Els comptes del Barça: la constatació de la tragèdia

Ja no es parlarà de fitxatges, sinó de deute, el préstec de Goldman Sachs o el Cas Neymar

El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, en una imatge d'arxiu | Europa Press El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, en una imatge d'arxiu | Europa Press

Aquesta setmana hem tingut accés, per fi, al tancament comptable del FC Barcelona per a la temporada 2019/20. Han hagut de passar set mesos per poder saber del cert la situació patrimonial del Club i comprovar que, en general, és tan dolenta com podíem imaginar des del moment en què vam conèixer-ne les dades bàsiques, allà pel mes d’octubre del 2020.

Tot i que han passat pocs dies des que s’ha fet pública la memòria de la temporada 2019/20, ja se n’ha parlat molt i hem tingut l’ocasió d’escoltar un bon grapat d’experts que ens han explicat amb detall què significa cada xifra de l’informe. No tenim ara ànim de repetir el que altres ja han valorat, amb gran encert dit sigui de pas, però sí que volem posar el focus sobre alguns dels aspectes més crítics d’aquesta informació.

L'elevat volum de deute que s'enfila fins a 1.200 MEUR i el fons de maniobra de 600 MEUR en negatiu genera estupor entre el barcelonisme

El primer que crida l’atenció és l’elevat volum de deute, que s’enfila gairebé fins els 1.200 milions d’euros, dels quals més de 700 són a pagar en el curt termini. Quan el mes d’octubre de 2020 el vicepresident del club Jordi Moix va presentar un resum de les magnituds econòmiques i va reconèixer un “deute financer” de més de 800 milions d’euros, la gran majoria dels opinadors barcelonistes es van posar les mans al cap, però aquí ja vam alertar que aquell no era pas el deute total i vam deixar per escrit la nostra estimació de passiu total, que consideràvem que se situaria al voltant dels 1.500 milions. Un pronòstic del tot encertat, atès que segons la memòria del club el passiu auditat supera els 1.400 milions d’euros. L’altra magnitud que també ha generat estupor entre el barcelonisme és la del fons de maniobra, que marca a la xifra rècord de 600 milions d’euros negatius. O sigui, que el club no té gasolina per funcionar en el curt termini.

No cal insistir en què totes les variables són extremadament dolentes perquè ja és quelcom de domini públic, però sí que convé mirar amb detall algunes partides concretes. En aquest sentit, podem observar el que a priori seria una bona dada -de les poques- com és que els deutes amb jugadors a llarg termini s’han reduït a la meitat (de 70 a 35 milions).

La llàstima és que aquesta informació ja ha quedat desfasada perquè tothom recordarà que un cop tancat l’exercici es van dur a terme negociacions amb els futbolistes per abonar les seves fitxes de manera diferida durant els propers anys. Si realment es va arribar a aquest acord, el deute amb els jugadors aquí comptabilitzat s’ha fet miques perquè la xifra real no s’assemblarà gens a la comptabilitzada, sinó que serà molt superior.

Més info: L’agenda oculta de Carles Tusquets

Un altre fet rellevant és la hipoteca sorpresa sobre diverses societats filials del club, en especial la lucrativa Barça Licensing & Merchandising, que gestiona les botigues barcelonistes que abans eren propietat de la multinacional Nike. Resulta que, en contra del que va afirmar Jordi Moix a l’esmentada compareixença d’octubre, el préstec de Goldman Sachs sí que tenia garanties, i és precisament aquesta firma d’explotació comercial de la imatge del club la que està pignorada.

Però, no només el préstec d’aquest banc d’inversió americà és el que duu annex una garantia, sinó que altres préstecs financers i totes les sènior notes emeses el tenen i són les societats filials esmentades. Per cert, de l’estudi de la memòria no hi ha manera d’escatir quin és el tipus d’interès real al qual s’ha endeutat el Barça, perquè els tres préstecs de tipus variable estan signats a Euribor 12 mesos més un diferencial del qual en desconeixem la magnitud. Aquest diferencial és la dada crítica per saber a quin cost s’ha endeutat el club i sembla que hi ha una voluntat ferma d’ocultar-lo. Tampoc no sabem el tipus fix dels altres préstecs, perquè la memòria fa servir la fórmula de dir “inferior a”, però s’intueix un increment del preu dels crèdits conforme la salut del club s’anava deteriorant, perquè primer eren “inferior al” 2%, després al 2,5% i finalment al 4,50%.

 Aquest diferencial del tipus d'interès variable és la dada crítica per saber a quin cost s’ha endeutat el club i sembla que hi ha una voluntat ferma d’ocultar-lo 

Finalment, cal fer una observació relativa a les contingències futures que pot patir el club i que no estan comptabilitzades. La principal és el desenllaç del Cas DIS (també conegut com a Neymar-2), que està judicialitzat i que els gestors del Barça han decidit no provisionar perquè consideren que les probabilitats de perdre el judici i haver d’indemnitzar amb els 3,5 milions reclamats per la firma brasilera són molt escasses. En cas que les previsions no es complissin, l’import a pagar entraria al cent per cent com a pèrdua “nova” en l’exercici en que es produeixi el desenllaç del cas.

Pel que fa al pressupost de la temporada 2020/21, observem que la xifra de negoci prevista és de 828 milions, considerablement inferior a la dels darrers anys, per causa dels efectes de la pandèmia. Però quan posem la lupa sobre com s’han calculat els ingressos, de seguida veiem que són excessivament optimistes, atès que parteixen d’una hipòtesi d’assistència a l’Estadi que no es complirà de cap manera: l’expectativa dels gestors del club era que al febrer ja entrés públic al Camp Nou i que al maig es pogués arribar a un aforament del 50%. Per tant, totes aquestes localitats que esperaven vendre i no vendran suposaran una reducció dels ingressos, que de retruc trinxaran el minso benefici previst (1 milió d’euros) per transformar-lo en pèrdues.  

L’herència que l’administració Bartomeu deixa als futurs gestors del club és una pesada càrrega que costarà molt de reconduir

En resum, l’herència que l’administració Bartomeu deixa als futurs gestors del club és una pesada càrrega que costar molt de reconduir. A partir d’ara, més que de fitxatges, els seguidors culers sentiran a parlar de termes amb un regust molt més amarg, com ara reestructuracions de deute, reduccions de costos i acomiadaments. De cap manera es pot dir que el desenllaç hagi estat una sorpresa, perquè les maneres del tàndem Rosell-Bartomeu ja apuntaven, des de fa com a mínim un lustre, a una caiguda pel precipici. Ho vam avisar en vigílies de les eleccions de 2015 a través d’una sèrie de cinc articles ben documentats que començaven per aquest, però sembla que hi havia massa interessos en mirar cap a una altra banda. Ara tocarà treure del coma a un club que fa només una dècada era l’enveja del món sencer. En el futur no ens podem permetre més errors com aquest.

Més informació
Font: "El CEO del Barça ha de ser català, culer i del món de la tecnologia"
Avui et destaquem
El més llegit