El port de Rotterdam, el més gran d'Europa, s'ha convertit en un referent mediambiental per als partidaris de l'ampliació de l'aeroport d'El Prat. El que avui dia és el tercer port més actiu del món també va haver de fer una expansió de les seves infraestructures en detriment d'una zona protegida. El projecte, que va rebre l'aprovació final el 2006 i es va iniciar al 2008, havia estat qüestionat i aturat pel Consell de l'Estat anteriorment per no tenir en compte en els seus plans l'impacte ambiental de l'ampliació. La construcció del segon Maasvlakte implicava treure superfície al mar i construir un dic d'abric de 3,5 quilòmetres de longitud per protegir el port, als seus usuaris i a la ciutat. La manera en què el projecte va aconseguir el vistiplau nacional i internacional va ser compensant l'afectació de zones protegides i creant de noves. Amb paraules de Maurici Lucena, president i conseller delegat d'Aena, concretament "va afectar 2.500 hectàrees protegides i aquestes van ser compensades amb 3.500 hectàrees noves".
Aena no mira cap al mar, en aquest cas, sinó cap a 47 hectàrees naturals protegides ubicades al Baix Llobregat, 27 de les quals són considerades d'interès comunitari, és a dir, tenen un nivell més alt de protecció. Aquesta zona té terrenys de tota mena -públics i privats- i el Parc Agrari del Baix Llobregat, format per 14 municipis, representa una gran part d'aquestes hectàrees. Les institucions, empreses i propietaris afectats, per tant, són molts: fet que ha generat en els últims mesos infinits debats polítics i mediàtics.
Lucena: “Amb l'ampliació que presenta Aena es preveu que l'aportació del PIB arribi al 8,9% i que generi una ocupació de 365.000 persones".
Un d'aquests debats ha tingut lloc a l'últim eFòrum organitzat pel Fòrum Empresarial del Llobregat on ha participat Maurici Lucena i representants d'institucions i municipis del Baix Llobregat i de l'Hospitalet, com Núria Marín, la seva alcaldessa. Marín, de fet, ha volgut mostrar el suport "per part del teixit econòmic i social [de la zona] i de les seves institucions per tal que El Prat es converteixi en un hub intercontinental, que aporti valor afegit, generi riquesa i suposi una millora dels espais naturals". L'alcaldessa del PSC es mostra il·lusionada amb el creixement que pot suposar per a la zona del Baix i comenta col·loquialment abans de començar l'acte que "entre això i el clúster biomèdic ens sortirem del mapa". El projecte del clúster biomèdic de l'Hospitalet té previst generar fins a 20.000 llocs de feina.
"La Champions dels grans aeroports d'Europa"
L'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat és un dels grans aeroports d'Europa i del món. Concretament, és el cinquè aeroport més gran de la Unió Europea; superat pel Charles de Gaulle de París, el Schiphol d'Amsterdam, el de Frankfurt i l'aeroport de Madrid. Abans del Brexit, El Prat no estava dins d'aquest top 5, perquè era superat per l'aeroport de Heathrow de Londres. Analitzant les xifres prepandèmiques, l'aeroport d'El Prat va tancar el 2019 amb 53 milions viatgers passant per les seves instal·lacions, xifra que ha estat en constant creixement i que es troba amb un sostre màxim de capacitat de 55 milions de viatgers. L'objectiu de l'ampliació d'El Prat és ampliar aquesta capacitat tècnica en 70 milions de viatgers, equiparant-se a Madrid.
L'any 2019, l'aeroport va generar fins a 116.000 llocs de treball directes i indirectes i va suposar el 6,8% del PIB de Catalunya i el 8,7% del de la província de Barcelona. Amb l'ampliació que presenta Aena es preveu que l'aportació del PIB arribi al 8,9% i que generi una ocupació de 365.000 persones".
"La idea és que passi de ser un gran aeroport, a un aeroport hub", explica Lucena. Ser un aeroport hub implica tenir una estructura de node d'interconnexions de diferents radis. Madrid, per exemple, és un hub orientat a Amèrica Llatina i Àsia. Per a Lucena, "Barcelona es troba en un estat embrionari de hub" i, per a ser-ho, necessita ser capaç d'acollir més passatgers. Com? Segons Aena, ampliant la capacitat de les terminals i del camp de vol, és a dir, augmentant el nombre d'operacions per hora que es poden fer a l'aeroport.
Fins a 280 noves hectàrees protegides
Actualment, el camp de vol d'El Prat permet fer 80 operacions per hora i es podrien fer fins a 90 si s'aprofitessin millor les pistes, però això implicaria no segregar el seu ús i empitjorar la qualitat de vida de les persones dels municipis adjacents. Per aquest motiu es proposa ampliar la pista Nord, fet que afectaria 48 hectàrees protegides. La proposta d'Aena per a superar aquest obstacle i compensar aquesta afectació seria de generar 280 noves hectàrees d'interès comunitari.
"La Unió Europea et diu que com a mínim has de restaurar el mateix terreny que modifiques -explica Lucena- però amb aquest pla ho multipliquem per cinc". Tornant al cas del port de Rotterdam, la compensació que es va fer és de gairebé un 50% més de zones protegides (de 2.500 hectàrees a 3.500). Les accions compensatòries d'Aena tindrien com a objectiu renaturalitzar aquestes zones, protegir i millorar els hàbitats i les espècies existents a l'espai afectat i fer que l'espai protegit del Delta del Llobregat sigui més extens i valuós.
La pilota, a la teulada del nou Govern
El rellotge de sorra ja està girat i el Govern té els dies comptats per a decidir "si vol l'ampliació del Prat tal com està plantejada", explica Lucena. L'actual marc regulador acaba el 2021, moment en què s'acaba el període de lideratge d'Aena i comença el de DGAC. Diàleg i lideratge són els dos conceptes que Marín situa com a necessaris per a aquest gran projecte: "Pere Aragonès ha de ser capaç de posar-se al capdavant i fer seure a tothom a la taula de diàleg" abans que s'acabi el termini.
El rellotge de sorra ja està girat i el Govern té els dies comptats per a decidir "si vol l'ampliació del Prat tal com està plantejada"
El projecte presentat per Aena implicaria una inversió de més de 1.700 milions d'euros. L'ampliació començaria el 2025 i acabaria el 2031, dates que s'han vist endarrerides a causa de la pandèmia.