Rolf Schroeder: "Hi ha una economia emergent més enllà del capitalisme"

Els elevats preus dels serveis al mercat són, segons l'expert en monedes complementàries, una de les principals causes de l'auge dels sistemes alternatius

Rolf Schroeder és un dels principals investigadors europeus sobre monedes complementàries | Àngel Bravo
Rolf Schroeder és un dels principals investigadors europeus sobre monedes complementàries | Àngel Bravo

Rolf Schroeder és una de les persones amb més coneixement en el camp de les monedes alternatives. Es va endinsar en aquest món a finals dels anys 80, quan encara era un camp desconegut. “El 87 vaig fer la primera publicació sorgida de les investigacions que havia fet, però era un àmbit desconegut en el món acadèmic i no va tenir transcendència”, relata en aquesta entrevista a VIA Empresa. “Com que no podia obtenir una plaça a la universitat amb això, vaig estalviar diners investigant altres àrees, cosa que m’ha servit per dedicar-me ara al que m’agrada amb una visió més àmplia”.

El seu major projecte és la Bibliography of Community Currency Research, un espai on recull totes les investigacions que s’han fet sobre les monedes socials i economies alternatives. També forma part de la Research Association on Monetary Innovation and Complementary and Community Currencies (RAMICS), la principal promotora de la investigació en aquest camp. “Bàsicament la nostra missió és aconseguir que la comunitat acadèmica reconegui el poder de les divises alternatives”, defensa. I és que amb tota l’experiència acumulada, ell s’etiqueta com un investigador expert, però sense que cap universitat així ho accepti.

Què ha passat perquè ara neixin tantes monedes?

Crec que ha canviat l’actitud i que ha esdevingut important el fet que hi ha moltes coses que necessites i que no pots obtenir o fer. Abans, quan havíem de reparar alguna cosa, acostumàvem a fer-ho nosaltres o a buscar algun conegut. Ara no, ara no tenim tant coneixement o són coses que han avançat massa i se’ns escapen. Ara acudim a un expert i paguem pel seu servei. Això ha fet que els professionals liberals siguin cada cop més importants, però també veiem que els serveis són massa cars i no els podem pagar.

"Hi ha una economia emergent més enllà del capitalisme atès que els serveis són massa cars i no es poden pagar"

Això ha fet que la gent busqui crear sistemes alternatius?

Sí. Als anys 60 es creia que tota l’activitat econòmica es feia en el mercat capitalista, però ara veiem que la ciutadania desenvolupa activitats professionals fora del mercat. Hi ha gent bona reparant bicicletes, ordinadors... però que sovint ho fan com a subprofessionals. Tot i que no s’hi dediquen, tenen certs coneixements i poden ajudar els altres. La diferència bàsica del sistema actual és que hi ha una economia emergent més enllà del capitalisme atès que els serveis en el mercat tradicional són massa cars i no es poden pagar. La resposta de la gent és crear sistemes d’intercanvi.

Rolf Schroeder | Àngel Bravo

Fotografia: Àngel Bravo

Aleshores, és la necessitat el que empodera la gent en un nou mercat?

Exactament, i porta la gent a fer-ho plegada. El més maco que he vist és que la ciutadania actua en conjunt. Pots veure gent pobra i gent rica actuant en un mateix sistema, pots conèixer-hi persones de totes les capes socials i relacionar-te amb elles; però el més important és que cadascú aporti alguna cosa pel conjunt, perquè vivim en una societat que es mou en diferents direccions. 

Aquesta actitud és la que ha vist al German Tauschring?

Ja no sóc activista, no formo part de l’agrupació, però hi vaig treballar durant set anys. És una organització similar al concepte del Banc del Temps a l’Estat espanyol. Té més de 200 membres, una xifra petita si es té en compte que està a Hannover, on hi ha mig miler d’habitants. El sistema es basa en la reciprocitat, els membres són proveïdors de serveis i obtenen un crèdit que després canvien per nous serveis, és la manera de desenvolupar una economia alternativa.

"La quantitat de Wir que es mouen a Suïssa equivalen ja a mil milions de francs suïssos"

Cal regular aquestes entitats? Destruiria l’essència del moviment?

Tinc dues opinions al respecte i cap de les dues és del tot clara. La quantitat de Wir que es mouen a Suïssa equivalen ja a 1.000 milions de francs suïssos, el que demostra que és una moneda molt important. El seu èxit és a causa de la regulació que hi va haver als anys 30, quan les autoritats van dir que podien tirar endavant la iniciativa. En canvi, en casos similars, les administracions han dit que no perquè eren divises il·legals i això ha fet que no poguessin tirar endavant. Per tant, la regulació pot ajudar a desenvolupar aquests moviments, però també s’ha de dir que una regulació mal feta pot matar iniciatives. Cal veure si l’actuació per part de les autoritats pot fer mal a l’esperit de la iniciativa o no.

Rolf Schroeder | Àngel Bravo

Fotografia: Àngel Bravo

A Catalunya estan sorgint monedes municipals de la mà dels ajuntaments.

Precisament casos com aquests són importants, estem veient que sorgeixen iniciatives arreu del món, però que es mantenen com projectes petits. Necessitem més projectes com el de Suïssa, on la regulació ha ajudat, per demostrar que són sistemes que poden funcionar i que són beneficiosos. Al Brasil hi ha l’exemple de Banco Palmas, també reconegut per les autoritats com a diner legal.

"Hem de pensar també en com definir les fronteres del sistema, com aïllar-lo del mercat capitalista"

Aquests monedes han de funcionar com les oficials i tenir un valor que fluctuï?

Aquí hi ha un punt important: el seu valor és diferent al que estableix el mercat. És necessari tenir sistemes que estiguin protegits i eines que s'allunyin del que estableix el capitalisme. Algunes persones veuen futur en una competència entre divises, però des del meu punt de vista ens interessa fer una cosa totalment diferent. Si pensem en monedes socials, hem de pensar també en com definir les fronteres del sistema, com aïllar-lo del mercat capitalista. El valor pot canviar, sí, però s’ha de fer amb criteris diferents. A Alemanya tenim organitzacions on els joves estalvien crèdit cedint part del seu temps a ciutadans sèniors. La idea és que quan siguin grans, puguin gastar aquest diner. La pregunta és: hi haurà prou gent jove en un futur que formi part del sistema? Aquestes coses són les que poden fer variar el valor.

Més informació
August Corrons: "Amb una moneda alternativa només depens del que saps fer"
Les monedes alternatives a l'euro
Avui et destaquem
Comentaris