Així emprèn la gent normal

Més enllà de l'ecosistema de startups tecnològiques, també són moltes les persones que superen dificultats per engegar un negoci que els permeti autoocupar-se

Cristina Cabrera és una de les emprenedores que ha rebut el suport de Trinijove i l'Obra Social la Caixa
Cristina Cabrera és una de les emprenedores que ha rebut el suport de Trinijove i l'Obra Social la Caixa

Quan fa tres anys la María José Rueda va tenir el seu fill, l’alegria va quedar enterbolida per perdre la feina. “Vaig cobrar l'atur dos mesos, però veia que allò no anava enlloc”, explica a VIA Empresa. Aleshores va decidir capitalitzar l’atur per llançar-se a crear el seu propi negoci. “La idea hi era de feia temps, però sempre pensava que no tenia diners per fer-ho i ho ajornava”. En el cas de la Cristina Cabrera, obrir el seu propi centre d’estètica i massatges ha estat la manera de començar a superar l’amenaça de desnonament que patia després que tanqués l’spa del gimnàs on treballava. Elles són només dos exemples de com emprèn la gent normal. La que no parla de startups tecnològiques ni va de la mà d’un business angel.

Totes dues formen part de la cinquantena de persones a qui la Fundació Trinijove i l’Obra Social La Caixa han ajudat a trobar una sortida professional. Cadascú amb les seves pròpies circumstàncies, totes elles tenien en comú disposar d’una bona idea de negoci però un difícil accés al finançament. “Quan penses a muntar el teu negoci et sembla impossible. Si no tens diners i amb la situació que tenia...”, recorda la Cristina.

La sortida de l’autoocupació

La Cristina ha treballat sempre en el camp de l'estètica i els massatges. “He passat per diversos gimnasos, però quan el darrer va tancar l'spa els clients em van seguir i vaig llogar una habitació on feia els massatges”, explica. Conscient que “havia d'avançar”, no va dubtar a dirigir-se a la regidora del districte, Carmen Andrés, que la va posar en contacte amb la Fundació Trinijove perquè l’ajudessin a desenvolupar el seu projecte. “Tenia l'amenaça de patir un desnonament, no podia anar al banc a demanar un crèdit”. Amb el suport de Trinijove, finalment va poder aconseguir 6.000 euros d'ASCA, que sumats als 3.000 de la capitalització de l'atur li van permetre “fer l'obra i poder obrir”.

“A vegades les coses passen perquè han de passar”, reflexiona la María José. Quan va decidir capitalitzar l’atur per portar a la pràctica la seva idea, al SOC li van oferir l’adreça de diversos llocs on anar a demanar consell i també va acabar a Trinijove. “Hi vaig trobar una gent fantàstica, amb un tracte molt personalitzat que cuida tots els detalls. Miren el teu cas i t'ajuden a trobar la teva solució particular, és una assessoria personal”, resumeix.

Analitzar les teves habilitats

La persona que ha assessorat a totes dues és la Susana Poblador, tècnica d’autoocupació de la Fundació Trinijove. “Primer treballem amb la persona, veiem el perfil que té, l'experiència, si ha treballat”. Després, explica, “analitzem el projecte que porta. Veure si saben on s'estan ficant, si tenen experiència en el sector o si hi coneixen gent”.

En el cas de la María José, el repte era connectar les seves branques de coneixement. “Tinc formació en filologia anglesa, el meu tema eren els idiomes; però vaig fer una formació en coaching que em va agradar molt i em vaig il·luminar. Fer estratègies de coaching en l'ensenyament d'idiomes”, relata ella.

Alhora, també domina la psicoteràpia corporal. “Tenia les tres branques: anglès, coaching i psicoteràpia. Amb una amiga que és artista plàstica hem introduït elements de creació o teràpia amb art. Així doncs, coaching, psicoteràpia i creació són els tres àmbits de Wadaka Konnection”, rememora.

María José Rueda ofereix des de Wadaka Konnection coaching a empreses o psicoteràpia personal | Cedida

María José Rueda ofereix des de Wadaka Konnection coaching a empreses o psicoteràpia personal | Cedida

“L'experiència és bàsica, però també ho és seguir formant-se. Pots tenir experiència en el sector, però no en la gestió”, explica Poblador sobre aquest tipus d’emprenedoria. “Emprendre és un 1% d'inspiració i un 99% de transpiració. Hauràs de suar i t'ho hauràs de treballar”, deixa clar.

La Cristina tenia clar que l'estètica és un camp amb recorregut, però no acabava de veure com fer-ne un negoci viable. “Em van fer anar a veure els centres d'estètica que hi havia per la zona per analitzar la competència i em van ajudar a fer el projecte”, explica sobre el suport rebut.

En el seu cas, ha comptat amb l’habilitat d’haver sabut fidelitzar clients al llarg dels anys. “Quan fas massatges és com anar al metge, la gent confia molt en tu. A qui li agradava com feia els massatges em seguia si anava a treballar en un altre lloc”, destaca. Amb aquests fidels va obrir Cristinas Beauty Moments, que aquest setembre complirà dos anys de vida. “Mai no he pensat en negatiu i tenia clar que m'aniria bé. Fidelitzar la gent és complicat, però amb actitud es pot fer”, encoratja.

L’entrebanc burocràtic

“Analitzar la idea a través d'un pla d'empresa és el que més els costa”, confessa Susana Poblador sobre el principal entrebanc per als que es plantegen l’autoocupació. “Tenen molt clar que volen vendre fruita, per exemple, però on la compraran i a quin marge la vendran i on... aquesta part els costa més”. Al capdavall, saben que poden fer-ho, però no “com estructurar-ho i presentar-ho a les entitats que els poden finançar”. La seva feina és ajudar-los a analitzar que sigui viable i després a posar-ho sobre el paper.

“Has de veure què se't dóna bé, fer una anàlisi personal per saber què podries fer i si hi ha oportunitat de negoci”, insisteix Poblador. En aquest procés, doncs, pot ser que vinguin amb una idea i en surtin amb una altra. “Potser la idea és una, però analitzant la persona descobrim que el que li podria funcionar és una altra cosa. Els ajudem a replantejar-se aquesta idea de base que porten”, explica.

Cristina Cabrera ha aconseguit fidelitzar i multiplicar la clientela | Cedida

Cristina Cabrera ha aconseguit fidelitzar i multiplicar la clientela | Cedida

Per María José Rueda, “les dificultats no eren de continguts, sinó de tipus administratiu i tot el que està al voltant de l'activitat. Em volia dedicar a fer la meva feina i em vaig adonar que gairebé un 50% de la feina és la part administrativa”.

Malgrat tots els obstacles, ara la Cristina no canviaria res del camí recorregut. “És millor treballar per un mateix, encara que sigui esclau, estàs més tranquil”. Ho explica amb el mateix somriure i confiança amb el que demostra que l’ambició no s’ha de perdre mai. “Quan em vagi més bé vull tenir un local més gran”.

Més informació
Les claus de la nova Llei d’Autònoms
La UOC crea Invergy, una empresa d’inversió en startups
Martí: “L'ecosistema tecnològic de Barcelona només existirà si l'empresa treballa amb la startup”
Avui et destaquem
Comentaris