat anòmala. "A Catalunya només l'1,2% de les empreses tenen més de 50 treballadors, però és que a la resta d'Espanya el percentatge és del 0,6%, a França del 0,8% i a Alemanya del 3%". Les xifres relatives situen a tots aquests estats en nivells molt similars, però l'economista posa l'accent en la traducció en termes absoluts. "Situar-nos al 3% d'Alemanya suposaria doblar el nombre de grans empreses que tenim, i això ens aniria bé, perquè són les companyies que asseguren millors salaris i més estabilitat, i perquè milloraríem en internacionalització i innovació", destaca.
Malgrat tot, l'economista recorda que Catalunya és una de les poques regions que compleixen l'objectiu de la Unió Europea de fer que la indústria representi el 20% del PIB l'any 2020. El pes del sector industrial avui ja és del 22,1%, mentre que a Espanya se situa sobre el 17,1%.
Fonaments on créixer
Malgrat la llarga llista de reptes pendents de resoldre, l'economia catalana se sosté sobre uns fonaments que semblen sòlids. Començant per la recuperació del teixit empresarial, que entre el 2007 i el 2014 va caure un 5,6%, i que entre 2014 i 2017 va recuperar el pols, amb un 5,7% de creixement en la creació d'empreses. "Més positiu encara és comprovar com ha pujat un 13,5% la creació d'empreses mitjanes i un 9,2% la de grans companyies".
Els nivells d'internacionalització també són destacables, amb un 64,5% més de vendes a l'exterior respecte al 2007, i un 35,5% més de vendes a la resta de l'estat "malgrat tots els boicots que s'han intentat impulsar en aquests anys". Amat considera que aquesta visió internacional és la que ha permès a Catalunya "sortir millor de la crisi que altres regions".
L'economista recorda també com la rendibilitat dels fons propis de les empreses catalanes està sobre el 9%, "el que anima moltes companyies a fer inversions", i posa de relleu el fet que un mitjà com el Financial Times considerés Catalunya com el millor lloc del sud d'Europa per a invertir el 2018 i el 2019. "És essencial mantenir els atractius que tenim de cara a l'exterior".
Evidentment, el curs de l'economia no només depèn de factors sota el control d'un territori. Amat apunta a turbulències externes, com el Brexit, Trump o la desacceleració de la Xina, i d'altres internes, com l'estabilitat política i l'aprovació dels pressupostos, com a possibles amenaces a l'evolució econòmica de Catalunya. Malgrat tot, considera que el creixement del 2,5% pel 2019 és possible millorant algunes de les febleses apuntades. "Això sí, ens hi hem de posar des d'avui mateix".