Karen Prats: "Cal ser fort per fer fora algú"

Karen Prats (Alella, 1987) rep VIA Empresa a l'oficina que PopPlaces té al viver d'empreses de Barcelona Activa. Ho fa l'endemà d'arribar de Berlín, i és que aquesta emprenedora, de la mà de David Pérez i la resta de l'equip de la companyia, està demostrant que el lloguer d'espais és un mercat que existeix. De fet, ha estat finalista com a Millor Emprenedora Web a l'Europeer 2015, i ara té el repte de fer el salt a escala europea després que en poc més d'un any han recollit premis com el de Millor Start-Up al FestUp, al BizBarcelona o al 4YFN; així com el Best Future Potential del congrés europeu EBN.

Van engegar el projecte amb una trentena d'espais a Barcelona i Madrid, i ara ja en tenen gairebé 800 a tot Espanya. En aquesta entrevista amb VIA Empresa repassa la trajectòria de la companyia i remarca la importància de la intel·ligència emocional per sobre d'altres aptituds a l'hora d'engegar un projecte.

A VIA Empresa parlàvem de PopPlaces fa una mica més d'un any. Com heu evolucionat des d'aleshores?
Una de les coses que hem treballat és, en primer lloc, saber si el model funciona o no per fer el matchmaking entre oferta i demanda ideal, veure quins problemes ens trobàvem amb això. I sobretot hem perseguit la internacionalització, que era un dels nostres plans des del principi. En aquests moments estem treballant per fer una espècie d'aliança europea entre els diferents competidors europeus, sobretot els alemanys i francesos, i potser també amb els italians.

Parlant de provar el model, amb què us heu trobat?
El primer que hem vist és que ens pensàvem que tot era molt més fàcil, però quan tens un marketplace el més complicat és fer el matching ideal entre oferta i demanda. Pots tenir molta oferta i molta demanda, però si no encaixen no et serveix de res. Vam sortir tenint l'experiència anterior de PopCorner, i per tant ja sabíem una mica com era el mercat de les PopUp stores; però tot i així ens ha costat definir molt bé els sectors als quals ens volíem enfocar. Vam sortir pensant a llogar locals per dies per a qualsevol cosa: festes privades, esdeveniments, botigues, etc. Però ens hem adonat que són molt diferents els uns dels altres. Per exemple, vam fer un acord de media for equity amb al Grupo Godó i ens vam trobar amb molta demanda d'usuari final que volia festes privades. Aleshores necessitàvem tenir espais per festes privades, un segment en el que no ens volíem ficar... Al final són coses amb les que ens hem anat trobant, que hem hagut d'anar decidint si les agafem o no.

Així doncs, en quins segments us heu volgut concentrar?
Tenim molt clar que volem ser en el sector del retail, volem canviar el model amb el que es ven de forma física. Per tant, tot el que fem anirà enfocat a les Pop-Up Stores. Ja sigui dins de botigues que ja funcionen i que volen tenir un còrner per compartir espais comercials; o espais exclusius per vendre.

Quan parles de canviar el model del retail, què significa?
Volem flexibilitzar aquest mercat, que qualsevol jove dissenyador, emprenedor o start-up pugui decidir en un dia on vol muntar un Pop-Up Store i on vol vendre de forma física. Fins i tot per als e-commerce també pot ser una manera per vendre de forma fàcil i ràpida. Que demà pugui dir que vol ser a Berlín o a París quan sap que allà hi ha el seu públic exacte en un carrer i una hora determinada. Per tot això, seguint en la línia d'acostar oferta i demanda, ens hem adonat que no només són importants les nostres dades, sinó que també hi ha moltes dades que ja existeixen i són públiques que poden aportar molt de valor a l'hora de trobar una localització per a una marca. Si sé qui viu en un barri, quan són les seves festes, etc., i ho ajunto amb la meva informació de PopPlaces, que et diu per què és ideal cada local; per a la marca és una informació molt millor.

Això us portarà al Big Data...
Exacte, és la idea amb la que treballarem els propers mesos.

Teníeu marcat l'objectiu de la internacionalització per a finals del 2015. Com ho porteu?
Molt bé! Els propers mesos, fins al desembre per exemple, estem molt enfocats a demostrar que aquest mercat existeix. I no només aquí, sinó a tot arreu d'Europa. Una de les coses que estem fent és preparar el Pop-Up Summit, una conferència de dos dies aquest novembre on es convidaran diferents competidors europeus, referents o gurús que puguin parlar del retail o tot el que estigui relacionat amb aquesta nova tendència. En aquesta línia també estem treballant amb la Cambra de Comerç per fer un programa que permeti als joves dissenyadors de Barcelona poder anar a París, Londres o Berlín de forma molt més fàcil. Nosaltres oferirem la consultoria per com fer-ho i la Cambra els ajudarà a realitzar-ho.

D'altra banda hi ha aquesta possible fusió amb alguns competidors europeus amb la idea de ser una única plataforma. No té massa sentit tenir 800 plataformes fent coses semblants si al final el que volem és demostrar que aquest mercat existeix. Si ho fem junts és molt més ràpid i eficient, i és amb el que estem treballant ara.

Quins mercats us plantegeu?
A Europa hi ha una o dues plataformes per país, però nosaltres estem treballant amb Alemanya, França i Itàlia. Per fer una fusió has de seleccionar molt bé amb qui vols ajuntar-te, tampoc poden ser molts perquè seria ingovernable. Ja estem negociant i espero que surti a principis del 2016.

Què n'heu extret d'entrar a l'acceleradora Conector?
En el moment que et selecciona Conector és com passar el primer filtre. És molt positiu que els seus mentors, grans especialistes i molts d'ells relacionats amb venture capital o business angels, et seleccionin entre les centenars d'empreses que estan intentant fer coses. Et dóna visibilitat, i és un privilegi que aquests mentors ens segueixin en el dia a dia i sempre hi tinguem contacte.

Relacionat amb Conector, què suposa per tu haver pogut rebre el mentoring de gent com Carlos Blanco o Marc Vidal?
De tots aprens moltes coses. A Conector cada quinze dies es fa un board amb els mentors on cadascú hi diu la seva. El que aprens allà amb persones molt qualificades i amb molta experiència, és que al final qui decideix ets tu. Per tant, és molt bo tenir inputs molt positius, però al final acabes sent tu qui ha de decidir. Això et dóna molt coneixement i força per fer-ho.

Si decideixes, no sempre l'encertes. Què n'has après dels errors?
Jo crec en la teoria que les coses mai no passen perquè sí i que sempre són per anar a millor. Sempre penso que ara estic decidint això, però sé que d'aquí a tres mesos, si ha estat negatiu, diré que encara sort que em va passar allò aparentment negatiu perquè ara m'està funcionant d'aquesta manera. És una filosofia que compartim amb l'equip i en els mals moments sempre intentem estar tranquils pensant que en dues setmanes tots ho veurem clar.

En quin moment vas decidir que volies emprendre?
Sempre, des de petita. No sabia què era emprendre ni ser emprenedor. A la meva família han estat empresaris del sector de moda i tèxtil, i després sempre han estat autònoms i han treballat per ells. Com a figures materna i paterna no he vist mai ningú treballar en una oficina i fent una vida molt tradicional. Ells van tenir l'experiència d'haver de tancar i no es van tornar a atrevir a fer una altra empresa. I jo m'ho he agafat donant-hi la volta. Penso, què és el pitjor que em pot passar? Que no funcioni? Ja faré una altra cosa. Tot això s'ajunta amb el fet que no m'agraden les coses tradicionals, m'avorreixen. Sempre he volgut fer coses diferents.

Què és el més gratificant de crear el teu projecte empresarial?
Tot el que aprens en l'àmbit personal, d'empatia, d'intel·ligència emocional i entendre les persones. I sobretot l'equip. Per mi generar equip és increïble. Veure com hi ha gent que canvia la seva trajectòria de vida per acompanyar-te i fer créixer un projecte que has ideat tu a l'inici però que creix amb ells.

Parlem d'equip, doncs. En fases inicials és fonamental encertar les peces que l'han de formar. Què busques a l'hora d'incorporar algú?
No busco ni currículum ni experiències ni cap cosa estàndard. Sempre busco persones amb una energia diferent. De les que diuen 'tu em dius A però jo faré B', i t'ho argumenten. Gent amb molta passió i que sigui resolutiva. Bé, i sempre demano l'horòscop...

De debò? Hi creus?
(Riu) Una mica sí. No realment, perquè tinc una part molt racional; però hi ha una altra part molt espiritual i emocional...

Algun signe de l'horòscop que descartis habitualment?
Normalment els Gèminis, tot i que la nostra CTO ho és... però és una Gèminis estranya!

Com motives el teu equip?
Crec que no pots estar sempre 100% motivat, és impossible perquè som persones i cadascú té el seu bioritme i les seves formes de veure les coses. No diferencio entre personal i professional, perquè a la feina passes la majoria del teu dia i has de ser tu mateix. Una de les coses que faig és parlar molt amb ells des de l'àmbit personal. Veure què els agrada, com es veuen en el futur. Que ara siguin aquí no vol dir que hi hagin de ser per sempre, potser els serveix d'eina per ser en un altre lloc que els agradi més. M'interesso molt per la seva vida personal, pels seus problemes i inquietuds per intentar ajudar-los. Això fa que ells també tinguin molta empatia amb mi i no hi hagi diferència entre qui està liderant i qui no. Tots som peces per fer evolucionar el projecte.

Com creus que et definiria el teu equip?
Una mica caòtica... Bé, bastant. Però amb molta alegria, flexibilitat i llibertat.

Com es tradueix això?
Per exemple nosaltres treballem molt des de casa. Per mi no hi ha diferència entre ser a l'oficina o a casa. Cadascú és 100% lliure. Tampoc tenim horaris, cadascú fa el que vol. Hi ha gent que és molt bona als matins, i altra que ho és a les tardes. No té sentit fer-los venir a les 9 a una oficina si treballaran millor a la tarda a casa seva o on sigui. Al final, la gent és a PopPlaces per un creixement personal i professional. Aquí podem fer el que vulguin, jo mai no dic que no. Sempre escolto qualsevol proposta o idea. Totes poden evolucionar cap a alguna cosa potent.

No tothom deu tenir les capacitats per ser un bon emprenedor. Des del teu punt de vista, què fa falta?
Crec que un emprenedor ha de tenir molt treball personal. S'ha de conèixer molt a si mateix, saber les seves capacitats i les seves limitacions. Un cop ho saps, has de tenir molta intel·ligència emocional. Tot es tracta de persones. A les empreses pots posar un logo o el que sigui, però al darrere hi ha persones. Cada persona té les seves inquietuds, i un líder ha de ser capaç d'assumir totes les situacions emocionalment. Cal ser fort per fer fora algú o fins i tot per contractar-lo. Són situacions que semblen una tonteria, però has de tenir aquesta capacitat emocional per entendre l'altre.

Ens vam veure al BLEStars, que volia reunir el bo i millor de l'emprenedoria a Barcelona. Eres de les poques noies que hi havia. Per què costa tant encara trobar noies emprenedores?
Sincerament, no ho acabo d'entendre. Per mi, no hi ha diferències entre nois i noies en aquest sentit. I, de fet, a mi ser noia sovint m'ha donat moltes facilitats de posicionament o visibilitat. Si hi ha 8.000 homes i tres dones, és molt més fàcil per nosaltres posicionar-nos bé. Però en el fons suposo que és un tema de referents. Hi ha molts més referents homes i això fa que es tendeixi més a seguir aquest rol o estàndard social. N'hi ha d'haver més perquè això canviï, però jo crec que això passarà, és qüestió de temps.

De fet, la Sara Giménez, de Prometteo, ens deia que "ser noia i jove tira molt mediàticament". Hi estàs d'acord? T'hi sents identificada?
Totalment. Però ja no crec que sigui un tema de ser noia. Al final depèn molt de la persona i també ve molt de família. La meva mare sempre ha estat molt resolutiva i, si ho veus des de casa, després és molt més fàcil seguir-ho. Tot són referents.