Un gran esdeveniment esportiu ho és si congrega nombrós públic assistent, té caire internacional, es televisa i arriba a milions d'espectadors en tot el planeta. Aquestes són, grosso modo , les característiques bàsiques de qualsevol esdeveniment d'aquesta índole. En aquest sentit, tant la Copa Davis de tennis com la Copa Amèrica de vela podrien integrar-se perfectament en aquesta definició. I ambdues tenen a València com a nom comú en les últimes setmanes.
Com ja vam explicar a VIA Empresa, des dels agents públics de la Comunitat es va percebre una negativa inicial (derivada en alguns casos en deixadesa) per acollir l'esdeveniment nàutic en els pròxims anys. I no obstant això, les negociacions amb Kosmos per als propers cinc anys estan encara en marxa, però molt properes a tancar-se.
Des de la Generalitat s'abonarien els primers tres anys xifres properes als dos milions d'euros, que gairebé es duplicarien els dos últims per la intenció d'acollir les finals de la competició i no les seves eliminatòries prèvies
Recapitulant, des de la Generalitat s'abonarien els primers tres anys xifres properes als dos milions d'euros, que gairebé es duplicarien els dos últims per la intenció d'acollir les finals de la competició i no les seves eliminatòries prèvies. El que suposaria una inversió (encara no parlem de cost) propera als 14 milions d'euros.
Si bé aquests nombres queden molt lluny del cànon de 75 milions derivat de la competició de la Copa de les 100 Guinees, cal recordar que l'oferiment al govern regional incloïa dues edicions si el vencedor repetia triomf i una base permanent amb projectes d'R+D+i.
Dit això, un cop més queden preguntes a l'aire, derivades no només de la diferència de discursos sinó també del dubte sobre què és considerat un gran esdeveniment a l'estil antic (és a dir, com els afrontava el Partit Popular) enfront de les noves directrius.
Primera pregunta. Si Ximo Puig manifesta que es tracta d'"una aposta interessant que ja hem viscut recentment amb un gran resultat i va ser molt rendible. El que fem davant d'aquests grans esdeveniments és sempre analitzar la rendibilitat econòmica i veure que les inversions econòmiques estiguin justificades, avaluades correctament per saber exactament què ens anem a gastar, perquè les inversions més genèriques al final poden tenir mals resultats". Com és possible que al web de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques no estigui penjat l'informe de rendibilitat de quelcom que va ocórrer en 2018?
Per què en cap de les declaracions públiques s'ha posat com a condició que empreses privades ajudin a costejar el pagament, com sí va expressar Joan Ribó de manera taxativa pel que fa a l'America's Cup?
Segona pregunta. Si es té la intenció d'implicar en el pagament de la quota fixa la Diputació i l'Ajuntament de València, per què això no va ser tan palès (en el cas del primer organisme) en la negociació amb el New Zealand?
Tercera pregunta. Per què en cap de les declaracions públiques s'ha posat com a condició que empreses privades ajudin a costejar el pagament, com sí va expressar Joan Ribó de manera taxativa pel que fa a l'America's Cup?
Quarta pregunta. Més enllà de la possible tornada econòmica a la ciutat, quins altres aspectes afegeix la Copa Davis a la capital del Turia, una vegada hagi conclòs la seva marxa? Perquè ni genera noves instal·lacions, ni llocs de treball permanents ni recerques tecnològiques que puguin derivar en la millora de la vida dels ciutadans.
Si per alguna cosa ha destacat la ciutat en els últims anys és per realitzar un gran treball de suport a esportistes de tota mena, així com per recolzar esdeveniments semipúblics com la Marató.
Però el discurs pel que fa al passat ha de començar a aclarir-se. Perquè, en cas contrari, es corre el risc de pensar que no existeix un criteri unificat sobre els denominats grans esdeveniments. I cal recordar que qualsevol patinada és clau a un sol any de la celebració de les eleccions.