Aquests dies hem sabut que s’ha produït un moviment de concentració destacat al sector de les telecomunicacions a Espanya. L’operador MásMóvil s’ha cruspit un dels seus competidors, Euskaltel, una companyia d’origen basc que en el seu dia (1995) es va crear amb l’impuls del govern basc i de les caixes d’estalvis locals. Per la seva banda, MásMóvil és un dels quatre operadors amb xarxa pròpia de l’Estat, juntament amb Telefónica, Orange i Vodafone. En el cas de MásMóvil, la seva entrada al club selecte dels operadors “propis” es va produir el 2016 gràcies a la compra de Yoigo. El mercat el completen un estol d’operadors virtuals (aquells que no tenen xarxa pròpia, sinó que la lloguen als propietaris), entre els quals hi destaquen Simyo, Lowi, Hits Mobile, Digi o la catalana Parlem, nascuda el 2014 amb la voluntat d’oferir un servei diferenciat respecte els operadors d’àmbit estatal.
Començant per la cua, Yoigo té les seves arrels al consorci Xfera, creat per l’ACS de Florentino Pérez, la multinacional francesa Vivendi i la companyia sueca de telefonia Sonera per competir a la subhasta de llicències UMTS (que és com es coneixia en aquell moment la flamant tecnologia 3G) que es va fer l’any 2000 a l’Estat espanyol. Tot i aconseguir la llicència, la companyia no va engegar fins uns quants anys més tard, circumstància que va arribar a posar en risc el manteniment de la mateixa llicència. No va ser fins el 2006 quan els suecs de Sonera van agafar la majoria de capital de la societat, que les coses van començar a rodar. Una dècada després, la companyia va ser adquirida -com dèiem- per MásMóvil, una empresa creada el 2006 pels emprenedors instal·lats a Espanya Meinrad Spenger (austríac) i Christian Nyborg (noruec).
Per la seva banda, el grup Orange té origen en la companyia pública francesa France Télécom, que l’any 2000 va comprar una empresa d’origen britànic anomenada Orange i el nom els va agradar tant, que anys més tard (2014) el van adoptar com a propi. La firma de la qual van manllevar la denominació havia estat fundada al Regne Unit, per després ser adquirida per l’alemanya Manesmann el 1999. No va ser aquest el darrer viatge, perquè un any més tard, el gegant Vodafone va quedar-se amb Manesmann -en una OPA que va tirar endavant amb fòrceps- i per raons de competència va haver de desprendre’s d’Orange, una oportunitat que va aprofitar France Télécom per engrandir el seu negoci fora de França. L’entrada de France Télécom a l’Estat es va produir el 2005 a través de la compra del que havia estat la tercera llicència de telefonia mòbil, la companyia Auna, que feia servir la marca Amena per a aquest segment de mercat. Auna procedia de la fusió entre un operador de cable amb aquest mateix nom i l’empresa d’origen públic Retevisión.
Més enllà dels quatre operadors principals, un estol d'operadors virtuals, els que no tenen xarxa pròpia, sinó que la lloguen als propietaris, completen el mercat
L’altre gran pas dels francesos al mercat estatal de la telefonia mòbil es va produir el 2014, quan ja sota la marca Orange van adquirir la firma Jazztel, que anys enrere, el 1997, havia fundat l’argentí Martín Varsavsky i que més tard havia estat propietat de Leopoldo Fernández Pujals, el creador de Telepizza. L’empresari cubà hi va invertir bona part dels 300 milions d’euros que havia guanyat amb la venda de la companyia de pizzes.
Els dos primers
La que històricament ha estat la segona operadora de telefonia mòbil a Espanya és la firma britànica Vodafone, que va fer-se un forat al mercat estatal a partir de la compra d’Airtel, la segona llicència concedida després de la de Telefónica. El 1995, a les beceroles de la telefonia mòbil a Espanya, Airtel va aconseguir l’autorització del govern per començar a prestar serveis de telefonia mòbil, en un concurs on es va imposar a un altre consorci, on curiosament un dels accionistes rellevants era precisament Vodafone. Al pool guanyador hi havia com a accionistes els americans d’Airtouch (avui Verizon), British Telecom, un grup de bancs i caixes (Caixa Catalunya, entre ells), companyies elèctriques, Juan Abelló Gallo, i els Entrecanales i els March (a través d'Acciona), entre d’altres.
Per contra, al grup derrotat hi havia entitats de tant pes com “la Caixa”, el Grupo Prisa, El Corte Inglés i un altre contingent de companyies elèctriques. A partir de 1999, Vodafone -que no havien quedat gens contents de la derrota al concurs del 1995- van començar a comprar paquets d’accions de la companyia telefònica fins a fer-se amb gairebé el total de la propietat l’any 2001 i de pas, fent multimilionaris als principals accionistes venedors. La inversió inicial per fundar la firma havia estat de 900 milions d’euros (150.000 milions de pessetes) i un lustre després ja valia entre 25.000 i 30.000 milions.
Va començar a caminar fa gairebé 100 anys el qui avui dia encara domina el mercat estatal de les telecomunicacions
Finalment, l’operador més potent del mercat és Movistar, que pertany al gegant espanyol Telefónica, antiga empresa pública. Avui dia, la marca que fa servir Telefónica per a la majoria dels seus productes i serveis és precisament Movistar, però aquesta ensenya va néixer per referir-se a la telefonia mòbil digital i és hereva de Moviline, la marca que tenia la companyia en els temps en què la telefonia mòbil era analògica. En un mercat que ja té una antiguitat superior al quart de segle, aquest operador continua mantenint una quota de mercat propera al 30%, fet que el converteix en líder destacat. No era pas difícil, a priori, que això succeís, perquè Telefónica va ser el monopoli de la telefonia durant moltes dècades i ja des de la seva fundació en temps del dictador Primo de Rivera. El 1924 va néixer la Compañía Telefónica Nacional de España, però no partia de zero, sinó que es va beneficiar de l’espoli de companyies ja existents, principalment catalanes. Amb aquesta base de clients i la tecnologia de l’americana ITT va començar a caminar fa gairebé 100 anys el qui avui dia encara domina el mercat estatal de les telecomunicacions.
Com hem vist, el sector de la telefonia mòbil té una tendència molt important a la concentració, atès que operadors virtuals que van naixent acaben sistemàticament en mans dels grans. Veurem si aquesta tendència continua els propers 25 anys.