Emprenedors a temps parcial

Engegar un projecte sense deixar la feina permet continuar amb un sou estable, però obliga a rendir un 200% per arribar a cobrir les dues jornades laborals

Una persona que compagina feina i emprenedoria treballa un 200% Una persona que compagina feina i emprenedoria treballa un 200%

Emprendre té els seus riscos, sobretot quan es fa tot sol i suposa deixar enrere una feina segura. S’ha de rebutjar a un sou fix mensual, a un horari estable i, possiblement, a unes tasques que no van més enllà de la gestió d’un petit equip. Tot i això, no genera la satisfacció personal i l’orgull que ofereix el fet de crear un mateix la seva pròpia empresa.

Per això, són molts els emprenedors que abans de llançar-se de cap als seus projectes, inicien el camí en paral·lel al treball que ja tenen en altres companyies, tal com va fer en Mariano Najles. Ell és el creador de la botiga d’alimentació llatinoamericana i asiàtica Manjares, de l’aplicació Celicity i de la cadena de restaurants d’empanades argentines Muns. Abans d’embarcar-se en el seu primer negoci, el comerç, treballava al departament d’R+D de l’escola de negocis Eada, una feina que va deixar enrere per poder dedicar-se al 100% a l’emprenedoria.

Najles: "No crec que sigui fer un salt a l'emprenedoria, sinó que ho veig com un camí que vas recorrent a poc a poc"

Ell, com molts altres, no va fer el pas de cop, d’aquí no hi cregui en el concepte “llançar-se a la piscina”: “Considero que és una decisió que es va madurant de mica en mica. No crec que sigui fer un salt, sinó que ho veig com un camí que vas recorrent a poc a poc de manera que, quan has de fer el salt definitiu a l’emprenedoria, ja estàs preparat”.

Quan l’emprenedoria és el resultat de la teva feina

Que Najles es decidís per crear dues noves empreses després de Manjares és precisament a conseqüència de la botiga. Segons relata, va ser en aquest petit espai gastronòmic on va adonar-se, per una banda, de la demanda que hi havia de productes sense gluten, i per l’altra, de què calia portar al mercat empanades argentines de qualitat. “Com que teníem productes llatinoamericans i asiàtics, que sovint es fan amb farines que no són blat, teníem molts clients celíacs. Quan va arribar el boom dels smartphones i la geolocalització, ho vaig veure clar”, apunta, “amb Muns m’hi vaig llançar perquè veia que costava molt trobar un proveïdor d’empanades que tingués un producte que no decaigués amb el temps i fos bo sempre”.

Un altre exemple, però que difereix del que és habitual en l’emprenedoria, és el d’Anapphylaxis. Els fundadors d’aquesta startup són metges i l’activitat del negoci es basa en el desenvolupament d’eines que facilitin el dia a dia dels seus pacients. Això significa que la feina que executen a l’hospital està totalment lligada al projecte emprenedor, un motiu pel qual de moment no pensen a desvincular-se del seu àmbit professional. “Per a mi, treballar és un avantatge perquè aporta valor a la plataforma que estem creant”, concreta la seva cofundadora Anna Sala.

Estar en contacte amb els pacients li permet rebre feedback del gadget i pensar en millores que el mateix consumidor demanda, perquè el seu pacient no deixa de ser el client de la companyia. D’aquí que la relació amb els inversors, com en el cas de Najles, sigui bona i hagin entès que no estar totalment implicats en la startup no és negatiu. Tal com explica Sala, han vist que el fet de compaginar les dues coses s’ha de llegir com “una jornada al 100% a Anapphylaxis”. “Al principi veien estrany la situació, però després van entendre que per a nosaltres és positiu”, afegeix.

Sala: "Com més avanços faci a l’hospital, més coses anirem traient per l’altra banda”

Una reacció que l’emprenedora agraeix, perquè per molt que estigui totalment involucrada en Anapphylaxis, reconeix que no seria capaç de rebutjar a la seva feina: “M’agrada el que faig i m’agrada donar solucions al pacient i parlar amb ell. Per això prefereixo pensar que com més avanços faci a l’hospital, més coses anirem traient per l’altra banda”.

Tot i que el context fa que Sala hagi de donar el 200% per cobrir les dues feines, la companyia compta amb un equip de tres persones que sí treballa a temps complet, entre ells el CEO. Són tres figures que permeten donar estabilitat a la startup i fer els passos endavant necessaris en termes de gestió.

Posar l’empresa en mans d’un bon equip

Els darrers tres anys Najles ha portat alhora tots els projectes, però amb més o menys implicació en cadascun d’ells. Actualment ja no forma part de Manjares, es va desvincular d’ell després de veure que podia rodar sol i que les altres empreses tenien més potencial de creixement i, per tant, demanaven més temps. Això, però, no hauria estat possible sense haver creat prèviament un equip fort. “He tingut socis en els tres projectes. El primer va ser l’únic que vaig crear sol, els altres dos va ser acompanyat. Has de buscar persones complementàries, que cobreixin el que tu no pots per poder ser-hi part time i dedicar-te a altres coses”, afirma.

Un factor important és que els socis coneguin i acceptin aquesta situació. Si no estan d’acord amb què un dels fundadors no estigui implicat totalment en el negoci, pot generar problemes. Per aquest motiu Najles va voler deixar-ho clar des del principi: “Com que sempre hem engegat les idees coneixent el context, no ha sigut problema. Això m’ha permès que en situacions complicades, com quan Apple va recomanar Celicity i vam passar de 30 descàrregues diàries a 200 per hores i vaig haver d’estar uns dies al 100% amb l’equip, els socis dels altres projectes ho entenguessin”.

I si la resta de socis es troben en la mateixa situació, com passa a la cooperativa Femmefleur, l’empatia encara ho facilita tot més. Eva Polio és una de les seves fundadores, una arquitecta freelance que compagina la comercialització de copes menstruals i les calces per a la menstruació amb petits projectes de construcció. “Durant una temporada vaig estar a mitja jornada amb una cosa i a mitja amb l’altra, però amb l’increment de la feina amb Cocoro ara estic deixant apartats els treballs d’arquitectura, el que més o menys els ha passat a les altres sòcies”, comenta.

Polio: “Si les altres feines et fan sentir-te realitzada, a gust i feliç, fa després que Femmefleur funcioni millor”

Ara s’han compromès a no continuar acceptant més feines com a autònomes cap d’elles i poder dedicar-se de ple a la cooperativa, que ja genera ingressos per poder mantenir-se. Fins aleshores la fórmula ha funcionat perquè totes tenen professions que a escala personal els omple, unes feines que, segons Polio, “fan sentir-te realitzada, a gust i feliç, el que fa després que Femmefleur funcioni millor”.

Trencar amb la rutina

Malgrat que estar en paral·lel en diverses feines suposa dedicar moltes hores, incloent-hi rebutjar al temps lliure i a la família, el creador de Celicity i Muns creu que aporta més avantatges que inconvenients. “Són coses diferents. Surts d’un lloc i et fiques en un altre, però com que ho has creat tu i t’atrauen per coses diferents, és divertit. A més, cada empresa té un ritme i gent diferent, et permet airejar-te”, comenta. Només cal organització, saber quins dies i quanta estona estaràs a cada lloc per planificar la feina pendent.

Com Najles, la cofundadora de Femmefleur s’ha pres l’emprenedoria com una tasca. “El fet de ser autònoma i treballar per a diferents clients fa que estiguis amb coses diferents alhora i que el projecte fos una cosa més en el ventall i dins de la meva estructura mental”, afirma sobre una rutina que lluny d’espantar-la, la manté activa i ànims d’acceptar més propostes.

Es pot fracassar?

Aquests tres casos demostren que emprendre sense deixar la feina pot funcionar, però a la llarga cal escollir. Una de les veus que té molt clar que crear empreses i mantenir l’anterior vida professional no és possible és la de la presidenta d’Íncipy i Inesdi, Joana Sánchez, creadora de més de 20 companyies.

Ella concep l’emprenedoria com l’acció de crear i dirigir una empresa, una tasca “complexa, sobretot quan estàs creant el model de negoci”. D’aquí que els projectes en els quals s’hi ha implicat parcialment, afirma, hagin fracassat. “Quan mires els que han tirat endavant, han tingut una primera figura que no és que hagi estat al 100%, sinó al 200% o al 1.000%”, defensa.

“Quan estàs creant, no dorms. Estàs concentrat. No emprens per treballar menys, sinó per treballar molt més”, continua, i tanca la seva opinió amb una sentència: “És com si em diguessis que vols fer una cursa de Fórmula 1 a temps parcial”.

Més informació
Albert Colomer: “La millor confiança és agafar la meva cartera i posar-la a la teva butxaca”
Startups amb entrenador
Què no tornaria a fer?
Avui et destaquem
El més llegit