El que per a molts territoris és el futur, per a la Xina és el present. El país asiàtic ha estat pioner a l'hora d'incorporar la innovació tecnològica en models de negoci que són molt competitius i disruptius. La visió de la Xina sobre la digitalització dels diferents sectors va més enllà del que es veu en altres economies i, lluny de copiar el que fan els nord-americans i els europeus, les empreses han optat per ser altament competitives dins de les seves fronteres. Ho han fet deixant de banda els elements del negoci tradicional i amb l'obsessió de crear ecosistemes propis. La població de Xina fa servir unes poques aplicacions que l'inclouen pràcticament tot, el que explica en part el creixement d'una sèrie d'organitzacions que miren directament als gegants occidentals. Tot i el domini mundial de Microsoft, Amazon o Google, companyies com Alibaba, Baidu, Didi Chuxing o Tencent s'han convertit en veritables imperis en el territori xinès, on conviuen prop de 1.400 milions de persones.
Es tracta d'un mercat gegantí, molt tancat, però que cada vegada s'obre més al món a través de sectors en auge, com són el comerç electrònic, les xarxes socials o les telecomunicacions. En els últims anys, la Xina ha crescut a gran velocitat i s'ha posicionat com una de les grans potències del món. És impossible, per tant, no observar el que està fent el país asiàtic per comprendre, i també aprendre, el marc actual. Les empreses xineses entenen la transformació digital com una forma de guanyar un avantatge competitiu i de créixer en un entorn innovador, cosa que marca la diferència davant d'aquelles organitzacions que la interpreten només com un mitjà per impulsar l'eficiència operativa, modernitzar la infraestructura i millorar l'experiència de client.
Xue: "A la Xina no és necessari portar ni efectiu ni targeta a sobre per pagar i això encara no es veu a Europa, però sens dubte canviarà la manera de fer negocis amb Xina"
La directora de l'Oficina Exterior de Comerç i d'Inversions d'Acció a Xangai, Taowen Xue, explica a VIA Empresa els elements clau que ajuden a entendre com la Xina ha crescut tant en els últims anys com a potència. "El govern central de la Xina estableix plans quinquennals molt clars. Actualment, s'està duent a terme el tretzè d'aquests plans (2016-2020), que compta amb una sèrie d'objectius concrets que Xina ja ha aconseguit en les últimes dècades. És un tipus de pla a llarg termini que rarament trobem establert per governs d'altres mercats d'aquesta mida", exposa.
Una referència per a Catalunya?
Fins a quin punt la influència de la Xina com a potència tecnològica impactarà al nostre país en els pròxims anys? "Influirà en la manera com fem negocis", afirma Xue. "Parlem, per exemple, del comerç electrònic. En el passat, moltes empreses catalanes anaven a la Xina a buscar distribuïdors per vendre els seus productes. Actualment, però, el llançament d'un nou producte a la Xina és probablement una acció en línia, a través d'una botiga virtual. És el cas de Martiderm o Isdin, entre d'altres, que van aconseguir èxit a la Xina abans d'introduir-hi els seus productes a qualsevol botiga física", relata.
És cada cop més comú veure avenços que s'estan donant a la Xina i que encara no han arribat aquí. En destaca, per exemple, el pagament a través del mòbil: es pot pagar amb la mateixa app al metro, a l'autobús, als hospitals, als cinemes, el lloguer de bicicletes públiques, a les botigues, a les institucions governamentals, les factures de gas o electricitat, les de la targeta de crèdit, les assegurances, els taxis, els vols, els hotels o els bitllets de tren. "No és necessari portar ni efectiu ni targeta de crèdit a sobre", assegura Xue. "Això encara no es veu a Europa, però sens dubte canviarà la manera de fer negocis amb els ciutadans de Xina", assenyala.
Horth: "La innovació és ara una estratègia nacional per a la Xina. No podem tenir la certesa de com serà el futur, però aquest mercat serà pioner i influirà molt la resta del món"
Daniel Horth, economista que resideix a Pequín, comenta que el pagament amb el mòbil "és literalment la manera de pagar, no s'utilitzen les targetes o efectiu", de la mateixa forma que és molt habitual pagar amb identificació de reconeixement facial. "En general, sembla que als ciutadans de Xina no els importa tant la privacitat, o potser no tenen opció pel control de l'Estat. En tot cas, veuen els avenços tecnològics de manera molt positiva", assegura. "D'altra banda, en ser un país d'un sol partit amb total control, si el govern ho vol, a la Xina es poden posar en pràctica certes mesures que a altres països probablement no es podria", afegeix.
Un camp on la Xina també té molt de pes actualment és en el de la tecnologia cognitiva i l'anàlisi de dades. Segons un informe de la Universitat Tsinghua de Pequín, la Xina va atreure entre 2013 i 2018 el 60% de les inversions globals en el camp de la intel·ligència artificial. "La Xina té una gran quantitat de dades gràcies a la seva mida i població. Per tant, és natural que s'atregui molta inversió mundial vinculada a aquest àmbit", indica la directiva. "I no només això, la innovació és ara una estratègia nacional per a la Xina. El país té el capital, l'atracció de talent i un mercat molt gran. No podem tenir la certesa de com serà el futur, però el que és segur és que aquest mercat serà pioner i influirà molt la resta del món", declara.
Vidal: "La Xina ha apostat i invertit de manera inèdita en tecnologies que seran claus en deu o quinze anys"
Marc Vidal, consultor en transformació digital, ho té molt clar. "La Xina no és un rival, és el destí. Si un país com aquest ha passat de copiar, de l'enginyeria inversa, a ser la més ferma futura potència tecnològica, alguna cosa haurem de fer al respecte. Ells no han creat Silion Valleys, sinó que han apostat i invertit de manera inèdita en tecnologies que seran claus en deu o quinze anys", exposa l'expert.
"A la Xina li importa poc on som nosaltres o qualsevol altra part del món, ja que tenen molt clar el seu model i l'estan aplicant. Al final, el que busquen és tenir-nos captius dels seus avenços i innovacions i no tant en ser uns proveïdors opcionals. El desplegament de les tecnologies 5G ho demostra", expressa. En aquest sentit, el potencial del país asiàtic dins el sector de les telecomunicacions és un dels punts de conflicte més coneguts en la disputa comercial contra els Estats Units, tal com es va veure amb el cas Huawei.
Catalunya i les comparacions
És complicat no fer comparacions per tal de comprovar en quin context es troba Catalunya davant el progrés xinès. Horth considera que certs avenços serien complicats d'aplicar al territori pel tema de la privacitat. L'economista opina que fa falta una empenta per part dels governs i plans a llarg termini, com passa a la Xina, per tal de potenciar el sector tecnològic català i espanyol.
Vidal: "Catalunya hauria de fer menys viatges 'cool' organitzats a veure què fan a San Francisco i començar a buscar com treballar amb la Xina"
"El problema de Catalunya és que és a Europa, i Europa està sent lenta, lluny d'aquella potència innovadora que va liderar altres revolucions tecnològiques i industrials", destaca Vidal. "A més, Catalunya té certa mania per pensar que està millor del que està o que està en condicions d'enfrontar-se de tu a tu amb espais de desenvolupament al món que en realitat estan a anys llum", opina.
"Ens solem vanagloriar quan una multinacional tecnològica ha posat un espai de treball per a 200 treballadors a Barcelona i resulta que, mirat en detall, no és més que un call center i el coneixement o la innovació no ha vingut. No dic que no vinguin, però hem de fer molt més", declara l'expert. "A Europa només hi ha un país que està pensant en com afrontar aquest repte i convertir-lo en desafiament, França, que inverteix 23 vegades el que Espanya, i per derivació el que pot invertir Catalunya, en preparar la seva indústria davant el xoc frontal que suposa dependre totalment del desplegament tecnològic xinès. Catalunya hauria de fer menys viatges cool organitzats a veure què fan a San Francisco i començar a buscar com treballar amb la Xina", exposa.