Si per alguna cosa es caracteritzen l’economia i la societat espanyola és per concentrar-se en les grans ciutats. Segons dades recents de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), 6 municipis de més de 500.000 habitants concentren el 16,3% de la població espanyola.
Espanya viu un procés d’urbanització com a conseqüència del creixement econòmic que s’ha intensificat des de mitjans del segle XX amb la revolució industrial i que ara continua de forma més pausada però sense treva. Aquesta urbanització comporta que la població es condense en les ciutats, que són les que compten de manera majoritària amb el teixit productiu del país.
Aquesta tendència no és única en el cas d’Espanya. De fet, la resta de països desenvolupats del nostre voltant comparteixen aquesta característica. La particularitat a casa nostra però, és que a les ciutats hi ha una major densitat de població. Com explica el professor Francisco J. Goerlich, mentre que la mitjana europea és d’al voltant de 400 habitants per quilòmetre quadrat, en el cas d’Espanya aquesta xifra augmenta fins a les 730 persones.
La mitjana europea és d’al voltant de 400 habitants per quilòmetre quadrat, mentre que en el cas d’espanya aquesta xifra augmenta fins a les 730 persones
Com tot, aquesta procés té avantatges i costos. L’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques ha analitzat l’estatus actual i els reptes demogràfics en un Webinar junt als experts en economia Diego Puga, professor investigador en el Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI) i premi Rei Jaume I d’Economia 2020; i Francisco J. Goerlich, catedràtic de la Universitat de València i investigador de l’Ivie.
Avantatges i inconvenients de la metròpoli
En primer lloc, començant per alguns dels avantatges, segons les dades presentades per Diego Puga, els sous són molt més elevats en grans ciutats com Barcelona o Madrid, on la mitjana salarial anual és de 32.000 euros per treballador. En ciutats més xicotetes com ara Elda o Petrer, en canvi, la mitjana es redueix a la meitat i baixa fins als 16.000 euros anuals.
La densitat de població també comporta alguns beneficis per la productivitat i la innovació ja que, com argumenta Puga, durant el confinament hem vist que hi ha coses que funcionen bé a distància i altres que és millor fer-les cara a cara. La interacció és més fàcil en les ciutats on hi ha una major densitat d’habitants i d’empreses. Segons les dades estudiades per Puga, que en aquest cas fan referència a França, les empreses ubicades en zones urbanes més grans tenen una productivitat mitjana més alta. Pel que fa als serveis, és també a les grans ciutat on aquests són més nombrosos i eficients.
Ara bé, els inconvenients també hi són. Tot i que el sou siga més elevat i això és un avantatge a nivell social, en el cas particular s’ha de tenir en compte que el preu de la vivenda com a conseqüència d’una major densitat de població també s’incrementa. La pujada en el preu del sòl provoca que es construisquen edificis més alts, que s’eliminen zones verdes i que les vivendes siguen més xicotetes, ja que també augmenta el preu del metre quadrat.
D’altra banda, la densitat provoca congestió en les ciutats que afecta tant al trànsit com a la utilització de diferents serveis; i l’exposició individual a la contaminació és major a les grans ciutats i per tant els riscos per la salut s’hi poden veure afectats.
Despoblament i teletreball
La major densitat urbana va en detriment de les zones rurals. En la cara oposada d’aquesta realitat hi ha la problemàtica del despoblament que preocupa tant a les autoritats locals, autonòmiques i estatals, com a la pròpia Unió Europea, que en els darrers anys ha posat en marxa mesures específiques per fer-hi front. A banda de les polítiques públiques, i des de la irrupció de la crisi generada per la Covid-19, s’ha començat a pensar en el teletreball com una oportunitat per revertir la situació dels pobles en risc de desaparèixer o fer-se més xicotets.
La llei del teletreball, publicada al BOE l’octubre de 2020, estableix que aquesta modalitat es podra dur a terme per acord mutu de les parts i per un mínim d’un 30% de la jornada laboral. Ara bé, això no suposa que l’empresa haja d’acceptar que una treballadora treballe el 100% de la seua jornada fora de l’oficina. Per això, els dos experts coincideixen a considerar que encara és especulatiu dir que el teletreball revitalitzara les zones rurals.
Cal tenir en compte també que la cobertura de banda ampla de 100mbps en 2020 encara no arribava al 37% de les zones rurals. Per tant, l’anomenada bretxa digital en l’àmbit rural encara hi és i això també dificultaria aquest pas.
L’ideal de densitat
Comptat i debatut, actualment tenim dos situacions ben polaritzades: d’una banda una gran densitat de població en les ciutats més grans, i de l’altra un èxode rural constant que fa que gran part del territori puga quedar buit.
El compromís entre costos i beneficis té un equilibri òptim en cada ciutat
Això, però, vol dir que hem de lluitar contra la densificació de les ciutats? Segons Puga, la resposta és no. D’acord amb la seua explicació, el compromís entre costos i beneficis té un equilibri òptim en cada ciutat depenent de diversos factor com ara el país en que es trobe i el sector d’especialització del seu teixit productiu.
Per això, en l’opinió dels experts, l’objectiu no ha de ser buscar establir un llindar de densitat ideal si no trobar en cada cas el millor equilibri possible que protegisca alhora la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic.
Pel que fa al repte del despoblament, els dos economistes coincideixen en recolzar les polítiques d’adaptació (aquelles que pretenen oferir uns serveis mínims i una qualitat de vida als habitants actuals de les zones rurals) més que no optar per polítiques de mitigació (les que busquen revertir la situació) que poden ser molt costoses pel que fa als recursos i que pot ser no solucionen una qüestió de base com ho és l'accés al treball. Així Puga conclou que, malgrat tot, “hi ha treballs que són factibles en zones amb poca densitat i altres que requereixen d’una certa densitat perquè l’empresa puga ser competitiva”.