La reforma sanitària que Donald Trump vol impulsar ha estat la protagonista de la setmana. La setmana passada els Republicans no van poder aconseguir els vots necessaris per aprovar la darrera versió de Trumpcare i per això el President Trump va proposar derogar Obamacare amb l'esperança de fer seure els Demòcrates a la taula de negociació. La CBO va emetre un informe d'urgència sobre la derogació que ha estat devastador per a l’estratègia de la Casa Blanca, ja que els Republicans es neguen en rodó a derogar la llei sencera. Així doncs, la Casa Blanca ha intentat aquests dies una jugada desesperada: derogar parcialment Obamacare.
Atès que moltes parts de la llei sanitària necessiten 60 senadors per ser derogada -i els Demòcrates no la derogaran pas-, la Casa Blanca ha proposat derogar només aquelles parts de la llei que no necessiten aquests 60 diputats. El President Trump va intentar dimecres derogar completament Obamacare però John McCain ha liderat amb força els moderats Republicans cap al no i va votar en contra al Senat tombant la moció que el seu partit va presentar. Just abans de la votació, McCain va estar reunit 20 minuts amb els Demòcrates en públic explicant la seva posició.
La moció va ser rebutjada per 45-55 amb set Republicans (Capito, Collins, Heller, Murkowski, McCain, Portman i Alexander) votant en contra la mateixa moció que dos anys abans, el 2013, els Republicans van aprovar però Barack Obama va exercir dret de veto negant-se a signar la moció per convertir-la en llei. La lliçó és que ara que hi ha un President disposat a signar i, per tant, hi ha coses en joc, la lògica del vot canvia significativament.
Unes hores abans, el Premi Nobel Paul Krugman (Demòcrata) va tenir un detall molt lleig amb McCain arran d'un tuit del President Trump on felicitava el mateix McCain per tornar al Senat després de l'operació de càncer cerebral. Trump (i Krugman) creien que McCain i els moderats votarien a favor de derogar Obamacare, però la sorpresa amb el vot en contra ha estat majúscula. El partit republicà està de facto trencat en dues parts, ja que el KremlinGate i els continus escàndols de Donald Trump -i les seves amenaces constants- està formant un nucli de resistència republicana.
La Fed no toca res (de moment)
La Reserva Federal es va reunir dimecres i va optar per un to hawkish però no va fer cap canvi de política monetària. Janet Yellen va confirmar que la Fed començarà a reduir la mida del balanç "molt aviat" i tothom dóna per fet que serà al setembre. Els tipus d'interès es mantenen igual, però Yellen diu que és una situació transitòria causada perquè la taxa d'inflació està estancada. Això vol dir que la Fed espera seguir fent pujades aquest any tan bon punt la inflació torni a anar cap amunt, probablement a finals d' any.
El Kremlingate, cada cop més calent
El KremlinGate ha possat Jeff Sessions en situació delicada. Sessions es va recusar a si mateix del cas a causa d’una sèrie de trobades que va mantenir l'any 2016 amb diplomàtics russos i això implica que no pot acomiadar al Fiscal Especial Robert Mueller, nomenat pel seu adjunt Rod Rosenstein. Com que Adam Schiff, Republicà i membre de la Comissió d'Intel·ligència del Congrés va dir clarament que no tolerarien que Mueller fos acomiadat, Trump només té una via disponible: aconseguir que Jeff Sessions dimiteixi per poder nomenar un altre Fiscal General de l'Estat. Aquest, al seu torn, hauria d’acomiadar Mueller i fer que la investigació sobre el KremlinGate acabi.
El cert és que l'entorn de Jeff Sessions diu que no dimitirà en cap cas, el que resulta sorprenent atès que és el que el President, -qui el va nomenar- vol. Segons Dena Grayson, el Fiscal Especial Mueller i Jeff Sessions han pactat que no es presentin càrrecs contra Sessions (pel motiu pel que es va recusar) a canvi que no dimiteixi fins que Mueller ho consideri oportú. Aquesta situació converteix, de facto, a Rod Rosenstein -Fiscal General Adjunt- en el màxim responsable del sistema legal nord-americà i deixa en situació d'extrema debilitat al President Trump. Aquest pacte també explica la constant negativa dels Republicans moderats a tocar Obamacare mentre Donald Trump sigui President, malgrat el risc que suposa que les midterms -eleccions al Congrés i al Senat- estiguin a només un any vista.
Més embolics a la Casa Blanca
La setmana passada els vam parlar del Fiscal General de Nova York, Eric Schneiderman -conegut amb el sobrenom de The Velocirraptor-. Sabem que hi ha tres investigacions en curs, una de les quals afecta a Paul Manafort i el banc rus Alfa Bank (que, inexplicablement, està finançat pel BCE) sobre un afer de blanqueig de capitals. Les diligències estan en el tram final i a finals d’any hi haurà acusacions formals. Manafort està essent investigat per casos similars. Un altre cas on The Velorricaptor participa afecta Rússia i al bitcoin, però a hores d’ara no sabem si algun membre del Team Trump hi està involucrat.
El director de comunicació de la Casa Blanca, Sean Spicer, ha presentat la seva dimissió aquesta setmana. Una dimissió que vam avançar fa unes setmanes en aquesta columna. Anthony Scaramucci, ex Goldman Sachs, ha pres el seu relleu no sense forta polèmica: dijous va acusar Reince Priebus de ser la font que filtra secrets de la Casa Blanca a la premsa (donant veracitat a les informacions) i aquest divendres Priebus podria ser acomiadat. L’altra, que per atacar Priebus va esmentar l’honor de John Paterno. I qui és Paterno? Un aliat de la màfia italiana acusat de pedofília. El cert és que Flynn, Manafort i Sessions tenen tractes amb el Fiscal Especial. El KremlinGate arribarà aviat al seu clímax.