Gairebé el 71% dels diputats electes sorgits de les eleccions del 28-A a Catalunya són d'esquerres o, dit d'una altra manera, dels 48 que es triaven a les urnes dels col·legis catalans, en són 34. La majoria d'esquerres també ha irromput amb força a la resta de l'Estat amb un total de 185 diputats dels 350 que hi ha al Congrés. Uns resultats que tant patronals com sindicats han valorat de manera molt positiva, i més encara després de veure que allò que pronosticaven els sondejos, no s'ha complert finalment. Però, que esperen ara els representants econòmics, empresarials i dels treballadors del nou Govern?
A l'espera que es conformin les aliances, i amb l'esperança que el PSOE no pacti amb Cs; patronals i sindicats tenen un punt en comú i és la valoració que fan de la majoria d'esquerres. Un govern encoratjador tant per a les pimes com per a la ciutadania seria la suma dels socialistes amb Unides Podem i els partits catalans i/o bascos. Així ho ha assegurat el president de Pimec, Josep González, a VIA Empresa, sota l'argument que aquesta aliança "permetria un diàleg i una negociació i obre diverses vies".
En aquest mateix sentit, el secretari general d'UGT a Catalunya, Camil Ros, va un pas més enllà, i sosté que aquest diàleg permetrà "derogar la reforma laboral", però també abordar la "recuperació dels drets i el diàleg". Una reforma laboral aprovada pel Govern de Mariano Rajoy el 2012 i de la qual ja s'havia abordat la seva derogació amb l'Executiu de Pedro Sánchez de la XII legislatura, però les negociacions van quedar estancades amb la no aprovació dels pressupostos i la posterior convocatòria electoral.
Carta al nou Govern
Tant Foment del Treball, com Pimec i Cecot d'una banda, com CC.OO. i UGT de l'altra, demanen a Sánchez que formi un govern progressista i d'esquerres. A més, reclamen que hi hagi estabilitat i consens, però també que es creïn llocs de treball amb unes condicions "dignes". El sindicat liderat per Ros continuarà lluitant per la reducció de la jornada laboral a 32 hores setmanals -i més aquest 1 de maig que es compleixen 100 anys de la jornada laboral de 8 hores- acompanyada dels "mateixos salaris que teníem abans de les retallades". "Volem treballar millor, menys, cobrar més i viure millor", sosté contundent.
Mentrestant, CC.OO. emplaça el nou Executiu a "afrontar els reptes centrals del país, la crisi territorial, la digitalització, el canvi climàtic i la igualtat de gènere", així com a "recuperar l’agenda per la reconstrucció d’un nou contracte social". El sindicat liderat per Javier Pacheco afegeix en la seva llista de peticions que es derogui la Llei Mordassa i que es modifiqui el Codi Penal que, a parer seu, "encotilla el dret de vaga i ofega la llibertat d’expressió i de manifestació".
Tant patronals com sindicats demanen diàleg entre el nou Govern i els agents econòmics del país
Les patronals, juguen sota una mateixa carta: treballar per fer un país competitiu i més empresa. Així ho demana la Cecot, que també posa damunt la taula que "caldrà apostar per la cultura del diàleg per tal d’aprofundir en les reformes econòmiques que necessita Espanya, reforçar la creació d’ocupació o resoldre els conflictes territorials, entre molts altres temes pendents i que són urgents". El seu president, Antoni Abad, ha estat clar i contundent: "s’ha acabat l’immobilisme de no prendre decisions en l’àmbit de la competitivitat i de les preses majoritàriament sense tenir cap aval per part del món de la representació empresarial, especialment de la mitjana i petita empresa".
Foment, per la seva banda, espera que el nou Executiu "es formi com les renovades Corts Generals desenvolupin la seva tasca dins d’una dinàmica de moderació i cercant els amplis consensos que donin estabilitat a la tasca dels diferents estrats de les Administracions Públiques", així com que, quan es produeixi la investidura, "es presenti un pla de treball en matèria econòmica i fiscal que esperoni l’activitat empresarial i la creació de llocs de treball, i redundi en la cohesió social arreu del territori espanyol".
Més diàleg, millors condicions
De fet, tant patronals com sindicats estan d'acord en què amb aquests resultats "s'obre la porta a un recorregut que permeti enfortir l’autogovern de Catalunya, millorant la seva qualitat democràtica i la seva eficiència en la garantia dels drets i dels serveis públics".
Pimec afegeix un punt més a la qüestió i considera que amb el diàleg es pot aconseguir parlar sobre els problemes econòmics que pateix Catalunya, així com de l'incompliment de les infraestructures que fins ara ha estat una constant en la política estatal, però també que la fiscalitat de les pimes millori encara més. Sánchez ja havia aprovat abaixar l'impost de societat per a les pimes, però finalment no es va dur a terme per la no aprovació de pressupostos, però González s'ha mostrat convençut que la mesura es tornarà a posar en marxa.
Pimec reclama abaixar l'impost de societat per a les pimes, que s'aprovi el règim sancionador contra la morositat i que es faci una bona política energètica
La patronal catalana de les pimes reclama que s'aprovi el règim sancionador contra la morositat, però també que es faci "una bona política energètica" perquè, es lamenta, "no s'ha dit gaire res" sobre la qüestió i recorda que "tenim el preu del quilovat més alt d'Europa i això resta competitivitat". La seva proposta és "anar a una política d'energies renovables i abaixar el preu perquè no hi ha raons perquè estigui tan alt".
Ara bé, tant patronals com sindicats estan a l'espera de les aliances que es puguin formar perquè, malgrat que al llarg de la jornada de ressaca electoral, el PSOE s'hagi anat allunyant de l'aliança amb Cs (i viceversa), encara està tot per escriure. I, a més, encara queda votar a les eleccions municipals i europees (alguns territoris també les autonòmiques) i, això, també serà molt significatiu.