La necessitat de cobrir llocs especialitzats en programació, el foment de les carreres STEM i el món hipertecnològic cap a on ens dirigim és una realitat tan palpable que comença a convertir-se en un problema. Les empreses asseguren no trobar el talent que necessiten. Les universitats veuen com les seves carreres queden ràpidament obsoletes. I, mentre es planteja incloure l'assignatura de Programació en els col·legis, faltaran encara 10 anys fins que els nens i nenes d'avui dia accedeixin al mercat laboral.
No hi ha dreceres, això és evident. Però sí que hi ha solucionis. Perquè l'especialització a dia d'avui és tan escassa que les companyies no poden permetre's passar de dos a cinc mesos tractant de contractar un desenvolupador Back End. I, moltes d'elles pimes, amb prou feines poden pagar els salaris amb els quals la seva competència més gran accedeix a aquest segment.
No obstant això, com en gairebé tots els ordres de la vida, potser no sigui necessari buscar un perfil professional del més alt nivell, sinó simplement trobar un que s'adapti a les necessitats pròpies. I aquí, des de fa ja algun temps, està emergint la programació sense codi, coneguda com NoCode.
Pablo Pérez-Manglano Alday és fisioterapeuta de professió, però va començar a formar-se en aquesta disciplina per tractar de programar petites webs. I, en un temps raonable, va descobrir que amb coneixements bàsics podia traslladar el que feia per a ell mateix a la resta de persones. O fins i tot a empreses. Per això, sobre la base de l'après i amb l'experiència acumulada va fundar SharingAway, que no només s'ha convertit en la major comunitat NoCode d'Espanya i Llatinoamèrica amb una xifra propera als 1.000 membres, sinó també en una plataforma educacional que fins i tot ha format empreses del BME Growth com Cuatroochenta.
Des de fa ja algun temps, està emergint la programació sense codi, coneguda com NoCode
Aquesta setmana llançava un fil a Twitter d'aquests que moltes vegades són criticats, perquè fan semblar que és fàcil allò que en realitat no és senzill. Però el que ha suposat, en realitat, ha estat un fil d'esperança per a les moltes persones que veuen en el sector tecnològic l'oportunitat laboral de les seves vides.
València, sota la seva organització i després de dos anys de proposta online a causa de la pandèmia, va a celebrar de manera presencial del 20 al 22 de maig el NoCodeFest, on s'espera que més de 100 persones treballin conjuntament durant un cap de setmana per proposar solucions reals a problemàtiques comunes. D'aquesta competició naixeran les idees que rebran el premi al millor producte creat amb aquesta metodologia, però també es convertirà en un lloc on podrà palpar-se en temps real que no és necessària una formació d'anys per ser capaç de començar a programar.
Cal recordar, referent a això, una cosa que la newsletter de SharingAway destacava no fa molt: ja hi ha grans empreses que usen el NoCode com a complement del que creen diàriament els seus desenvolupadors. I ho fan per la seva senzillesa i rapidesa d'implementació. Spotify, IBM, Domino's Pizza, Levi's o Netflix estan entre elles. I qualsevol persona, amb un curs intensiu de menys de mig any, podria acabar treballant en elles.