Tomás Navarro és un psicòleg que es dedica a la consultoria, la formació i la divulgació del benestar emocional. S'autodefineix com "un enamorat de les persones i de tot allò que les persones senten, pensen i fan". En tres verbs: sentir, pensar i fer. Viu entre Barcelona i Andorra i acaba de publicar Piensa bonito (Zenith, 2021) dedicat a la seva dona Alícia. Entre les seves obres també hi ha Fortaleza emocional, Wabi sabi, Eres más fuerte de lo que crees i Kintsukuroi, entre d'altres. "Un psicòleg és el teu fiscalista a l'hora de prendre decisions", assegura. Navarro també és psicòleg de la federació andorrana d'esquí i reivindica que les millors decisions no arriben enmig de la competició, sinó amb calma i un semàfor verd. "Diguem-nos coses boniques", escrivia el periodista Carles Capdevila. Val la pena aturar-se i pensar-hi: "La gent ha d'entendre que no hem vingut aquí a patir, sinó a viure. Som el que pensem. No ens podem creure tot el que pensem, però tampoc ho podem ignorar"
Al llibre de Fortaleza Emocional proposa l'exercici de descriure's en 10 adjectius. Com és Tomás Navarro?
Molt curiós i observador, valent tot i que també tinc por, constructiu, receptiu, inquiet i no m'agrada gens la rutina, connectat, sensible i empàtic, rigorós, respectuós, detallista, perseverant, responsable, determinat, vital... També és molt important el sentit de l'humor i és que val la pena viure la vida en positiu i amb experiències agradables. Qualsevol decisió que prenc, penso en mi i també en la meva família i tots aquells que m'acompanyen.
"El benestar emocional és calma i manca d'angoixa. Està més a prop de la serenitat que de l'excitació"
Comencem pel benestar emocional.
Molta gent associa el benestar emocional amb l'excitació, però no és això. El benestar emocional és calma, manca d'angoixa i serenitat. El benestar emocional està molt més a prop de la serenitat que de l'excitació. Hi ha qui diu que el benestar emocional és quan tornes d'esquiar i et treus les botes, però en realitat és quan arribes a casa després d'esquiar i et relaxes. El benestar emocional es pot treballar i aprendre.
Com es treballa i s'aprèn?
Cada dia hem d'incloure micromoments de benestar emocional. Sempre ho deixem per a les vacances d'estiu o de Nadal, però això són macromoments. Al llarg del dia hi ha moltes situacions que ens treuen benestar emocional, com per exemple quan portes els teus fills a l'escola i fas tard o quan no trobes pàrquing per aparcar el cotxe. Hem d'anar reomplint el benestar emocional amb petits moments com prendre el sol, trucar un amic... Cada dia s'han d'intentar buscar activament aquests moments.
No ha sigut fàcil en temps de pandèmia...
Tens raó, ha costat més però és precisament quan més hauríem de buscar aquest benestar emocional. Estàvem confinats i només podíem veure els amics per una pantalla. Hi havia qui em deia que no era el mateix, però jo responia que almenys els podíem veure i fer un vermut a distància. Quan més exigent és la vida és quan més necessitem buscar aquest benestar i no perdre la perspectiva.
"L'important no són les lliçons d'una crisi que per si sola no ens ensenya res sinó allò que cadascú està disposat a aprendre"
D'aquesta crisi en sortirem millor o pitjor?
Depèn de la persona. L'important no són les lliçons d'una crisi que per si sola no ens ensenya res sinó allò que cadascú està disposat a aprendre. L'egoista aprendrà a ser més egoista i el generós aprendrà a ser més generós. Quan ho estem passant malament és el pitjor moment per aprendre i decidir ja sigui per nerviosisme, tristesa o angoixa.
Així doncs, val més la pena decidir en una etapa de bonança que de crisi?
Sí, per descomptat. Ens hem d'imaginar a nosaltres mateixos en un semàfor. Si està en verd llavors és el moment de prendre decisions. Si està en vermell ens limitem. A la federació andorrana d'esquí sempre dic que no s'ha de prendre cap decisió durant la competició. Des del despatx apliquem algoritmes i expliquem que s'ha de decidir des de la calma. Quan el semàfor està en vermell, hem d'esperar que es posi en verd.
Desafortunadament, hi ha decisions a la vida que no ens esperen i s'ha de creuar en groc...
Un dia em vaig trobar la meva dona mig morta a la terrassa de casa. Sort que no em vaig posar a plorar, sinó que vaig intentar reanimar-la i ho vaig aconseguir. Va començar a fer convulsions a causa d'un problema de salut, però la vaig poder reanimar. Ens van dir que això li podia passar en qualsevol moment i va ser un gran motiu d'angoixa.
Quan tot va anar cap a millor, vaig anar a la muntanya a agafar aire i vaig fer un pla per intentar llegir i trobar una estona de calma cada dia al capvespre. Quan em saltava l'alarma que m'avisava que era l'hora de la lectura, em costava molt deixar la feina a un costat però m'obligava a mi mateix a seguir el pla que m'havia marcat per una qüestió de benestar emocional.
Quins són els vuit errors que hem d'evitar per alliberar la nostra ment i prendre millors decisions per apropar-nos a la vida que desitgem?
Pensem sempre massa ràpid però per pensar bé necessitem temps de qualitat. Molta gent posa l'excusa de què no tenim temps, però t'animo a mirar un dia quanta estona dediquem a Instagram o altres xarxes socials. Tenim temps, però no el gestionem bé. També pensem de forma superficial i hi ha coses que no es poden explicar en poc temps i requereixen profunditat. La diferència entre una cosa ordinària i una extraordinària es troba en la gestió del detall. Per arribar al detall no pots ser superficial. Ens limitem molt les alternatives quan tenim baixa autoestima i creiem que una cosa no la podem fer quan segurament sí que podem.
"Si el semàfor està en verd llavors és el millor moment per prendre decisions. Si està en vermell, ens limitem"
També som massa absolutistes. A una pacient li va fer el salt la parella i em va dir que mai més es tornaria a enamorar d'un home. Li vaig dir que repetís aquesta afirmació, però afegint un interrogant al final. "Mai més em tornaré a enamorar d'un home?", es va preguntar. I ella mateixa va respondre: depèn. Quan estem malament fem afirmacions molt crítiques, però no és el moment per fer-ho. De nou, hem de trobar el moment de calma.
El psicòleg i Nobel Daniel Kahneman explica la presa de decisions seguint el Thinking fast and slow (Pensa ràpid, pensa lent).
Hi ha el procés de pensament heurístic i algorítmic. El primer és el ràpid i a més rapidesa, més risc d'error. El segon és lent, analític i més profund. Quan la meva dona va convulsionar, havia de prendre la decisió de reanimar-la, trucar l'ambulància i evitar que la meva filla tingués una experiència traumàtica. Què vaig fer? Vaig dir-li a la meva filla que truqués a l'ambulància i vaig reanimar la meva dona. El pensament profund es pot entrenar per decidir cada cop més de pressa.
Creiem i després pensem o pensem i després creiem?
Copsem la realitat amb pocs segons i després ja ens desconnectem. Abans de fer aquesta entrevista i conèixe'm, segurament ja tenies una imatge preconcebuda de la psicologia i de com pot ser un psicòleg com jo. No importa com sigui jo perquè tu ja t'has fet el teu esquema i de fet, el que intento al llibre Piensa bonito és trencar aquesta desconnexió de la realitat.
"Tenim temps, però no el gestionem bé"
Això és el que acostuma a passar: desconnectem, creiem sobretot per experiències o pors i després ja deduïm, intuïm i analitzem a partir de les nostres creences però no de la realitat.
També busquem sovint reafirmar el nostre relat de vida.
Exacte, i tant de bo trenquem amb l'esquema i connectem més amb la realitat. Jo faig entrevistes amb diferents mitjans perquè és la millor manera de veure diferents maneres de pensar i preguntar i així també arriben estímuls i una perspectiva diferent als lectors. A Twitter no acostumes a seguir aquells que pensen diferent a tu, sinó aquells que reafirmen allò que tu penses.
Tornem als fets. Hem de prendre una decisió... Com ho fem?
Hi ha un mètode: analitzar el context, valorar les alternatives i les implicacions a curt, mig i llarg termini. Normalment ens movem en el curt termini. Analitzar també si hi ha contaminadors com la por, el desig o la comoditat i després passar a l'acció. Quan tu vas a comprar la loteria vas amb el desig de què et toqui encara que saps que suposa regalar els diners. Si ho analitzes bé és una possibilitat entre milions. Prenem decisions i impliquem el desig o la por. Intentem prendre la decisió quan el semàfor estigui en verd i amb la perspectiva que ens pot donar un professional. A ningú se li acut fer la declaració de la renda sense consultar un fiscalista. Un psicòleg és el teu fiscalista per prendre decisions. És important que ens deixem ajudar. Prendre i revisar la decisió.
"La por, el desig o la comoditat contaminen les decisions"
Quins biaixos són els més habituals en la presa de decisions?
Quan la gent juga al parxís i perd, demana canviar el dau. Creiem que allò que hem vist és més probable que torni a sortir repetit i així augmentem la freqüència. Un altre dels biaixos és el de l'experiència. Per exemple, no m'ha anat bé amb una parella i per tant, no em tornarà a anar bé amb una parella que em recordi a l'anterior. També hi ha el biaix del valor percebut.
Quedi's amb un aprenentatge o un consell de vida.
La gent ha d'entendre que no hem vingut aquí a patir, sinó a viure. Som el que pensem. No ens podem creure tot el que pensem, però tampoc ho podem ignorar. Si tu creus que no et publicaran un llibre perquè això només ho fan els escriptors consagrats, llavors tu i jo no estaríem aquí a avui. Si tu creus que pots esbroncar la família sense que passi res, t'equivoques perquè en el fons estàs condicionant com anirà aquella nit o fins i tot, una separació. Hem de revisar molt bé el que pensem perquè sovint allò que pensem ens limita més que ens ajuda. Necessitem un pensament que ens ajudi i això es pot aprendre. Conec a gent molt intel·ligent amb una vida de merda. No cal ser intel·ligent per pensar bonic sinó que cal aplicar el pensament perquè sigui una ajuda, et resulti estimulant i et simplifiqui la vida.